Llarena dona 2 dies a Puigdemont i als seus consellers per pagar 2 milions de fiança per l'1-O

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena dona de termini 2 dies als 14 membres del govern cessat pel 155 processats per malversació perquè dipositin una fiança solidària de 2.135.949 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil.

En una providència, el jutge del Suprem insta aquests catorze processats, entre els quals hi ha Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, perquè procedeixin a abonar la fiança de forma solidària i, si no ho fan, adverteix, es procedirà a l'embargament dels seus béns.

Pel delicte de malversació de fons públics, que pot suposar entre 3 i 8 anys de presó, processa en concret Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Antoni Comín, Clara Ponsatí i Josep Rull, és a dir una bona part del govern de Puigdemont.

En els procediments penals, els dies que dona el jutge són hàbils i, per tant, el cap de setmana no compta. O sigui que el termini dels dos dies començarà a comptar a partir de l'endemà de la notificació i, per tant, els exmembres del govern tindran de temps fins a mitjans de la setmana que ve per ingressar els diners.
         

Informe de la Guàrdia Civil

L'informe de la Guàrdia Civil que figura en el sumari eleva la despesa pública en el referèndum dels 1,6 als gairebé 2 milions d'euros. Els investigadors asseguren que el govern català es va gastar més de mig milió, 503.000 euros, en la campanya explicativa i en anuncis publicitaris.

Informes Hisenda

El delicte de malversació va provocar confrontació entre Montoro i el jutge Llarena sobre l'ús de fons públics per al referèndum de l'1-O.

El jutge del Tribunal Suprem va exigir al Ministeri d'Hisenda documentació per aclarir si la Generalitat va utilitzar diners públics per pagar despeses vinculades al referèndum.

Notícia relacionada: Montoro ha enviat al Suprem cinc informes que no detecten malversació per l'1-O

Montoro va assegurar que, gràcies a la posada en marxa de diferents mecanismes de control dels comptes de la Generalitat, "s'ha impedit que existeixi la instrumentalització d'un pressupost públic per aconseguir la independència d'una part del territori espanyol".

I va reiterar que no es van fer servir fons públics ni per comprar les urnes del referèndum de l'1 d'octubre ni tampoc per altres suposades despeses com ara la manutenció de Carles Puigdemont a l'estranger.