L'Iran suspèn part de l'acord nuclear com a resposta a les pressions de Washington

Un any després de la retirada dels Estats Units de l'acord nuclear amb l'Iran, les tensions a la regió s'han disparat. El Pentàgon ensenya múscul militar i el govern iranià ha anunciat una reducció d'aquell pacte, considerat una gran fita diplomàtica.

En un discurs televisat, el president de l'Iran, Hassan Rouhaní, ha donat un termini de dos mesos a la resta de firmants del pacte -França, el Regne Unit, Alemanya, la Xina i Rússia- perquè compleixin amb les exigències de l'Iran:

"Si durant aquests 60 dies es mantenen els nostres principals interessos, especialment la venda del petroli i l'eliminació de sancions bancàries, tornarem a les condicions anteriors"

En cas contrari, el president de l'Iran ha advertit que mantindran els estocs d'urani enriquit i d'aigua pesant.

De tota manera, Rouhani ha explicat que la retallada dels seus compromisos nuclears és una mesura dirigida a "salvar" l'acord nuclear del 2015:
 

"L'acord continua en peu. Anunciem la nostra reducció, no la nostra sortida (···) L'acord necessita una cirurgia per salvar-lo i no per destruir-lo"

I ha assegurat que l'Iran "no ha triat el camí de la guerra, sinó el de la diplomàcia."


Pompeo visita l'Iraq per sorpresa

De moment, el secretari d'Estat nord-americà, Mike Pompeo, va cancel·lar el seu viatge a Berlín, on s'havia de reunir amb la cancellera Angela Merkel, per fer una visita llampec de quatre hores a Bagdad, la capital iraquiana, on ha denunciat un suposat increment de les amenaces procedents dels seus veïns, l'Iran.

La intenció de Washington és enviar el missatge a l'Iraq perquè continuï sent un país sobirà, una estratègia diplomàtica dels Estats Units per pressionar el veí iranià que també es tradueix en una ofensiva militar al golf Pèrsic.

Entrevista a Bagdad entre Mike Pompeo i el president iraquià, Barham Salih


El Pentàgon hi va enviar aquest dilluns el portaavions Abraham Lincoln i quatre superbombarders, per advertir l'Iran que aturi una suposada amenaça contra tropes nord-americanes a l'Iraq o Síria.

Des que Washington va decretar un embargament "de facto" del petroli i va designar com a terrorista la guàrdia revolucionària, la tensió no s'ha aturat. Mike Pompeo ho justifica:
 

"Prenem les accions apropiades, tant a nivell de seguretat com per assegurar-nos que el president tingui diverses opcions, en el cas que realment passi alguna cosa"

El portaavions Abraham Lincoln al golf Pèrsic (Reuters)


El conseller de Seguretat Nacional, John Bolton, diu que els Estats Units no busquen una guerra amb l'Iran, però al mateix temps assegura que estan totalment preparats per respondre qualsevol atac.

Tot plegat es podria interpretar com la tempesta perfecta que, segons alguns experts, perseguia Trump: que els aiatol·làs sortissin de la legalitat nuclear per tenir l'excusa per assetjar-los encara més.

Després de plantar Merkel, Pompeo es reuneix aquest dimecres a Londres amb la primera ministra britànica, Theresa May. Pompeo i May parlaran, entre d'altres qüestions, d'aquesta crisi entre els Estats Units i l'Iran, i també de la participació de Huawei a la xarxa 5G del Regne Unit. La trobada coincideix amb la decisió del govern britànic de participar en les eleccions europees del dia 26. May ha constatat que no queda prou temps perquè el Parlament ratifiqui l'acord del Brexit.