L'inusual lèxic de la sentència del judici del procés
- TEMA:
- Judici procés
La del judici del procés és, amb diferència, la sentència més llarga que ha firmat Manuel Marchena com a magistrat del Tribunal Suprem. Són gairebé 500 pàgines i 170.000 paraules perquè, segons el mateix tribunal, es tracta d'una sentència històrica. Ben lluny queda la segona més extensa, amb poc més de 65.000 paraules.
L'Institut d'Estudis de l'Autogovern, un organisme que depèn del Departament de Presidència de la Generalitat, n'ha analitzat el lèxic. En un informe, assenyala que hi ha paraules clau que es repeteixen més enllà del que és previsible. La sentència d'ara fa un any conté molts adjectius valoratius, que són poc habituals a les sentències.
I s'estableixen relacions recurrents entre determinades paraules i grups semàntics.
Mobilització / violència
"Modificar la Constitución no es constitutivo de delito. Pero sí lo es movilizar a la ciudadanía en un alzamiento público y tumultuario" (pàg. 276)
"Sus decisiones ... revelarían como el perfecto caldo de cultivo para la movilización genuinamente sediciosa" (pàg. 381)
El director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Ferran Requejo, apunta en l'informe que la sentència que va condemnar els líders independentistes "inclou una sèrie de trets lingüístics que la singularitzen respecte a altres sentències de la sala segona del Tribunal Suprem":
"Hi ha famílies lèxiques que estan relacionades amb violència, mobilització, alçament, hostilitat... La democràcia espanyola, en canvi, és una democràcia legítima, que respecta la legalitat, un estat de dret solvent, etc."
Segons els autors de l'estudi, de l'ús d'aquestes paraules i de com s'agrupen al llarg de la sentència se'n dedueix un intent de justificar la decisió i, sobretot, una condemna dura.
Si tota mobilització, ja sigui el 20S o l'1-O, es lliga a conceptes negatius, violents, d'oposició i resistència activa o passiva, és més fàcil argumentar que es condemni els acusats a llargues penes privatives de llibertat.
Imparcialitat / Legalitat
"Cualquier duda sobre la imparcialidad de un Magistrado (...) ha de ser resuelta en términos que descarten cualquier sospecha" (pàg. 102)
"Es simplista presentar las cosas como un conflicto entre ley y legirtimidad" (pàg. 385)
Els magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem són conscients que la sentència arribarà a Europa. Així ho han expressat des de fa mesos les defenses dels condemnats que, entre d'altres coses, han denunciat manca d'imparcialitat dels jutges i, per tant, vulneració dels drets fonamentals dels acusats.
És per això que el tribunal té molta cura a intentar protegir-se davant de l'avaluació europea de la sentència i dedica pàgines a defensar la seva independència amb un lèxic en què destaquen sobretot quatre paraules: legitimitat, legalitat, estat de dret i democràcia. Amb aquests conceptes i alguns altres no només defensen la sentència i la seva actuació, sinó també el sistema judicial i l'estat espanyol.
Segons Requejo, el Suprem es vol mostrar com un tribunal "equànim, imparcial i independent".
Autodeterminació
"Bajo el imaginario derecho de autodeterminación se agazapaba el deseo de presionar al gobierno de la nación" (pàg. 60)
"El derecho a decidir no tiene cobertura normativa, ni por sí ni mediante su artificiosa asimilacion al derecho de autodeterminación de los pueblos" (pàg. 200)
"El derecho a decidir -fórmula adaptada del derecho de autodeterminación- no era otra cosa que la estratégica fórmula de presión política" (pàg. 270)
En el lèxic sobre l'autodeterminació, queda clara la voluntat del ponent de fer passar el procés sobiranista com una farsa. Sota aquesta premissa utilitzen un determinat lèxic, amb adjectius valoratius com "fantasiós", "imaginari", "dubtós" o "irracional".
L'elecció dels verbs tampoc és casual i, en qualificar els fets i les persones jutjades, acostumen a ser de caràcter negatiu.
Ús de la ironia
També crida especialment l'atenció l'ús de la ironia, un recurs d'estil poc present en la majoria de sentències penals.
"El desarrollo de este juicio,... sido contumazmente presentado como un tedioso y prescindible trámite para llegar al Tribunal Europeo de Drechos Humanos, única instancia capaz de deshacer la injusticia de nuestra sentencia" (pàg. 105)
"El derecho a la protesta no puede mutar en un exótico derecho al impedimento físico a los agentes de la autoridad a dar cumplimiento a un mandato judicial." (pàg. 283)
El director de l'estudi creu que, amb la ironia, el tribunal vol demostrar certa superioritat respecte a tot allò que ha passat, als fets jutjats. I conclou que el lèxic deixa a la vista "una intencionalitat política prèvia que es tracta de legitimar a través d'un lèxic molt valoratiu i d'unes estratègies argumentatives que no queden amagades en el context del llenguatge jurídic".
- ARXIVAT A:
- Judici procés Tribunal Suprem Procés català