Llegir sense passar pàgina: 15 propostes per a un estiu allunyat de novetats editorials

Arriben els dies d'estirar-se a la sorra, d'agafar un avió o, senzillament, de parar i descansar. De tenir temps per obrir un bon llibre... o uns quants. Els últims llançaments dels autors més de moda sempre troben la manera de cridar-nos l'atenció, però aquest també pot ser un bon estiu per llegir una selecció molt personal d'obres intemporals, sempre vigents.

Us en proposem 15 que segur que seran una bona companyia en els diferents viatges literaris que vulgueu emprendre durant aquestes setmanes.

Per viatjar sense moure's de casa

"Estupor i tremolors", d'Amelie Nothomb. LaButxaca

L'Amelie Nothomb és rarota. Ho vaig descobrir quan vaig llegir "La metafísica dels tubs" i me'n vaig enamorar, i ho vaig confirmar amb "Estupor i tremolors". Una novel·la publicada el 1999, d'inspiració autobiogràfica, que ens parla d'una jove belga que comença a treballar a Tòquio en una gran companyia japonesa.

Nothomb descriu amb coneixement de causa i grans dosis d'ironia les rigideses de la societat nipona i, especialment, el seu món laboral: jerarquia, masclisme, racisme, submissió, humiliació, suïcidi...

Es tracta d'una novel·la breu i absorbent, d'aquelles per llegir-les d'una tirada. Un llibre per descobrir que es pot criticar el Japó sense deixar d'estimar-lo.

"Istanbul", d'Orhan Pamuk. Més Llibres

Pamuk se submergeix en la seva història i en la de la seva ciutat que, de fet, són el mateix. D'aquest llibre, els crítics n'han dit que és irresistible, seductor, deliciós, poètic... No hi puc estar més d'acord. Un retrat d'Istanbul que, si el llegiu, farà que no torneu a mirar amb els mateixos ulls l'antiga Constantinoble.

Una de les grans novel·les dedicades a una ciutat.

"Pregàries ateses", de Truman Capote. Quaderns Crema

Fa gairebé dues dècades, vam redescobrir Capote arran de l'excel·lent pel·lícula biogràfica protagonitzada per Philip Seymour Hoffman. Fa uns mesos, una altra sèrie ha tornat a posar-lo d'actualitat. Explica justament la commoció que va provocar en l'alta societat novaiorquesa l'escriptura de "Pregàries ateses".

Capote la retrata amb acidesa i revela secrets d'alcova dels seus cignes, algunes de les dones més sofisticades, riques i glamuroses de Manhattan que el tenien per amic i confident.

"Siddhartha", de Hermann Hesse. Edicions Proa

El 1911, molt abans que ho fessin una legió de hippies, Hesse va fer un viatge a l'Índia que li va canviar la vida i en va escriure un llibret meravellós. Una novel·la que és pura poesia.

L'obra de Hesse relata la recerca del jove hindú Siddhartha, fill d'un braman, per aconseguir la saviesa a l'Índia mil·lenària. La seva complicitat amb el seu amic Govinda, la relació amb Kamala... Un relat impregnat de l'espiritualitat budista i hinduista que, sense ser un llibre d'autoajuda ni molt menys, ajuda a pensar i a pensar-se a un mateix. Un viatge espiritual a Orient sense sortir de casa.

Per viatjar en el temps

"Maria Antonieta. Retrat d'un caràcter mitjà", de Stefan Zweig. La Segona Perifèria

El juliol del 1789, a Versalles, Lluís XVI es desperta amb la notícia de la presa de la Bastilla. És l'inici de la fi de l'antic règim, un procés revolucionari en què el monarca i la seva dona, Maria Antonieta, hi deixaran el coll. Literalment.

Tractant-se de Zweig, és sobrer dir que es tracta d'un llibre ben escrit, amè i documentat. És una novel·la ideal per submergir-s'hi a l'estiu, quan solen alçar-se les revolucions.

Les gairebé 600 pàgines d'aquesta biografia relaten els primers anys de l'existència privilegiada, frívola i insubstancial d'una dona a qui, paradoxalment, la Revolució Francesa transforma en reina. Dissortada, però reina.

"Kennedyana", de Vicenç Pagès Jordà. Folch&Folch

Dir que els Kennedy tenen vides de pel·lícula és fer curt, molt curt. Pagès Jordà ressegueix la història d'una nissaga que ha estat considerada una mena de família reial nord-americana.

Una família que, en quatre generacions, passa de fugir de la fam a Irlanda a col·locar un Kennedy al despatx oval de la Casa Blanca. Un relat de poder, intrigues, assassinats i accidents amb secundaris de luxe: Marilyn Monroe, Onassis i Maria Callas...

