Llarena no té previst activar a curt o mitjà termini l'euroordre contra Puigdemont

Llarena demana un informe sobre el dispositiu dels Mossos que no va poder detenir Puigdemont

El jutge del Suprem vol explicacions tant del cos de la policia catalana com del Ministeri de l'Interior, i vol saber qui va dissenyar l'operació, qui la va aprovar i qui la va executar

RedaccióActualitzat

Primer moviment del Tribunal Suprem després de l'aparició fugaç de Carles Puigdemont a Barcelona. El jutge Pablo Llarena demana un informe als Mossos d'Esquadra i al Ministeri de l'interior sobre l'operatiu policial planificat aquest dijous per a la detenció de l'expresident. Vol saber què va determinar el seu fracàs des del punt de vist policial.

Ho ha fet en dues providències, dirigides a la cúpula de la policia catalana i al ministre de l'Interior, que s'han donat a conèixer just després que l'advocat de Puigdemont confirmés que l'expresident ja és a l'estranger. En el text, demana que se li concretin qui eren els agents responsables del disseny de l'operatiu, qui el va aprovar i qui el va executar.
 

Interrogants sobre una detenció fallida

En concret, Llarena exposa que, després de conèixer que Carles Puigdemont "va estar present, ahir, a la ciutat de Barcelona i que va protagonitzar un acte públic a les immediacions del Parlament de Catalunya, havent aconseguit evadir-se quan va acabar i eludir l'ordre de detenció emesa contra ell", vol que tant els Mossos com Interior informin "sobre quin va ser l'operatiu inicialment aprovat i disposat per a la seva detecció a la frontera i posterior detenció".

Control dels Mossos d'Esquadra a l'avinguda Meridiana en el marc de la cerca per detenir Puigdemont
Control dels Mossos d'Esquadra a l'avinguda Meridiana en el marc de la cerca per detenir Puigdemont

També demana informació "sobre els elements que van determinar el seu fracàs" des del punt de vista policial, "així com sobre les ordres que van ser cursades per a la seva detecció a la frontera i eventual detenció després després de la seva fuga".

En aquest sentit, el jutge del Suprem també vol saber quins van ser "els agents responsables del disseny de l'operatiu, els responsables de la seva operació i aquells a qui s'ha encomanat la seva execució o desplegament operatiu".
 

Explicacions sobre l'operatiu de la policia catalana

Els màxims dirigents dels Mossos d'Esquadra han donat explicacions, aquest divendres, sobre la situació viscuda durant la jornada de dijous, un dia de molta tensió en el terreny polític i policial. Ha estat en una roda de premsa on han participat el conseller d'Interior en funcions, Joan Ignasi Elena; el director general de la Policia, Pere Ferrer; i el comissari en cap, Eduard Sallent, entre altres càrrecs policials.

En les seves intervencions, tots ells han tancat files amb la proporcionalitat de l'operatiu per a la detenció de Carles Puigdemont. Alhora, s'han mostrat molt contundents amb l'expresident, a qui acusen de comportament "impropi" per voler dinamitar el ple d'investidura.

El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, conversa amb el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, a les portes del Parlament
El comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, conversa amb el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, a les portes del Parlament

Un cop es va constatar que Puigdemont s'havia escapolit, es va activar durant tres hores l'operació Gàbia, un dispositiu que es posa en marxa poquíssimes vegades i, sobretot, per qüestions relacionades amb el terrorisme.
 

La posició del govern espanyol

A l'espera del que pugui el Ministeri de l'Interior a aquesta providència emesa pel jutge Llarena, qui ja ha parlat en nom de l'executiu espanyol és Félix Bolaños, ministre de Presidència, Justícia i relacions amb Corts. En una atenció als mitjans de comunicació, ha esgrimit que "tot l'operatiu d'ahir corria a càrrec dels Mossos", que "són la policia competent i, per tant, els encarregats d'aplicar els mandats del Suprem".

Bolaños ha volgut subratllar que "Espanya és un estat de dret on es compleix la llei i els mandats judicials", tot i admetre que "ahir va haver-hi un episodi que no va aportar res a la societat catalana".

Amb tot, ha volgut posar el focus en la investidura de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat: "Ahir es va obrir una nova etapa política a Catalunya, una etapa d'acords, de prosperitat, de futur. Amb Illa, Catalunya comença a mirar al futur. Ahir es va superar una dècada perduda a Catalunya, d'enfrenaments estèrils, de fracàs col·lectiu", ha apuntat.

ARXIVAT A:
Carles PuigdemontProcés catalàTribunal Suprem Investidura
Anar al contingut