L'Iran amenaça d'incomplir el pacte nuclear per pressionar la UE

L'Agència d'Energia Atòmica de l'Iran ha anunciat que a finals de juny preveu superar el límit permès de reserves d'urani enriquit. L'amenaça s'interpreta com un ultimàtum a les potències europees perquè contrarestin les sancions imposades pels Estats Units al país persa.

Al 2015 sis potències mundials van signar un acord nuclear que permetia aixecar les sancions contra Teheran a canvi de limitar el seu programa atòmic. Fa més d'un any els Estats Units es van retirar de l'acord i van reiniciar les sancions a l'Iran, que han debilitat el país. L'acord nuclear de 2015 imposa un límit a l'Iran de 300 quilograms d'urani en reserva i de 130 tones d'aigua pesant, un element que utilitzen els reactors nuclears. Les restriccions pretenien impedir que l'Iran desenvolupi la bomba atòmica.  

Planta nuclear d'Arak (Reuters)

Per televisió i precisament des del polèmic reactor d'aigua pesant de la ciutat d'Arak, el portaveu de l'organisme iranià, Behruz Kamalvandí, ha anunciat que en 10 dies superaran el màxim permès. L'Iran ha quadruplicat la producció d'urani, assegura, i el ritme seguirà "accelerant-se":

"Avui comença el compte enrere perquè les reserves superin els 300 quilograms d'urani enriquit i en 10 dies, el 27 de juny, sobrepassarem aquest límit."

Behruz Kamalvandi, portaveu de l'Agència d'Energia Atòmica de l'Iran

Segons Kamalvandí, d'aquí dos mesos l'Iran també superarà el límit de 130 tones d'aigua pesant emmagatzemada que imposa l'acord de 2015.

Un acord ja suspès parcialment

Fa dos mesos, al maig, l'Iran va suspendre l'aplicació d'alguns compromisos nuclears signats el 2015 en resposta a la retirada unilateral per parts dels Estats Units un any abans. Va ser també una reacció al que l'Iran considera un fracàs, sobretot europeu, per contrarestar les sancions de Washington de la resta de països signants: Rússia, la Xina, França, el Regne Unit i Alemanya.

El president iranià, Hasan Rouhani, va anunciar en aquell moment que deixaven d'exportar els excedents d'urani enriquit i aigua pesant, perquè els farien servir internament. També va donar una moratòria de 60 dies per resoldre les restriccions al sistema bancari iranià i a la venta de petroli.

Ja aleshores, Rouhani va advertir que si no es garantien aquests punts, no complirien el compromís de mantenir l'enriquiment d'urani per sota del 3,67% i seguirien redissenyant el reactor d'aigua pesant d'Arak.  

El president iranià, Hasan Rohaní (Reuters)

Ultimàtum a Europa

El portaveu nuclear iranià, Behruz Kamalvandí, ha advertit que no tenen intenció d'ampliar el termini de 60 dies anunciat al maig. En referència a Europa, Kamalvandí, ha apuntat que "encara tenen temps" de complir amb els seus compromisos i encarar-se als Estats Units:  

"No volen complir el seu compromís o no tenen la capacitat d'enfrontar-se al seu rival. Han de prendre mesures tan aviat com puguin perquè si no avançarem i serà més difícil tornar a la situació original."

L'Iran considera que ha tingut "molta paciència" amb Europa, que no ha aconseguit crear mecanismes que permetin el comerç amb el país. D'aquí que el termini anunciat al maig sigui, segons el portaveu iranià, inamovible.

Un "xantatge nuclear"

El Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca ha qualificat de "xantatge nuclear" l'advertència de l'Iran. El seu portaveu, Garret Marquis, ha fet una crida a la comunitat internacional a enfrontar-s'hi:

"El president Trump ha deixat clar que mai no permetrà a l'Iran desenvolupar armes nuclears. El xantatge nuclear del règim s'ha de trobar amb un augment de la pressió internacional."

També Israel ha instat a sancionar l'Iran quan superi els límits d'urani establerts. El primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, ha insistit que Israel no permetrà que l'Iran desenvolupi armes nuclears:

"En cas que l'Iran compleixi les seves amenaces actuals i infringeixi l'acord nuclear, la comunitat internacional haurà d'aplicar immediatament el seu mecanisme de sancions acordades per endavant."

Incendi en un dels petrolers atacat al golf d'Oman (Reuters)

La tensió al Pròxim Orient ha tornat a pujar aquesta setmana després d'un atac al golf Pèrsic a dos petrolers del qual Washington i Teheran s'acusen mútuament.