"Els grans optimistes", de Rebecca Makkai. Edicions del Periscopi

No em costa imaginar-me els protagonistes d'"Els grans optimistes" ballant alguna cançó dels Pet Shop Boys, perquè eren dolorosament joves durant els anys vuitanta, quan l'epidèmia de la sida va devastar la comunitat gai de Chicago, l'escenari d'aquesta història emotiva i dolorosa, però al mateix temps, plena de llum.

624 pàgines que no voldreu que s'acabin perquè acabareu sentint que vosaltres també sou amics de Yale Tishman o que ell és el vostre nòvio o el vostre germà o el vostre tiet.

"Lídia de Cadaqués", de Cristina Masanés. Quaderns Crema

És la crònica d'un deliri. El d'aquesta filla de Cadaqués, de la darrera bruixa del poble, peixatera, pràcticament analfabeta, però que es creia Teresa, la Ben Plantada d'Eugeni d'Ors. Un personatge llegendari, quixotesc, patètic i fascinant a parts iguals, que per descomptat va captivar Dalí, també Lorca i el mateix Ors.

Si aquests dies passegeu pels carrerons de Cadaqués, no us perdeu aquest retrat excepcional. Realisme màgic, però totalment real.

"Quan érem capitans", de Teresa Pàmies. Edicions Proa

Pàmies era a penes una adolescent quan va començar la Guerra Civil. Es va convertir en dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, quan tot just tenia 20 anys, va haver d'emprendre el camí de l'exili, perduda la guerra.

Es tracta, per tant, d'unes memòries de guerra i exili escrites per una dona de personalitat forta. Una de les protagonistes del bàndol republicà a qui la guerra va marcar la vida. Pàmies va estar exiliada a Praga, a París i a altres ciutats, i no va tornar a Barcelona fins al 1971.

"El dia que va morir Marilyn", de Terenci Moix. Edicions 62

"Sitges s'està morint d'una última alegria d'estiueig", escriu en Terenci en aquesta novel·la considerada un manifest generacional. Recula fins a la República i la Guerra Civil per explicar la història de dues famílies i, per primer cop en català, l'amor gai.

Una novel·la per tornar a un temps i un país que ja són història.

Per viatjar a través dels mons interiors

"L'habitació d'en Giovanni", de James Baldwin. Trotalibros Editorial

Situem-nos als anys cinquanta. En David, un jove nord-americà, espera l'arribada a París de la seva parella, la Hella. Ha de dir-li si accepta casar-s'hi. Però, un dia, en un bar, coneix per casualitat en Giovanni i... Uf!

Baldwin es va convertir en un nom reconegut amb aquest títol del 1956, tot un clàssic d'aquest autor negre, homosexual i de classe treballadora. Una triple condició que va impregnar les seves novel·les i assajos.

"El pes de la neu", de Christian Guay-Poliquin. Edicions del Periscopi

En una regió boscosa i remota que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general i un hivern d'intenses nevades, el jove protagonista d'aquesta història es recupera a casa d'un desconegut d'un greu accident de trànsit.

Endinseu-vos en aquest relat hipnòtic i, al cap d'unes pàgines, sentireu que la neu ja us arriba a la cintura...

La neu que tan bé coneix el quebequès Guay-Poliquin és la gran protagonista d'aquesta història de resiliència. Un thriller psicològic on sembla que no passa res, però que et manté en tensió permanent. Com la neu, silenciosa i en aparença inofensiva, fins que amb el pas dels dies o de les pàgines, en comences a notar el pes.

"Canviar: mètode", d'Édouard Louis. Més Llibres

El protagonista és un noi gai, el mateix autor, que segueix convertint records d'infantesa i primera joventut en alta literatura. La superació de l'homofòbia i la misèria i la reconstrucció o directament construcció d'ell mateix.

En aquest llibre hi ha molta veritat continguda, i per això sacseja.

"Reparar els vius", de Maylis de Kerangal. Angle Editorial

El protagonista d'aquesta novel·la, un esportista, mor als 19 anys en un accident de cotxe. Aquest no és, però, el final d'aquesta història, sinó el principi, perquè els seus òrgans, sobretot el seu cor, encara poden oferir molta vida.

A mi, que no m'agraden gens les ficcions sobre malalties, em va fascinar aquest llibre perquè sobretot és una gran història de vida.

Un llibre dur, tendre i valent.

"L'agent provocador", de Pere Gimferrer. Edicions 62

"L'agent provocador" és una festa. Un assaig, una novel·la, un poema en prosa, un text autobiogràfic... Una obra, en definitiva, inclassificable i plena a vessar de vida i literatura.

Un relat escrit per un autor que domina el llenguatge que fa por i que té una cultura vastíssima. Un llibre publicat el 1998 que recomano llegir en veu alta, per gaudir de la musicalitat del text, i subratllar sense parar, per aprendre. Ah! I tot això en només 96 pàgines. És la vida com a poema.

Si no heu llegit mai Gimferrer, atreviu-vos-hi aquest estiu!