Llatins, avortament i frontera: Arizona, un dels 7 estats que decidiran les eleccions als EUA
Lídia Heredia
Corresponsal de TV3 a Washington
Jim Chilton té 85 anys i no es treu el barret de cowboy ni un moment en les dotze hores que compartim amb ell. Creu que quan Trump acabi el mur --perquè creu que guanyarà les eleccions als Estats Units i que l'acabarà-- també s'acabaran els problemes al ranxo que té a tocar de la frontera amb Mèxic.
A Héctor David se li humitegen els ulls quan parla del seu fill de 7 anys. Acaba d'arribar al refugi KINO de Nogales, a l'estat mexicà de Sonora. L'han deportat quan intentava creuar, i no podrà tornar a intentar-ho legalment fins d'aquí a cinc anys. Amb tota la família als Estats Units, té clar que ho intentarà clandestinament.
Els problemes dels Chilton són reals. Els de l'Héctor, també. Però el sistema de migració dels Estats Units, col·lapsat i rebregat políticament en any electoral, no arregla ni els de l'un ni els de l'altre.
El matrimoni Chilton són la cinquena generació de ramaders: 20.000 hectàrees de terra a Arivaca, Arizona. Al sud, uns quants quilòmetres limiten amb la frontera i el mur de ferro hi va quedar a mig construir.
"El primer dia a la Casa Blanca Joe Biden va ordenar aturar la construcció del mur. I el faig responsable dels milers i milers de persones que des d'aleshores han creuat per les meves terres."
"Gent perillosa. Criminals buscats als seus països. Qui ho sap", diu Jim Chilton. Abans de pujar a la seva camioneta 4x4 i conduir tres hores per barrancs sinuosos perquè veiem amb els nostres ulls el "mur foradat". Ens ensenya a l'ordinador hores i hores d'imatges gravades nit i dia amb cinc càmeres amagades pel seu ranxo.
Són fileres de persones, la majoria homes, vestides amb roba de camuflatge, militar, amb motxilles grosses. Algunes amb sabatilles sobre de les botes. En Jim ho té clar "Són traficants. No volen deixar empremtes. Gent del càrtel. Entren droga. Alguns la porten a canvi que els guiïn cap als Estats Units. Altres després se'n tornen cap a Mèxic. Però tots passen pel meu ranxo. I francament, és indignant saber que hi ha gent en aquests turons vigilant i que això passi al costat de casa meva".
A la pregunta de quan s'han enregistrat les imatges, no especifiquen, "del 2021 al 2024", tot i que ens diuen que graven des de fa deu anys.
A la pregunta de què els diuen les autoritats, tampoc hi ha una resposta clara. Demanem a la patrulla de frontera sobre aquestes imatges. Resposta: que vagin de camuflatge no vol dir que siguin traficants, és la roba que els donen els traficants de persones per passar d'incògnit. Darrerament, no han confiscat droga o armes en aquesta zona fronterera. No neguen les imatges, però dubten que siguin recents.
En una cosa sí que coincideix tothom amb qui parlem aquests dies a Arizona: sempre hi ha hagut dos tipus de creuaments.
- Els qui aconsegueixen posar un peu als Estats Units i s'entreguen immediatament a la patrulla per mirar d'iniciar el procés de sol·licitud d'asil, normalment famílies senceres, amb dones i nens.
- I els que intenten passar sense ser detectats.
En Jim manté, i la policia no ho nega, que les màfies aprofiten per enviar aquest segon grup quan la patrulla està "distreta" atenent els grups de migrants que es lliuren a les autoritats. El càrtel fa negoci amb tots.
Un refugi a la frontera
La vida a Nogales, a l'estat mexicà de Sonora, és relativament segura, menys per als migrants. Ho té clar Pedro de Velasco, director d'educació a l'alberg KINO, situat a pocs metres de la frontera amb els Estats Units.
"Els càrtels saben que un cop han arribat fins aquí, la majoria ja no voldran tornar enrere i s'aprofiten d'això."
"Tant els que estan esperant aquí per obtenir una cita per poder entrar sense amagar-se, com els que ho faran clandestinament, tots són mercaderia de la qual es pot treure un profit", explica.
La realitat d'aquest alberg, on es dorm, es menja i també s'obté informació i assessorament, explica com ha canviat la situació els últims mesos: ara mateix acullen més gent deportada que no pas gent que hi arriba des de Mèxic o més al sud amb la intenció de creuar.
Per què? Recapitulem:
Els primers tres anys de la presidència Biden s'han batut rècords de creuaments, fet que ha convertit la gestió de la migració i la frontera en un dels principals punts febles de l'administració; entre les acusacions d'incompetència dels rivals polítics i les crítiques internes quan s'han endurit les polítiques.
El desembre del 2023 es va assolir un pic de gairebé 300.000 creuaments en un mes. Amb unes eleccions a l'horitzó, Biden va aprovar una ordre executiva que negava el dret a entrar als Estats Units mentre el flux no baixés dels 1.500 al dia durant una setmana seguida. Fa poques setmanes, el termini s'ha ampliat a 28 dies.
