Llarena manté l'ordre de detenció de Puigdemont mentre pregunta a les parts sobre l'amnistia
El TSJC i García-Castellón també consulten a les parts sobre la llei, així com el Tribunal de Comptes, que els demana si s'han d'elevar prejudicials a Europa
El Tribunal Suprem manté de moment l'ordre de detenció a Espanya que pesa sobre l'expresident Carles Puigdemont després que s'hagi publicat la llei d'amnistia al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Ho fa, almenys, durant cinc dies, en els quals ha demanat a les parts que es pronunciïn sobre si s'ha d'aplicar la llei sobre Puigdemont i els altres polítics exiliats Lluís Puig, Toni Comín i Marta Rovira.
Es tracta d'un dels primers moviments de la judicatura, mentre bona part de les defenses dels dirigents d'ERC i Junts han presentat escrits als diversos tribunals perquè se'ls apliqui l'amnistia. Per ara, l'únic que ha manifestat que espera que se li apliqui d'ofici és l'expresident Carles Puigdemont.
El magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón també ha donat 10 dies a les parts perquè es pronunciïn sobre el cas Tsunami, que afecta Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, el periodista Jesús Rodríguez, l'empresari Josep Campmajó i el responsable d'Òmnium Oleguer Serra, entre d'altres.
També han mogut fitxa dins del cos dels Mossos d'Esquadra. El comissari en cap, Eduard Sallent, ha enviat un comunicat intern a tota la plantilla perquè en cas que es trobin davant la situació d'un cas vinculat a la llei d'amnistia el comuniquin a Prefectura per prendre decisions.
Una de les situacions complicades en què es podrien trobar és la possible detenció de Carles Puigdemont; els Mossos actuarien si està vigent l'ordre judicial per fer-ho.
El TSJC mou fitxa sobre les causes que afecten Mas i Torra
El del Suprem i l'Audiència Nacional no són els únics moviments de la judicatura. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat cinc providències en les quals insta les parts de diversos procediments judicials a pronunciar-se sobre l'aplicació de l'amnistia a nou polítics independentistes, entre els quals els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Quim Torra.
Altres polítics a qui afecten aquestes causes són la consellera Natàlia Garriga, l'exvicepresidenta Joana Ortega, els exconsellers Irene Rigau i Bernat Solé, el diputat Josep Maria Jové i els exdiputats Pau Juvillà i Lluís Salvadó.
En concret, la Fiscalia, les defenses i en algun cas les acusacions populars s'han de pronunciar sobre la condemna pel 9N, la condemna a Torra per penjar una pancarta al balcó del Palau i la que afecta l'exalcalde d'Agramunt (Urgell) i exconseller d'Exteriors Bernat Solé per permetre votar l'1-O al seu municipi.
També sobre la que afecta l'exregidor i exdiputat de la CUP a Lleida Pau Juvillà, condemnat per penjar llaços grocs a la finestra del seu despatx municipal. L'última causa, on figuren Garriga, Jové Salvadó, fa referència als preparatius per l'1-O.
El Tribunal de Comptes obre la porta a Europa
Mentrestant, el Tribunal de Comptes ha demanat a les parts que es pronunciïn en un màxim de 10 dies sobre si ha d'elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Considera que hi ha part dels articles de la llei d'amnistia que "podrien oposar-se" a la interpretació que ha fet el tribunal europeu de determinats conceptes del dret de la UE.
Aquest tribunal té en marxa una causa que afecta una trentena de polítics i exalts càrrecs de la Generalitat pels diners públics destinats a l'1-O i a la promoció del procés a l'estranger.
- ARXIVAT A:
- AmnistiaPablo LlarenaCarles Puigdemont