Liz Truss, la breu: 45 dies caòtics que han col·locat el Regne Unit al caire de l'abisme

Liz Truss ha passat a la història com la primera ministra més breu des que es va crear el càrrec, fa just 301 anys. Fins ara, el trist honor el tenia George Kanning, que el 1827 va viure al 10 de Downing Street durant 118 dies. Truss ha plegat després de 45 dies caòtics en què ha col·locat les finances del Regne Unit al límit de l'abisme i ha empitjorat considerablement l'estat d'ànim del país. 

Va guanyar les primàries del Partit Conservador al juliol per substituir el caòtic Boris Johnson apel·lant a l'ala més ultraliberal de la formació i prometent rebaixes d'impostos com a solució màgica a la crisi. 

Truss arribava al poder amb molta experiència en el govern. Havia estat ministra de Educació, Medi Ambient, Justícia, del Tresor, de Comerç Internacional i d'Afers Estrangers en els governs de David Cameron, Theresa May i Boris Johnson. Però no era precisament reconeguda pel seu carisma, popularitat, visió de futur i profunditat política.

El seu començament al número 10 ja va ser inèdit. El primer dia, 6 de setembre, va viatjar fins a Balmoral, a Escòcia, per rebre l'encàrrec de la reina de formar govern. Al cap de dos dies, Elisabet II moria i el Regne Unit enterrava una era i perdia el far d'estabilitat que havia tingut els últims 70 anys.

Passat el període oficial de dol i un nou gabinet, Truss es va posar mans a l'obra i va anunciar convençuda la mesura estrella que l'havia portat a liderar el partit: rebaixes d'impostos generalitzades. Hi havia dos detalls, però, que no va tenir en compte: no va passar per l'oficina del pressupost, l'organisme oficial encarregat de validar si la proposta era solvent, ni va explicar com pensava pagar el que l'erari públic deixaria d'ingressar.

La reacció dels mercats va ser demolidora. Va caure la borsa de Londres, la lliura va arribar als nivells més baixos en 36 anys, el cost del deute es va disparar i el Banc d'Anglaterra va haver d'intervenir d'urgència per calmar la situació i garantir les pensions. De retruc, les hipoteques i els crèdits van pujar de forma sobtada castigant uns ciutadans que es miraven aquell espectacle espantats.

El prestigi i l'economia del país estaven sota mínims i el que era pitjor, Truss semblava no adonar-se'n i seguia insistint en la seva fórmula. Va intentar apagar el foc al congrés del Partit Conservador a principis d'octubre dient que no abaixaria els impostos als rics i que la seva obsessió seria "creixement, creixement, creixement". 

No va servir de res o encara va empitjorar més la crisi. La pressió i l'error de càlcul eren massa grans i no va tenir més remei que cessar el seu flamant ministre d'Economia, que encara ha durat menys en el càrrec que ella (38 dies). 

Si pensava que sacrificant el "chancellor of the Exchequer" calmaria els mercats i l'opinió pública, s'equivocava. Al cap de pocs dies no va tenir més remei que retirar del tot la proposta de baixada d'impostos, la seva mesura estrella, disculpar-se i reconèixer "que havia anat massa enllà i massa ràpid". Però ho va fer en una brevíssima roda de premsa de vuit minuts, amb un comportament robòtic i fugint d'estudi. 

La impressió era que el seu govern era un vaixell a la deriva amb un capità que no sabia ni llegir la brúixola. Havia caigut tan avall que era impossible recuperar la confiança i donar una mica d'estabilitat mentre ella continués al timó. El prestigi i el progrés del país estaven en joc i les portades de la premsa, també la conservadora, eren demolidores. 

Al seu partit, expert a canibalitzar primers ministres, els nervis i les dissensions van tornar a aflorar i va anar creixent un cor de veus demanant la dimissió.

Fa una setmana, el tabloide Daily Star va fer  furor donant en streaming la imatge d'un enciam amb una bandereta britànica i música de fons amb una pregunta: "Durarà l'enciam més que Liz Truss?"

Aquest dimecres, ella encara deia al Parlament que "soc una lluitadora, no abandono". Aquest dijous ha plegat i el Daily Star titula "l'enciam ha guanyat Liz Truss".