Per Pedro Velasco, això a la pràctica vol dir que el dret d'asil ha quedat suspès als Estats Units: "L'asil és una via legal de migració. No la poden convertir en il·legal. No poden agafar tothom que arriba a territori nord-americà i deportar-lo sense saber en quin risc es troben. I és el que estan fent. Cada dia. I la prova és que nosaltres ara acollim més deportats, que no saben què fer, perquè tornar als seus pobles sovint no és una opció".
"Estan atrapats aquí, a vegades sense poder tornar a intentar-ho legalment'perquè la llei els castiga amb cinc anys de carència si els han enxampat creuant."
Al Pedro no li agrada parlar de via legal, perquè diu que sol·licitar l'asil un cop s'arriba a un país ho és, però quan parla de fer-ho "legalment" es refereix a l'aplicació pel mòbil CBPone, la que permet demanar una cita amb les autoritats nord-americanes.
El govern en dona 1.500 al dia. Diuen que aleatòriament, però majoritàriament les obtenen cubans, veneçolans i haitians. També diuen que el temps d'espera és de vuit setmanes, però en aquest alberg n'hi ha que l'han esperat mesos i mesos.
És el que estan esperant la Belen i la seva família des de fa un mes i mig "L'únic futur si ens quedàvem a Guerrero era treballar per a la màfia. No hi ha opció. No et demanen permís. Et venen a buscar els fills." Acaba la frase rebaixant el to de veu: "És el crim organitzat."
Tres de cada quatre persones en aquest alberg són mexicanes.
Un dels set estats que decidiran les eleccions
I el vot de la comunitat llatina hi tindrà molt a dir. Perquè són molts, un de cada quatre vots a Arizona ho és, i perquè ja no són un vot tan monolític, tot i ser encara majoritàriament demòcrata.
El 2012 Barack Obama se'n va endur el 70%. Biden va arrossegar el 60% el 2020. Com li anirà a Kamala Harris? Les enquestes diuen que encara no té el suport que tenia Biden entre els llatins, sobretot entre els homes, i la seva campanya ha invertit temps i diners en trucades, anuncis i grups de WhatsApp bilingües.
La retòrica racista de Trump amb els migrants podria fer pensar que li giraran l'esquena, però la seguretat a la frontera també forma part, juntament amb l'economia, de les principals preocupacions dels llatins.
Els experts ho defineixen així: voten més com a nord-americans que com a migrants o d'origen migrant, i sovint els seus valors tradicionals casen més amb l'agenda conservadora que amb la progressista.
Arizona també és un dels deu estats on la protecció del dret a l'avortament anirà a les urnes el 5 de novembre. És la reacció ciutadana, i del partit demòcrata, a la derogació, fa dos anys, del dret a l'avortament a nivell federal per part del Tribunal Suprem.
Des d'aleshores, a tots els estats on s'ha sotmès a referèndum blindar aquest dret a les constitucions estatals, s'ha aprovat. L'avortament és un dels principals temes de campanya i el partit demòcrata el vol convertir en un instrument per guanyar les eleccions: els drets reproductius sovint travessen línies partidistes, i el vot de les dones republicanes a favor de l'avortament és un nínxol a l'abast.
La raresa: Republicans for Harris
Un alcalde d'Arizona, de Mesa concretament, és l'origen d'un moviment polític petit però significatiu. John Giles és republicà, però va intervenir a la convenció demòcrata per dir, en veu alta, que se sentia més còmode amb Harris que amb Trump.
En la seva carrera cap a la Casa Blanca, Kamala Harris ha intentat subratllar els riscos que algú com Donald Trump torni a governar i s'ha servit de testimonis crítics i declaracions d'excol·laboradors de Trump.
Fins i tot ha rebut el suport explícit de republicans tan il·lustres com els Cheney (pare i filla).
Farà això la diferència a les urnes? Difícilment. Però il·lumina un debat per al futur del partit republicà, tant si Trump guanya com si perd.
I per què és important Arizona?
Arizona ha votat sempre republicà en les eleccions presidencials des del 1952, menys en dues ocasions: Bill Clinton el 1996 i Joe Biden el 2020. Aquest és el repte dels demòcrates i de Harris, conservar els onze vots electorals que reparteix aquest estat i que Joe Biden es va emportar només per 0,3 punts percentuals. Poc més de 10.000 vots.
Això el converteix, aquestes eleccions del 2024, en un dels estats, juntament amb Nevada, Geòrgia, Michigan, Wisconsin, Pensilvània i Carolina del Nord, on la minsa diferència de vots entre els dos partits en les passades eleccions fan pensar que poden acabar caient de la banda demòcrata o de la republicana.
I seran aquests vots els que donaran la victòria a Harris o a Trump. Amb l'afegit que a Arizona, on ja han començat a votar anticipadament, el 30% dels votants registrats ho han fet com a independents, sense assenyalar a quin partit votaran.
Per als amants de les nits electorals nord-americanes i les dades, un apunt a recordar el 5 de novembre: des del 1912, mai un president republicà ha arribat a la Casa Blanca sense guanyar Arizona.
- ARXIVAT A:
- Eleccions Estats Units 2024