Llarena manté les ordres de detenció per a Puigdemont, Comín i Puig en negar-los l'amnistia

El jutge Pablo Llarena manté les ordres de detenció a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. El Tribunal Suprem ha conclòs que el delicte de malversació no es pot amnistiar perquè considera que l'1-O hi va haver enriquiment personal i es van afectar els interessos financers de la Unió Europea. Per tant, defensa que es compleix la condició que fixa la llei d'amnistia per excloure'ls.

En un document de 46 pàgines, Llarena argumenta que "van ser ells els qui van concebre el pla per aconseguir la independència de Catalunya i van adoptar un acord de govern que van signar tots per assumir determinades factures des dels seus departaments. En conseqüència, els actes de disposició del patrimoni de l'Administració van estar radicalment vinculats a un benefici personal".

El jutge defensa que, perquè hi hagi un benefici personal, "no cal que es produeixi un augment material i estable dels actius patrimonials de l'autor del delicte" i entén que n'hi ha prou si hi ha "un estalvi econòmic clar".

I això, creu que va passar, perquè els acusa d'"endossar" despeses a l'Administració autonòmica, "per no haver d'atendre ells el cost inherent a les seves iniciatives personals, un cop el Tribunal Constitucional havia declarat nul·les les previsions pressupostàries sobre el referèndum".

Pel que fa a l'altra condició que, segons Llarena, es compleix per no amnistiar-los de malversació, que és l'afectació als interessos financers de la UE, defensa que el referèndum "que havien prohibit les institucions espanyoles competents" afectava "la dimensió territorial" de la Unió. Això, afegeix, va tenir un efecte directe "en els ingressos compromesos per Espanya al pressupost de la Unió, principalment els vinculats a la recaptació d'IVA i Renda Nacional Bruta".

Puigdemont, Puig i Comín sí que queden amnistiats del delicte de desobediència. També la secretària general d'ERC, Marta Rovira. En el seu cas, com que era l'únic delicte en aquesta causa pel qual estava acusada, s'aixeca l'ordre de detenció contra ella. Rovira encara continua investigada pel cas de Tsunami Democràtic.

Boye: "S'està saltant la llei d'amnistia"

Per l'advocat de Carles Puigdemont i de Toni Comín, Gonzalo Boye, amb aquesta decisió el jutge Llarena "s'està saltant la llei d'amnistia". En declaracions a TV3, ha afegit: "Hi ha gent que ha decidit optar pel Dret i altres per la política".

També ha avançat que presentaran tots els recursos pertinents contra la resolució de Llarena. Primer poden presentar-ne un de reforma davant d'ell mateix. A més, és subsidiari d'apel·lació davant de la sala d'apel·lació.

I sobre l'anunciat retorn de Puigdemont per a un eventual ple d'investidura, que hauria de celebrar-se abans del 26 d'agost per evitar la repetició electoral, Boye ha afirmat: "Ha dit el que tothom sap i això seguirà endavant. No és un problema per al president, sinó per als qui il·legalment vulguin empresonar-lo".

L'expresident ha reaccionat amb un tuit, amb només tres paraules:

La interlocutòria del jutge Llarena dona 3 dies a les parts per presentar recurs. Això implica tant els advocats defensors com també la Fiscalia.

A partir d'aquí, serien instàncies superiors del mateix Tribunal Suprem, la Sala d'Apel·lació, que hauria d'analitzar els nous arguments.

La Fiscalia demanava l'amnistia per a tots els delictes

El Suprem s'ha posicionat finalment en contra del criteri de la Fiscalia, que es va encallar justament per la interpretació del delicte de malversació. Els quatre fiscals del judici del procés són contraris a amnistiar la malversació i es van negar a redactar l'informe que ho demanés, en contra del criteri del fiscal general, Álvaro García Ortiz.

Això va desencadenar una guerra oberta a la Fiscalia que es va acabar resolent fa dues setmanes, quan la Junta de Fiscals va avalar --en una votació força ajustada-- la posició de García Ortiz, que demanava aplicar l'amnistia al delicte de malversació i aixecar les mesures cautelars, com l'ordre de detenció.

Aquest va ser el criteri que va traslladar al Suprem, tot i que Pablo Llarena no estava obligat a respectar-lo.

També tenia sobre la taula els informes de la resta de les parts. El mateix dia que va entrar en vigor la llei d'amnistia, el magistrat els va donar cinc dies perquè es pronunciessin sobre la seva aplicació i, mentrestant, ja va mantenir les ordres de detenció. Un termini que va acabar el 18 de juny.

Com la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i les defenses eren favorables a amnistiar els encausats i aixecar les mesures cautelars.

A l'altra banda, Llarena tenia l'informe negatiu de Vox, que exerceix d'acusació particular i defensa que hi va haver enriquiment personal, per la qual cosa no es pot oblidar penalment el delicte de la malversació.