L'intrusisme en medicina estètica, a l'alça: 10 tractaments freqüents que només han de fer metges

El nombre de tractaments de medicina estètica realitzats per personal sense la qualificació necessària ha augmentat "significativament" els darrers anys. Així ho adverteix aquest dimarts la secció de metges d'estètica del Col·legi de Metges de Barcelona, que ha expressat la seva "preocupació per la salut i la seguretat dels pacients" en un context d'"increment de la demanda i de desinformació a les xarxes i d'elevat nivell d'intrusisme".

En aquest sentit, els professionals del sector recorden que els procediments estètics requereixen l'ús de productes sanitaris amb garantia de procedència i conservació, així com de medicaments de prescripció mèdica que només poden ser indicats després d'un diagnòstic per part de professionals llicenciats o graduats en Medicina.

D'altra banda, també remarquen que tant aquests tractaments com la resolució de qualsevol complicació exigeixen coneixements que només pot oferir un metge.

Els últims mesos, el Col·legi de Metges de Barcelona ha posat en marxa una ofensiva per combatre l'intrusisme en l'àmbit mèdic, posar en valor la col·legiació i demanar que el delicte d'intrusisme comporti penes més dures. 

El mateix col·legi s'ha personat en dos procediments penals per aquest delicte en l'àmbit estètic i ha presentat vuit denúncies davant de l'administració sanitària per exigir la inspecció de centres en què s'han detectat irregularitats relacionades amb la medicina estètica i "amb sospita de la possible comissió de delictes d'intrusisme".

Arreglar nyaps, entre les intervencions més habituals

Tal com expliquen des de la secció del col·legi, les intervencions derivades de complicacions i seqüeles sorgides arran de tractaments estètics realitzats per persones que no són metges són algunes de les que més sovint els toca fer als professionals de la medicina estètica.

Aquests són alguns dels procediments estètics més habituals, que des de la secció han identificat que han de dur a terme metges col·legiats i en centres autoritzats.

Entre d'altres, destaquen les injeccions de bòtox, d'àcid hialurònic i d'estimuladors de col·lagen; la col·locació de fils tensors a la cara o al cos; l'ús de dispositius de llum per tractar la pell (excepte per a depilació) o els microempelts de cabells. La llista completa és aquesta:

• Injeccions de neuromoduladors (bòtox o toxina botulínica en general) per a les arrugues d'expressió: entrecella, potes de gall, front.
• Injeccions de farciment amb àcid hialurònic per augmentar llavis, pòmuls, etc., o per atenuar els signes de l'edat.
• Injeccions d'estimuladors de col·lagen (hidroxiapatita, col·lagen, àcid polilàctic, etc.) o productes per millorar i hidratar la pell (còctels de vitamines, polinucleòtids, etc.) o de qualsevol altre medicament amb altres finalitats (dutasteride per al cabell, esclerosants de varius i aranyes vasculars, etc).
• Injeccions amb factors de creixement (PRP o plasma ric en plaquetes) amb fins estètics a la pell de qualsevol àrea del cos, inclòs el cuir cabellut per a l'alopècia, cicatrius, millora de la salut cutània, etc.
• Col·locació de fils tensors o estimuladors a la cara o al cos.
• Tractament de taques o canvis de coloració a la cara o al cos amb peelings de profunditat mitjana o profunda (TCA, fenol, etc.) o llum polsada intensa (IPL), làsers de qualsevol tipus o altres dispositius de llum. Davant del dubte, cal consultar el metge de família o el dermatòleg.
• Aplicació de làsers o IPL per millorar la qualitat, textura i color de la pell o aranyes vasculars, cuperosi, etc., excepte quan estiguin indicats exclusivament per a depilació.
• Indicació de tractaments amb aparells emissors d'alta energia per eliminar greix localitzat, cel·lulitis, flacciditat i altres: radiofreqüència, ultrasons, fred (criolipòlisi), etc.
• Realització de procediments mèdics mínimament invasius amb anestèsia local inclosos microempelts de cabell amb tècnica FUE.
• Tractament de complicacions i seqüeles derivades de tractaments estètics no realitzats per metges.

Com comprovar qui està col·legiat?

El registre com a metge col·legiat "en exercici" i, per tant, amb l'habilitació corresponent, és l'única garantia legal que la persona en qüestió es troba en condicions i és apta per exercir la professió mèdica.

El registre de col·legiats és públic i incorpora tots els metges inscrits al col·legi professional corresponent, després de la verificació oportuna de la documentació i de l'habilitació per a l'exercici. En el cas del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, s'hi pot accedir a través d'aquest enllaç.