Llarena reactiva l'euroordre contra Puigdemont i en demana la detenció immediata

El jutge Pablo Llarena, instructor de la causa contra el procés, ha reactivat l'euroordre contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que és a Bèlgica, segons han confirmat fonts judicials a TV3. El magistrat ha dictat la interlocutòria pels delictes de sedició i malversació, i no per rebel·lió. Ja no esmenta la violència, en aquesta euroordre.

Aquest pas el fa poques hores després de donar-se a conèixer la sentència contra els líders independentistes, amb penes que van de 9 a 13 anys de presó.

Llarena dicta una ordre nacional i internacional de recerca, captura i ingrés a presó de l'expresident. El jutge ho havia preparat els últims dies i aquest dilluns ho ha fet públic, tan bon punt s'ha difós la sentència del Suprem sobre el judici del procés.

De moment no hi ha confirmació que s'hagi activat també l'euroordre per als exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.

La fiscalia de Brussel·les ha confirmat a les cinc de la tarda que havia rebut la petició d'arrest internacional de les autoritats espanyoles.

Les euroordres de Llarena

El desembre del 2017, Pablo Llarena va acordar retirar les ordres europees i internacionals de detenció contra Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats en aplicació de l'article 155, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. Amb aquest moviment, el jutge intentava evitar que la justícia belga decidís per quins delictes havien de ser processats.

Pas endavant de Llarena contra Puigdemont 


El març del 2018, el jutge del Suprem va emetre ordre de processament contra 25 persones acusades dels delictes de malversació, desobediència i rebel·lió. A partir de llavors, Llarena es va concentrar a aconseguir l'extradició de Puigdemont i la resta de consellers: dos dies després emetia ordres de detenció internacional contra ells.

Va aprofitar la detenció de Puigdemont a Alemanya, quan tornava de Finlàndia per carretera aquell mateix dia, el 25 de març, per reclamar al tribunal de Schleswig-Holstein l'extradició per rebel·lió i malversació.

Però no li va sortir bé: el tribunal va rebutjar extradir-lo per rebel·lió dues vegades i, finalment, Puigdemont, primer empresonat i després lliure amb mesures cautelars, va poder tornar el juliol a Bèlgica.

El 19 de juliol, Llarena va retirar les euroordres per segona vegada, i va optar per tancar la instrucció, tancament que ja havia iniciat dies abans inhabilitant els presos que eren diputats al Parlament. En el tancament, el jutge va optar per dividir la causa i deixar fora del procediment principal els acusats que no havia aconseguit extradir, de manera que van passar de 25 a 18.

La Moncloa: "Oportuna i justa"

El govern espanyol considera que la reactivació de l'euroordre és "oportuna i justa". En una nota facilitada als mitjans informatius, La Moncloa declara que "ha treballat intensament per facilitar la reactivació de l'euroordre" i "ha posat a disposició del jutge Llarena l'Advocacia de l'Estat i el Ministeri Fiscal".

Afegeix que "pel mateix motiu que uns han estat condemnats, altres estan fugats" i que l'euroordre té per objecte que Puigdemont i els exconsellers que són a l'estranger "estiguin com abans millor davant de l'estat de dret".

Puigdemont i Comín tornen a ser diputats

Carles Puigdemont i Toni Comín tornen a ser, des d'aquest dilluns, diputats de ple dret del Parlament. Així ho ha establert el jutge instructor Llarena en la mateixa interlocutòria en què ha reactivat l'euroordre contra ells.

En no acusar-los de rebel·lió -en consonància amb la sentència del Suprem- ja no se'ls pot aplicar l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim), que suspèn de l'exercici de qualsevol càrrec públic les persones acusades de rebel·lió i empresonades.

Aquesta és l'euroordre emesa aquest dilluns pel jutge Llarena:

Interlocutòria del jutge Llarena per reactivar l'euroordre de Puigdemont by Anna Solé Martín on Scribd