L'Iran tanca l'espai aeri mentre es multipliquen els esforços per evitar una guerra

L'escalada de tensió puja al Pròxim Orient davant d'un possible atac de l'Iran a Israel que podria ser imminent. L'Iran ha tancat el seu espai aeri a l'aviació civil durant tres hores la nit de dimecres a dijous per fer exercicis militars. Egipte ho havia anunciat i havia recomanat a les aerolínies comercials que no hi volin.

No hi ha detalls d'aquestes maniobres i tot plegat afegeix més confusió sobre quan es produirà aquest atac.

Mentrestant, els esforços diplomàtics per evitar una guerra continuen. Des d'una reunió de països islàmics a Riad ha sorgit una tercera via: forçar Israel a acceptar un alto el foc permanent a Gaza a canvi que l'Iran i Hezbollah no ataquin el país hebreu. O, almenys, que sigui un atac molt menor.
 

L'amenaça d'un conflicte total

Una setmana després dels assassinats del líder de Hamas, Ismail Haniyeh, a Teheran i del cap militar de Hezbollah, Mushin Shukr, a Beirut creix l'amenaça que es pugui obrir un conflicte total a l'Orient Mitjà. La sempre delicada estabilitat a la regió torna a penjar d'un fil.

Tant a les capitals del Pròxim Orient com a les occidentals, ningú dubta que l'Iran atacarà Israel molt aviat. La pregunta és com, quan, i si aquest cop, ho farà acompanyat de les guerrilles aliades regionals com Hezbollah al Líban.

El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, hauria trucat aquest dilluns al matí els líders del G7 per advertir-los d'un possible atac de l'Iran i de Hezbollah a Israel, en un termini d'entre 24 i 48 hores, segons publica el portal Axios.

Pendents de la resposta iraniana

Tot depèn ara de la resposta que l'Iran pugui donar a Israel. El 13 d'abril passat, Teheran va llançar uns 350 drons i míssils cap a Israel, que la defensa antiaèria israeliana va poder interceptar.

Davant d'una nova amenaça iraniana, els Estats Units tornen per socórrer el seu aliat i es preparen per intentar repetir, si cal, l'èxit de fa cinc mesos, quan amb altres països van interceptar la gran majoria de míssils disparats per l'Iran.

Per aquest motiu, el cap de les forces nord-americanes a l'Orient Mitjà s'ha desplaçat a Tel-Aviv. El seu objectiu, coordinar forces per defensar Israel d'una nova pluja de míssils iranians, aquest cop amb la possible col·laboració de Hezbollah.

Washington ha enviat un altre portaavions a la regió i el secretari de Defensa, Lloyd Austin, anunciava aquest dimecres:

"També he ordenat més creuers i destructors capaços d'abatre míssils balístics i he ordenat el desplegament d'un altre esquadró de caces a l'Orient Mitjà"

Aquest cop el repte es preveu encara més gran perquè es creu que l'Iran no avisarà amb tanta antelació, s'hi sumarà Hezbollah i plegats intentaran saturar les defenses aèries israelianes i nord-americanes.

L'Iran diu que no vol més tensió però que cal castigar Israel

L'Iran assegura que no vol escalar la tensió a la regió, però que l'única forma de prevenir que el Pròxim Orient es desestabilitzi encara més és castigant Israel. Només així, creu, aprendrà la lliçó i no repetirà provocacions com l'assassinat de Haniyeh.

Ara, la resposta podria quedar continguda en un front al nord, al Líban, però també podria desencadenar una confrontació directa entre l'Iran i Israel, cosa que arrossegaria els Estats Units i probablement també "estats coixí", és a dir, països situats entre dues grans potències hostils, com pot ser el cas de Jordània.

Els esforços diplomàtics se centren no tant a evitar l'atac iranià, com el seu abast i el de la presumible contrarepresàlia israeliana. La pressió diplomàtica vol minimitzar al màxim les possibles represàlies. Washington redobla el missatge a les parts que s'abstinguin de qualsevol escalada, tot i que no està clar que l'escoltin.

El paper dels EUA

Per evitar arribar a un punt crític, l'equip de Joe Biden mobilitza la diplomàcia internacional per dissuadir de nou les dues parts perquè evitin l'escalada o almenys la limitin molt. I com més temps passa, creuen, més es refreden els ànims de venjança. Així ho ha expressat Antony Blinken, secretari d'Estat nord-americà:

"Tothom a la regió hauria d'entendre que més atacs només perpetuaran el conflicte, la inestabilitat, la inseguretat per a tothom. Més atacs només augmentaran el risc de desenllaços perillosos que ningú pot predir ni ningú pot controlar completament"

A l'abril, la fortíssima pressió dels Estats Units va servir perquè Israel s'abstingués de llançar una gran represàlia contra l'Iran i així va evitar dues coses, una escalada imprevisible i que Netanyahu els arrossegués a una gran guerra. Cinc mesos després, la invasió de Gaza no s'ha acabat i Biden torna a afrontar els mateixos perills.
 

Alerta sobre el terreny

Sobre el terreny, la situació és d'alerta, mentre s'intenta viure amb normalitat. De moment, a les fronteres d'Israel no hi passa res, i això no fa més que augmentar els nervis. Aquest dilluns, Hezbollah va advertir que el temps d'espera és part de la tàctica de guerra.

Davant d'aquest escenari incert, Benjamin Netanyahu ha volgut tranquil·litzar la població assegurant que estan preparats, tant per a la defensa com per a l'atac. El primer ministre israelià ha aconsellat els seus conciutadans que mantinguin la calma i siguin pacients.

"Els supermercats estan plens, Israel porta una vida de rutina, tot i que sabem que vivim en un veïnat perillós", ha afegit en roda de premsa el portaveu del govern israelià, David Mencer, en referència a la situació al Pròxim Orient.

Israel també treballa per tornar a armar una coalició de països com el Regne Unit i els Estats Units que l'ajudin a defensar-se, com van fer l'abril passat.

Als últims dies, una vintena d'aerolínies han cancel·lat o endarrerit vols des d'Israel o cap al país hebreu per les tensions a la regió. En total, es calcula que aquest cap de setmana l'aeroport Ben Gurion va perdre uns 10.000 passatgers, segons l'Autoritat d'Aeroports.

De Beirut no para de marxar gent amb els últims avions mentre l'aeroport de Teheran també ha cancel·lat vols.

La guerra de Gaza, fora de focus

Tanta tensió internacional deixa en un segon terme l'infern diari a Gaza. Almenys 30 persones han mort i desenes més han resultat ferides en els atacs de l'exèrcit israelià contra dues escoles de la ciutat de Gaza on es refugiaven desplaçats per la guerra a la Franja.

D'altra banda, a Khan Yunis s'ha obert una fossa comuna per enterrar 80 cadàvers en descomposició. No se sap exactament d'on provenen, probablement d'altres cementiris d'on els va desenterrar l'exèrcit israelià buscant cossos d'ostatges. De nou, els tornen a posar sota terra per a desesperació dels familiars de desapareguts, sense noms ni cognoms perquè Israel no els ha facilitat.

També aquest dilluns, Hezbollah ha llançat desenes de coets que han estat interceptats per la defensa aèria israeliana.