Llarena no reclamarà l'extradició de Puigdemont per sedició i ho farà per malversació i desobediència

El jutge Pablo Llarena, un cop ha entrat en vigor el nou Codi Penal aquest dijous, ha aplicat la reforma a la situació de Carles Puigdemont i la resta d'exiliats: Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Marta Rovira.

Així, pel que fa a l'expresident i la resta de processats fins ara per sedició --tots menys Puig-- el magistrat conclou que els fets de què se'ls acusa només podrien encaixar en un delicte de desobediència.

Considera que no encaixen en el delicte de desordres públics, ni en la nova formulació ni en la vigent en el moment dels fets. De fet, segons Llarena, la derogació de la sedició planteja un "context proper a la despenalització".

Per tant, la situació queda així. Al president Carles Puigdemont i a l'exconseller Toni Comín ja no els pot demanar per sedició, però sí per l'altre delicte de què se'ls acusa: la malversació.

Amb el nou Codi Penal, les penes de malversació són més baixes si no hi ha ànim de lucre, és a dir, enriquiment personal o d'un tercer. Però Llarena ho interpreta així: "L'ànim de lucre no resulta diferent de l'ànim de tenir o de disposar d'una cosa com a pròpia". Conclou que "no és aplicable cap eliminació o reducció de la pena prevista".

I per tant, Puigdemont i Comín passarien d'una sedició amb penes de presó de fins a 15 anys a una malversació del tipus més greu, amb penes màximes de fins a 12 anys.

L'exconseller Lluís Puig quedaria en la mateixa situació, perquè només estava perseguit de malversació. I a tots ells, els vol jutjar també per desobediència.

S'obre la porta al retorn de Rovira i Ponsatí

Pel que fa a la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, i a l'exconsellera Clara Ponsatí, se les reclamava per sedició. Ara que aquest delicte desapareix, les demanen per desobediència, un delicte que no comporta penes de presó, només inhabilitació. Quedarien en la mateixa situació que Meritxell Serret o Anna Gabriel, que van decidir tornar a l'estat espanyol. Ara estan en llibertat pendents de judici.

Rovira ha assegurat, des de Ginebra, que haurà de fer "una valoració política, jurídica i personal en profunditat". Per això, demana "prudència" i apunta que, "tal com ha fet els darrers gairebé 6 anys a l'exili", no prendrà "decisions de forma precipitada ni imminent".
 

Llarena mourà fitxa en funció del TGUE i del TJUE

Llarena decidirà si emet noves euroordres i ordres internacionals de detenció per extradir-los un cop el Tribunal General de la Unió Europea decideixi sobre l'eventual retirada de la immunitat parlamentària de Puigdemont i Comín, i que el Tribunal de Justícia de la UE resolgui la qüestió prejudicial plantejada pel magistrat.
 

Critica la reforma del Codi Penal

Llarena aprofita la interlocutòria per criticar la reforma del Codi Penal i la derogació de la sedició. Assegura que, contràriament al que consta a l'exposició de motius de la reforma, les penes per al delicte de sedició eren perfectament homologables a les de l'entorn europeu.

Segons Llarena, independentment de la denominació que cada estat fa dels fets, "el seu caràcter delictiu" de les actuacions dels encausats "és inqüestionable a tots els països del nostre entorn".

D'aquesta manera, afirma que a Alemanya o França estarien penats amb penes de fins a presó perpètua, mentre que a Itàlia serien com a mínim 12 anys de presó, i a Bèlgica, entre 20 i 30 anys.

Aragonès: "Cau el delicte més greu"

El president Pere Aragonès ha tret pit de la reforma del Codi Penal que ha derogat la sedició, coincidint amb la interlocutòria de Llarena. Ha deixat clar que la negociació amb el govern espanyol "no es va fer en nom de cap persona".

Aragonès, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", ha subratllat que "la realitat" és que abans es demanava l'extradició de Puigdemont per tres delictes, mentre que "ara només es demana per dos i cau el delicte més greu que comportava més anys", el de sedició.

Per part del govern espanyol, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha demanat respecte per la modificació de l'escrit d'acusació del jutge Pablo Llarena. En declaracions als mitjans, Marlaska s'ha imitat a apuntar que les resolucions judicials "s'han de complir en els seus termes".
 

Rodríguez: "Continuen tenint condemna"

Per part del govern espanyol, la seva portaveu, Isabel Rodríguez, assegura que amb la decisió de Llarena "els fets que es van produir continuen tenint una condemna, un retret penal i tots han de respondre davant la justícia espanyola".

La portaveu ha incidit que la reforma del Codi Penal s'ha homogeneïtzat i s'ha harmonitzat amb la resta de la legislació penal europea.

"Vull recordar que fa alguns anys, quan es tramitaven les peticions d'extradició, un dels problemes jurídics i processals als quals s'enfrontava la justícia, era precisament aquesta falta d'homologació del nostre Codi Penal", ha afegit.