L'Iran bombardeja 3 països en 24 hores: què hi ha darrere d'aquesta escalada

Aquest dimecres, l'Iran ha llançat míssils balístics contra el Pakistan, país veí amb qui teòricament té bones relacions. Assegura que ha atacat una base del grupuscle sunnita iranià Jaish al-Adl, que té refugi al Pakistan. 

L'acusa d'haver emprès accions contra les forces iranianes a la regió fronterera del Balutxistan i afirma que, segons ha dit sense proves el seu ministre d'Afers Estrangers, "té vincles amb Israel".

El Pakistan ha reaccionat indignat. Ho ha titllat de "violació inacceptable" a la seva sobirania i ha negat l'entrada al país a l'ambaixador iranià. També ha advertit que es reserva el dret de respondre i que l'acció "pot tenir conseqüències serioses".

Així mateix, el Pakistan ha lamentat que Teheran no hagi fet servir els nombrosos canals de comunicació i col·laboració entre tots dos veïns abans d'atacar, i ha suspès tots els contactes d'alt nivell fins a nova ordre.

Míssils contra tres països veïns en 24 hores

L'acció iraniana, inèdita, arriba l'endemà que l'Iran també llancés míssils balístics i drons contra una altra possible base d'una altra milícia al nord-oest de Síria, sense víctimes i aparentment buida, i contra una suposada oficina de la intel·ligència israeliana al Kurdistan iraquià, amb un balanç de quatre morts: un famós empresari local, un amic seu, un nen i la seva cuidadora.

Bagdad, que també tenia bones relacions amb Teheran, i del qual depèn en molts aspectes, ho ha titllat d'agressió inacceptable, ha negat que el Mossad israelià tingués cap base al seu territori i ha cridat a consultes el seu ambaixador al país veí.

És a dir, en 24 hores, l'Iran ha bombardejat amb míssils tres països veïns sense advertir-los abans. És, a més, el primer cop des de la guerra de Gaza que els aiatol·làs actuen directament i no a través de milícies aliades estrangeres.

Bombardejar impunement objectius de milícies enemigues en un país estranger és un fet relativament freqüent per part d'Israel (a Palestina, Síria o al Líban), de Turquia (al Kurdistan turc i sirià) o fins i tot dels Estats Units (a l'Iraq, Síria, Somàlia, l'Afganistan o el Iemen), però fins ara l'Iran ho havia fet en comptadíssimes ocasions.
 

Una escalada de la tensió a l'Orient Mitjà

Potser veient que Israel i altres ataquen sense conseqüències els seus veïns, els aiatol·làs pensen que ells també poden fer el mateix.

Els experts es debaten sobre què s'amaga darrere aquesta última escalada de tensió, que inevitablement comporta un empitjorament de les relacions amb els seus veïns.

Podria ser un gest de cara a la galeria interna per tapar fiascos d'intel·ligència recents, com ara el brutal atemptat reivindicat per Estat Islàmic contra una processó fúnebre a Kerman que va matar gairebé 100 persones el 3 de gener.

O també podria ser un gest de força amb un missatge implícit per a Washington i Israel que l'Iran segueix temptejant el terreny, escalant la tensió, tocant nervis sensibles i defensant-se de les accions que considera hostils.

Però sempre ho faria de forma controlada i mai xocant obertament amb els EUA o Israel. Un magma d'inestabilitat, en el fons, en què els aiatol·làs es mouen bé i que creuen que és més costós per als seus enemics que per a ells.

L'expansió del conflicte ja toca sis països de la regió

Sigui el que sigui, el que queda clar és que cada setmana que passa les ramificacions violentes de la guerra de Gaza, on Israel ha matat més de 24.000 persones, arriben a més països i els esforços de l'administració Biden perquè això no passés estan fracassant.

Washington en culpabilitza l'univers de faccions proiranianes, mentre que des de la regió molts li recorden que si no donés suport un incondicional a Netanyahu durant 103 dies a Gaza o aquest últim aturés immediatament la guerra, la tensió a tot l'Orient Mitjà baixaria de forma molt significativa.

D'una manera o una altra, la violència ja afecta sis països de l'Orient Mitjà --l'Iran, l'Iraq, Síria, el Líban i el Iemen, a més d'Israel i Palestina-- i dos d'occidentals, els Estats Units i el Regne Unit, ja s'hi han implicat militarment. Els seus vaixells, per tercer cop en una setmana, han bombardejat posicions dels houthis proiranians del Iemen, que continuen atacant vaixells al mar Roig malgrat les represàlies anglosaxones.