L'intent fracassat del PP d'eliminar la immersió lingüística a les Balears
El govern de José Ramón Bauzá va introduir l'elecció del castellà el 2012 i després va intentar implantar un sistema trilingüe
L'anunci confirmat aquest divendres que el govern espanyol vol que s'introdueixi l'elecció de català o castellà al començament de l'escolarització a Catalunya, ha fet recordar el que va passar a les Illes Balears fa pocs anys.
El 2012 el govern del PP encapçalat per José Ramón Bauzá va introduir l'elecció del castellà a les escoles de les Illes.
Fins llavors a Balears hi havia una immersió lingüística similar a la catalana, i la intenció del govern Bauzá era eliminar-la introduint un sistema dual.
Només un 7,8% de famílies van optar pel castellà
Però no va tenir massa èxit: només un 7,8% de famílies de l'ensenyament públic a les Illes Balears van triar el castellà aquell any. A més, en la majoria d'escoles no va va haver-hi cap petició.
A la concertada, les caselles es van deixar majoritàriament en blanc, perquè assumien el projecte lingüístic del centre. Va ser el primer pols que va guanyar la comunitat educativa, que ja es posicionava contra la política lingüística del PP.
L'any següent el govern va endurir el sistema per dificultar l'elecció del català: va fixar un mínim del 65% de suport explícit de les famílies per poder continuar amb la immersió.
El Decret de Trilingüisme
El 2014 el govern del PP va insistir, i va aprovar un nou decret: el Tractament Integrat de Llengües, el TIL, que eliminava l'opcionalitat i implantava un model únic que reduïa l'ús del català.
El decret va tenir contestació des del primer moment, i el govern va respondre amb accions disciplinàries contra els directius de centres que s'hi van oposar.
El mateix Bauzá va defensar el TIL al Parlament Balear:
"Aquí el govern seguirà endavant amb totes les reformes que faci falta."
El TIL, que es va anomenar també "decret de trilingüisme", volia implantar un sistema en què les classes s'impartissin en català, en castellà i en anglès a parts iguals.
Vaga de fam contra el TIL
La comunitat educativa, totalment contrària, va respondre amb una nova vaga. Tres persones van fer vaga de fam, i famílies senceres van donar suport a la seva reinvidicació.
Quan es va acabar la vaga, els professors van tornar a les aules, però es van negar a aplicar el TIL. Antònia Font, de l'assemblea de docents UOB, recorda que la marea verda d'oposició a la reforma va ser contundent, igual que l'ofensiva del govern:
"Més del 90% dels claustres van votar en contra del TIL. Després també hi va haver tota una campanya de denúncies a càrrecs directius, directors, caps d'estudis, caps de departament."
Un any després El Tribunal Superior de Justícia de les Balears va suspendre el decret. L'argumentació jurídica: perquè no s'havia tingut en compte el parer de la Universitat, l'autoritat lingüística competent segons l'Estatut.
I en les eleccions autonòmiques del 2015, Bauzá va perdre les eleccions. Mai el PP havia aconseguit un resultat tan dolent. Les tres setmanes de vaga dels docents van comptar com a decisives. El nou govern va acabar de derogar la reforma i va renunciar als recursos judicials que havia posat el del PP.
