Literatura del jo en majúscules

Anagrama acaba de publicar "Un hombre enamorado", el segon lliurament d'un ambició projecte de l'escriptor noruec Karl Ove Knausgård que va començar amb "La muerte del padre", les dues traduïdes per Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo.

L'any 2009, després de publicar algunes novel·les de gran èxit al seu país, decideix encetar un projecte monumental, ambiciós i força complicat, aplegat sota el nom genèric de "La meva lluita". Tot i les reminiscències hitlerianes del títol, són sis novel·les amb una especial manera de concebre la literatura del jo.

Una idea de l'èxit aconseguit són els premis rebuts, les vendes (només a Noruega) de 400.000 exemplars dels primers cinc llibres i les 15 traduccions en marxa d'una obra que no és precisament fàcil.

El seu pare va morir anorreat per l'alcohol i ell s'embarca en una aventura literària quasi èpica que té molt a veure amb la purificació interior, amb la capacitat de rastrejar els propis interiors, fins i tot els més foscos, oblidats o amagats, i arrencar cap a la llum fins l'última engruna, amb una sinceritat ferotge, amb una descarnada vitalitat, sense por de deixar-hi la pell pel camí.

I com que probablement no n'hi hauria prou només amb el fet de despullar-se, encara que fos de manera feridorament real, Knausgård ho fa amb una habilitat literària d'alta contundència. Recordar, reflexionar, narrar i, probablement, fixar i acceptar són les parades obligatòries d'aquest viacrucis literari que té quatre llibres encara per veure la llum a casa nostra. I encara més, tots els llibres es poden llegir de manera independent, però fer-ho en ordre i en conjunt és acceptar també el joc de la catarsi, posar-se una mica en la pell de l'autor i compartir les seves pors, els seus recels i les seves victòries.