L'Iran, un any després de la mort de Jina Mahsa Amini: "No poden controlar-nos a totes"
La mort de la jove Amini va ser l'espurna que va fer esclatar el malestar acumulat durant anys pels rigors islàmics, les lleis misògines, l'atur, la creixent desigualtat i la corrupció del règim iranià
Avui es compleix un any del major desafiament polític i social en quatre dècades de teocràcia islàmica a l'Iran.
El 16 de setembre de 2022, Jina Mahsa Amini moria a la unitat de cures intensives d'un hospital de Teheran. Tres dies abans, la policia de la moral l'havia detingut per infringir els codis de vestimenta: duia el vel mal posat.
A dins de la comissaria, la van apallissar. Com a conseqüència, va patir una aturada cardíaca que la va deixar en coma, fins a la seva mort. Amini tenia 22 anys, era originària de Saqez, al Kurdistan iranià, i feia poc que estudiava Dret a la Universitat.
La mort de la jove Amini va ser l'espurna que va fer esclatar el malestar acumulat durant anys pels rigors islàmics, les lleis misògines, l'atur, la creixent desigualtat i la corrupció del règim iranià.
El primer esclat va ser al funeral d'Amini, a Saqez, quan moltes dones es van arrencar el mocador com a gest de solidaritat.
"Dona, vida i llibertat!"
El malestar es va escampar arreu: dones de totes les edats, però sobretot joves, van liderar protestes massives als carrers de Teheran, i de les principals ciutats del país, amb el lema "Dona, vida, llibertat!" -- Jin, Jiyan, Azadí, en kurd --. També els homes han donat suport a les manifestacions.
El vel, o més aviat, la seva obligatorietat, ha estat el gran símbol de la ubiqüitat del poder del règim xiita. Afecta ni més ni menys que la meitat de la població: les dones.
Això explica que les protestes fossin tan massives i tan transversals. Les demandes anaven des de més llibertat per a les dones, fins a l'enderrocament del règim.
Entre la solució política i la repressió, el govern va respondre amb la segona. Són dades de HRANA i Amnistia Internacional: més de 500 persones van morir pels cops i trets de la policia. 7 persones van ser executades en judicis sumaríssims.
22.000 persones van ser arrestades en les protestes. 90 periodistes i una seixantena d'advocats van ser detinguts. I la darrera dada: cap oficial ha retut comptes ni per la mort d'Amini, ni per la ferotge repressió amb què han respost a les protestes.
El règim xiïta acusa els Estats Units i Israel -- els enemics històrics de l'Iran -- d'haver orquestrat les revoltes.
Ara, pretén introduir una nova legislació que restringeixi encara més els drets de les dones i les nenes: fins a deu anys de presó per incomplir el codi de vestimenta.
"Aquesta resposta tan dura i cruel del govern definitivament empitjorarà les coses, o no ens portarà enlloc", assegura Parinaz Mobarhan, resident a la capital iraniana.
De poc han servit els càstigs que ha imposat Occident al règim teocràtic de Teheran, sotmès ja a importants sancions i a l'aïllament internacional.
"No poden controlar-nos a totes"
Tot i això, alguns canvis han sedimentat. Moltes dones a l'Iran han deixat de dur el vel en espais públics, malgrat les càmeres de vigilància que ha instal·lat el govern per poder incriminar-les. I malgrat el retorn de les patrulles de la policia de la moral.
"Creus que la policia de la moral pot evitar que les dones no portin hijab? No poden controlar-nos a totes, l'últim que poden fer és utilitzar la violència i la força contra nosaltres" diu la Ismaili, estudiant universitària.
En les darreres setmanes, el govern iranià ha intensificat la seguretat als carrers i la repressió amb la detenció d'activistes. L'aniversari de la mort de Jina Mahsa Amini, aquest 16 de setembre, pot fer revifar les protestes.
- ARXIVAT A:
- Iran
