Llarena complementa l'euroordre de Ponsatí sense fer servir la paraula "sedició"

Després de la reactivació de l'euroordre contra Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig el 5 de novembre passat, les autoritats britàniques van considerar que la petició d'extradir l'exconsellera per sedició no s'ajustava a la seva llei i instaven Espanya a donar més informació de la "gravetat de la infracció".

Després d'envia la informació, l'advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar, ha explicat que la justícia britànica ha acceptat la tramitació de l'euroordre:

<blockquote class="twitter-tweet"><p lang="ca" dir="ltr">🔴 ÚLTIMA HORA | L'advocat de Clara Ponsatí diu que el Regne Unit ha acceptat tramitar l'euroordre després de la informació complementària enviada per Espanya. La compareixença de Ponsatí davant la policia i la justícia escoceses està prevista per dijous <a href="https://t.co/AkE3VDG27I">https://t.co/AkE3VDG27I</a> <a href="https://t.co/8qytUfHqRp">pic.twitter.com/8qytUfHqRp</a></p>&mdash; Sergi Mulero (@sergimulero) <a href="https://twitter.com/sergimulero/status/1192862073178472448?ref_src=twsrc%5Etfw">November 8, 2019</a></blockquote> <script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script>

Els arguments de Llarena

Aquest divendres Pablo Llarena ha fet arribar la informació complementària requerida amb arguments sobre "la desobediència i la violència", però sense parlar de "sedició":

Llarena exposa que la llavors consellera Clara Ponsatí va firmar el decret de convocatòria del referèndum desobeint així les instruccions del Tribunal Constitucional, que havia declarat el procés nul. I detalla que va desobeir 4 resolucions d'aquest tribunal.

També detalla que Ponsatí va ordenar obrir els col·legis per fer el referèndum contrariant així la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia en què s'ordenava als agents policials que tanquessin els centres de votació i impedissin la celebració del referèndum.

Hi afegeix dos paràgrafs més en què explica que els Mossos havien advertit el govern català que, si se celebrava el referèndum, era probable que hi hagués violència:

"Una escalada de violència amb brots importants d'enfrontaments el dia 1 d'octubre, com efectivament va succeir."

Llarena conclou que en la seva funció d'autoritat pública "va desobeir les resolucions i requeriments del Tribunal Constitucional del Regne d'Espanya i també l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya".

"Tot i conèixer la il·legalitat i la nul·litat del procés, que finalment va desembocar, tal com estava previst, en actes violents; tot això amb l'objectiu d'aconseguir l'alteració de l'ordre legal i constitucional vigent."

El Regne Unit va considerar la primera euroordre desproporcionada i després se'n va desdir

En l'escrit que les autoritats britàniques van traslladar al Ministeri de l'Interior, van fer constar que la petició no s'ajustava a la seva legislació:

"L'ordre de detenció europea ha estat revisada per un advocat especialitzat del Regne Unit en nom de l'Agència Nacional contra la Delinqüència. Han determinat que és desproporcionada d'acord amb la legislació del Regne Unit."

La desproporció a què feia referència vindria pel fet que, al Regne Unit, la sedició és un delicte que s'emmarca en l'àmbit de l'ordre públic, mentre que al Codi Penal espanyol s'entén com un delicte contra l'Estat.

Hores després d'haver enviat a Interior un document en què qualificaven de "desproporcionada" l'euroordre, el Regne Unit va assenyalar que no ho era, sinó que hi faltava "informació essencial".

Segons les autoritats policials britàniques, la petició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena "no proveeix prou detall sobre la naturalesa del delicte".

Informació complementària enviada per Llarena aquest divendres: