L'Institut Guttmann alerta de la "falsa sensació de seguretat" dels usuaris de patinets
El centre explica que enguany ha tractat una desena de lesions greus per caigudes i recorda que "no tots els factors es poden controlar"
L'Institut Guttmann de Barcelona alerta de la sensació de "falsa seguretat" que senten les persones que es mouen en patinets elèctrics per la via pública.
Durant tot aquest any, han atès deu pacients amb lesions neurològiques greus o molt greus per caigudes i impactes amb aquest mitjà de transport relativament nou. Són nou casos més que el 2022, quan es van començar a comptabilitzar aquests casos.
Es tracta d'una xifra que augmenta any rere any des de la irrupció d'aquests vehicles de mobilitat personal, que ofereixen un estalvi econòmic i de temps per als que el fan servir.
No hi ha percepció de risc
Malgrat que la velocitat màxima autoritzada és de 25 km/h, n'hi ha prou per patir un impacte al cos i al cap amb conseqüències molt greus.
La doctora Eulàlia Bertran, rehabilitadora de l'Institut Guttmann, creu que el problema principal és que la percepció del risc amb aquest mitjà de transport és molt baixa.
"Quan un va amb moto, no només va més protegit i s'és més conscient del que farà la moto, sinó que tinc la percepció de risc. En canvi, amb el patinet hi ha una falsa sensació de seguretat. Com que es va més a poc a poc, sembla que no passarà res."
Bertran apunta també que els patinets sovint circulen per les mateixes vies que altres vehicles, i recorda que "no tots els factors es poden controlar".
A més a més, també cal tenir en compte que molts usuaris modifiquen els motors dels patinets per poder circular més de pressa, amb alteracions que els permeten arribar als 70 km/h, i en alguns casos extrems, per sobre dels 100 km/h.
Dur casc i abaixar la velocitat, claus per reduir el risc
Bertran recorda que el "risc zero" no existeix, però una de les accions que podem fer per minimitzar força el risc és posar-nos el casc i disminuir la velocitat a la qual circulem.
La doctora explica que algunes de les lesions "menys greus" poden afectar la mobilitat d'alguna de les dues cames, però també detalla alguna de les afectacions més greus a què s'enfronten:
"Seria el cas d'una afectació de la mobilitat de les quatre extremitats. O fins i tot, afectacions respiratòries, que acabin requerint l'ús d'un respirador. Igual passa amb un traumatisme cranioencefàlic: hi pot haver des d'una afectació cognitiva lleu, a afectacions importants de cognició, de parla, de deglució o alteracions conductuals."
Segons l'Ajuntament de Barcelona, el 2023 hi va haver 754 accidents amb vehicles de mobilitat personal (VMP) implicats. Això representa un 10% del total d'accidents a la ciutat, i suposen un descens de casos del 12% respecte a l'any anterior.
La gran majoria d'aquests accidents, el 97,7%, són lleus. Però un 2,1% són accidents amb conseqüències greus i un 0,2% tenen víctimes mortals.
- ARXIVAT A:
- Mobilitat