L'inusual cas dels bessons nascuts del mateix òvul, però que no són idèntics
Segon cas conegut de bessons sorgits d'un sol òvul fecundat per dos espermatozoides
Metges australians han presentat el segon cas conegut de dos bessons originats pel mateix òvul, però que no són idèntics. La raó és el fet, molt inusual, que l'òvul va ser fecundat per dos espermatozoides. Quan es va dividir, va donar lloc a dos embrions que, com passa amb els bessons idèntics, compartien la mateixa placenta. Però que no tenien idèntica dotació genètica. De fet, ni tan sols el mateix sexe. Eren, doncs, un cas intermedi entre els bessons idèntics i els bessons fraternals.
El cas es va produir el 2014 i ara s'ha descrit a la revista "The New England Journal of Medicine". Allà, Michael T. Gabbett, de la Universitat de Queensland, i els seus col·legues expliquen que a les sis setmanes d'embaràs, a la futura mare, una dona de 28 anys de Brisbane (Austràlia), li van dir que tindria bessons idèntics. L'ecografia mostrava una sola placenta on s'havien situat els dos embrions. A les 14 setmanes, els metges van comprovar que no podien ser idèntics: un seria nen i l'altre seria nena.
Bessons idèntics i bessons fraternals
Els germans bessons poden ser monozigòtics o dizigòtics. Els primers son els idèntics, que tenen la mateixa dotació genètica i que procedeixen de l'escissió d'un òvul fecundat per un espermatozoide i que després s'ha dividit. Els dizigòtics provenen de dos òvuls fecundats per dos espermatozoides. Per tant, no tenen més semblances que dos germans qualssevol, perquè la seva dotació genètica és diferent. Comparteixen al voltant d'un 50% dels gens i no el 100% com els idèntics.
Hi ha una tercera possibilitat, que només s'havia documentat una vegada, el 2007. Es produeix quan un mateix òvul és fecundat per dos espermatozoides. Quan l'òvul es divideix, tots dos germans tenen la mateixa dotació procedent de la mare, però diferent en la que prové del pare. Per tant, no són idèntics, però sí molt més semblants genèticament que dos bessons no idèntics o dos germans qualssevol. S'anomenen bessons sesquizigòtics -del llatí "sesqui", que significa "una vegada i mitja".
L'únic cas conegut de bessons sesquizigòtics es va publicar el 2007 a la revista "Cloning Stem Cells". Però va ser identificat perquè un temps després del naixement es va veure que un dels dos presentava uns genitals ambigus. Les anàlisis mèdiques van mostrar que compartien totalment la dotació genètica procedent de la mare, però no la del pare.
El cas de Brisbane és el primer en què això s'ha descobert durant l'embaràs. Després de l'ecografia que revelava sexes diferents, es van fer, amb autorització dels progenitors, una prova genètica molt innovadora. Es va analitzar l'ADN dels fetus que circulava per la sang materna. Els resultats van revelar que compartien el 78% del material genètic patern. A més, tot i ser de sexes diferents, tots dos fetus tenien cèl·lules masculines i femenines.
Els pares van ser informats sobre els riscos de l'embaràs, que va prosseguir sense incidències fins a la setmana 33. Aleshores, alguns problemes detectats en un dels bessons van aconsellar una cesària.
Desenvolupament normal als tres anys
A les quatre setmanes es va haver d'amputar un braç a la nena degut a un trombe produït just abans del naixement. En el seguiment fins als tres anys es van observar un creixement normal, però la nena no serà fèrtil degut a un desenvolupament anòmal dels seus òrgans reproductors.
Gabbett explica que quan un òvul és fecundat per dos espermatozoides s'ha de produir la combinació de tres jocs de cromosomes: un de la mare i dos del pare. Això fa que, normalment, l'embrió no sobrevisqui, cosa que sí que es va produir en aquest cas:
"En el cas dels bessons sesquizigòtics de Brisbane, l'òvul sembla haver-se dividit equitativament de manera que van sorgir dos grups de cèl·lules viables, donant lloc als bessons".
Els autors es van preguntar si hi havia altres casos semblants que no s'haguessin identificat correctament o que dels quals no s'hagués informat. Analitzant dades genètiques de 968 bessons fraternals i dels seus progenitors, no van trobar cap cas de bessons semiidèntics ni de bessons sesquizigòtics.
Si bé assenyalen que caldrien mostres molt més àmplies per analitzar la freqüència amb què es pot produir, conclou que es tracta d'un esdeveniment molt poc usual. Però conclouen que els sesquizigòtics es poden considerar una tercera forma de gestació de bessons i un continu entre els monozigòtics i els dizigòtics.
