L'Iran diu que evitarà les sancions imposades per Trump, el dia que entren en vigor

Aquest dilluns entren en vigor les noves sancions a l'Iran imposades de manera unilateral pel president dels Estats Units, Donald Trump, que ja les va anunciar el maig quan va sortir, també unilateralment, de l'acord nuclear iranià.

Sis mesos després, la Casa Blanca ha recuperat les sancions que es van aixecar el 2015 en aplicació de l'acord, i n'hi ha afegit de noves.

Tenen com a objectiu prioritari el sector petrolier, que proporciona al règim iranià els principals ingressos per exportacions, però també apunten al sector financer.

En concret, segons el Banc Mundial, les exportacions de petroli proporcionen a l'estat iranià el 40 per cent dels seus ingresos.

Les sancions a l'Iran van perjudicar l'economia del país i van aïllar-lo durant dècades de la comunitat internacional.

L'encarregat d'aixecar-les va ser l'anterior president, Barack Obama, promotor de l'acord, que es va assolir el juliol de 2015, després de mesos de treball.

Conegut oficialment com el Pla d'Acció Conjunt i Complet, l'acord nuclear iranià el van signar l'Iran, el grup 5+1 (els cinc integrants permanents del Consell de Seguretat de l'ONU més Alemanya) i la Unió Europea.

El president iranià, Hassan Rohani, ja ha advertit Trump, hores abans que les sancions entrin en vigor, en un discurs televisiu:

"Anuncio que eludirem amb orgull les vostres sancions il·legals i injustes que van contra el dret internacional. Estem en situació de guerra econòmica i ens enfrontem a un intent d'intimidació."

Les sancions nord-americanes poden perjudicar molt tercers països que tenen relacions econòmiques i comercials amb l'Iran, que podrien perdre l'accés al mercat dels Estats Units.

Amb tot, Washington va anunciar aquest divendres que permetrà, temporalment, que vuit països importadors de petroli iranià en puguin continuar comprant. Ara com ara, aquesta exempció és de sis mesos.

De moment el govern nord-americà no ha fet pública cap llista, que s'hauria de conèixer avui. La majoria dels principals clients de l'Iran són països asiàtics.

Turquia ha explicat aquest dissabte que serà a la llista.

Corea del Sud també ha anunciat, aquest dilluns, que és un d'aquests països. Podrà continuar important condensat de petroli iranià i fent transaccions financeres amb l'Iran.

Seül, que és un aliat dels Estats Units, és força dependent d'aquesta variant ultralleugera del cru per a la seva indústria química.

Per aquest motiu, va demanar "màxima flexibilitat" a Washington sobre aquesta qüestió.

El Japó també ha reconegut que ha demanat quedar al marge de les sancions. I dues grans potències com la Xina i l'Índia també volen estar-ne exemptes.

El govern de la Xina, a més, ja ha dit públicament, aquest dilluns, que hi està en contra.

A banda de la Xina, l'Índia, Corea del Sud, Turquia i el Japó, els grans compradors de petroli iranià els últims anys han estat els Emirats Àrabs i un país europeu: Itàlia.

Des de la Unió Europea, el comissari d'Afers Econòmics, el francès Pierre Moscovici, ha deixat clar, durant una entrevista a la ràdio FranceInfo, que la UE "no aprova" les sancions nord-americanes a l'Iran.

L'Iran, per la seva banda, ha informat, a través del portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Bahram Qasemi, que mantenen "contactes regulars amb la resta de signants de l'acord nuclear".

I ha reconegut que "establir un mecanisme per continuar comerciant amb la Unió Europea necessitarà temps".

Trump, que sempre ha desqualificat l'acord nuclear iranià, ha insistit aquest divendres que està disposat a arribar a un nou acord, "més complet", amb l'Iran.

El règim iranià, de tota manera, ha defensat sempre l'acord vigent i l'agost passat l'aiatol·là Ali Khamenei ja va declarar que "no hi haurà cap negociació amb els Estats Units".

Els ciutadans iranians també s'han mostrat contraris a les sancions anunciades per Trump.

Aquest dissabte, una multitud ha commemorat a Teheran l'assalt a l'ambaixada dels EUA el 1979, durant la revolució islàmica, amb crits de "Mort als Estats Units".

Les sancions contra l'Iran imposades per Trump, d'altra banda, entren en vigor el dia abans de les eleccions de mig mandat, en què s'ha de renovar la totalitat de la cambra baixa, la Cambra de Representants, i també un terç del Senat.

Actualment, els republicans tenen majoria a les dues cambres del Congrés nord-americà, però la podrien perdre.