Llamazares veta un acord que hauria permès l'abstenció de CiU en la reforma constitucional
L'aprovació de la reforma constitucional al Congrés, per incloure-hi un límit de dèficit públic, s'ha fet per la via ràpida i enmig d'anades i vingudes dels diputats, un tràfec que ha evidenciat que es buscaven acords d'última hora. El diputat d'IU Gaspar Llamazares ha estat un dels protagonistes de la sessió, en quedar-se a l'hemicicle per impedir que es votés una esmena que CiU havia pactat en l'últim minut amb el PSOE i el PP i que podria haver suposat l'abstenció dels nacionalistes catalans. Es podria dir que ha estat un minut de glòria abans que s'acomiadi del Congrés després d'una llarga trajectòria parlamentària.
El moment més sorprenent del ple l'ha protagonitzat Gaspar Llamazares. En el moment en què tots els diputats dels partits d'esquerres més petits han abandonat l'hemicicle per fer l'anunciada plantada a la reforma impulsada pel PSOE i el PP, Llamazares s'ha quedat a la cambra.
El diputat d'Izquierda Unida ha impedit d'aquesta manera que es votés una transacció d'urgència pactada a última hora amb CiU, que podria haver suposat que la federació nacionalista s'abstingués en la votació de la reforma, encara que Josep Antoni Duran i Lleida ha afirmat que ja tenien previst no votar. Amb el reglament a la mà, n'hi ha prou que un diputat s'oposi a la votació per impedir-la, al·legant que l'esmena no s'havia registrat prèviament i, per tant, el seu grup no l'havia poguda estudiar.
Davant la impossibilitat de votar el text que assegurava l'abstenció de CiU, la federació ha repetit estratègia i ha decidit no participar en la votació, malgrat que el portaveu al Congrés ha remarcat que aquest ja era el punt de partida de CiU.
Des del seu perfil de Twitter, Llamazares s'ha justificat. "Me n'he anat en esperit amb els meus companys, i he deixat el meu cos per vetar les transaccions de PPSOE i CiU en justa correspondència".
Aquest veto ha incordiat Duran i Lleida, que ha preguntat a l'excoordinador d'IU si responia a un tema "personal" o del seu grup. Al final, sigui pel gest de Llamazares o perquè CiU ja ho tenia decidit, la reforma s'ha aprovat amb els únics vots del PSOE (excepte 4 diputats), el PP i UPN.
Per acabar d'arrodonir aquesta votació rocambolesca, convé dir que el text de la reforma s'ha aprovat tal com va entrar al Congrés, amb l'excepció d'un matís gramatical que s'hi ha introduït a petició de José Bono. En comptes de dir "en relació al PIB de l'estat" ara dirà "amb relació al PIB de l'estat".
El diputat d'Izquierda Unida ha impedit d'aquesta manera que es votés una transacció d'urgència pactada a última hora amb CiU, que podria haver suposat que la federació nacionalista s'abstingués en la votació de la reforma, encara que Josep Antoni Duran i Lleida ha afirmat que ja tenien previst no votar. Amb el reglament a la mà, n'hi ha prou que un diputat s'oposi a la votació per impedir-la, al·legant que l'esmena no s'havia registrat prèviament i, per tant, el seu grup no l'havia poguda estudiar.
Davant la impossibilitat de votar el text que assegurava l'abstenció de CiU, la federació ha repetit estratègia i ha decidit no participar en la votació, malgrat que el portaveu al Congrés ha remarcat que aquest ja era el punt de partida de CiU.
Des del seu perfil de Twitter, Llamazares s'ha justificat. "Me n'he anat en esperit amb els meus companys, i he deixat el meu cos per vetar les transaccions de PPSOE i CiU en justa correspondència".
Aquest veto ha incordiat Duran i Lleida, que ha preguntat a l'excoordinador d'IU si responia a un tema "personal" o del seu grup. Al final, sigui pel gest de Llamazares o perquè CiU ja ho tenia decidit, la reforma s'ha aprovat amb els únics vots del PSOE (excepte 4 diputats), el PP i UPN.
Per acabar d'arrodonir aquesta votació rocambolesca, convé dir que el text de la reforma s'ha aprovat tal com va entrar al Congrés, amb l'excepció d'un matís gramatical que s'hi ha introduït a petició de José Bono. En comptes de dir "en relació al PIB de l'estat" ara dirà "amb relació al PIB de l'estat".
