Llei contra el malbaratament alimentari: més donacions i productes "lletjos" a la venda

La nova llei contra el malbaratament alimentari exigirà a supermercats, restaurants i totes les empreses que intervenen en la cadena alimentària que deixin de llençar producte. Hauran de tenir plans de prevenció per evitar el malbaratament, i això inclourà també la donació a entitats socials. De fet, hauran de tenir convenis o acords amb entitats socials i d'altres organitzacions sense ànim de lucre per a la donació dels excedents d'aliments.

La norma, que s'ha aprovat aquest dijous al Congrés, s'aplicarà tant a productors d'aliments, com a indústries transformadores, intermediaris o distribuïdors, però també a bars, restaurants o les empreses que ofereixen àpats, com ara hospitals, escoles i universitats, residències, presons o, en general, qualsevol establiment que tingui un servei de menjador. 

Queden exemptes de l'obligació de tenir un pla aquelles empreses, com ara comerços, restaurants o bars, que tinguin una superfície d'exposició i venda al públic inferior als 1.300 metres quadrats. Tampoc afecta les microempreses --menys de deu treballadors i un volum de negoci que no superi els dos milions d'euros--.

Primera prioritat, la donació

La norma aprovada estableix una sèrie de directrius que hauran de seguir tots els actors de la cadena alimentària. D'entrada, se'ls exigeix que posin l'èmfasi en la prevenció. Quan no hagi estat possible, la prioritat és la donació, seguida de l'alimentació animal i la fabricació de pinsos, o bé com a producte alternatiu per a la indústria (per exemple en forma de sucs). 

Com a última alternativa, es contempla el compostatge. Cada empresa haurà de detallar com ho farà en un pla a mida. Segons càlculs del govern espanyol, el 44% dels aliments retirats es destinen a la distribució gratuïta per part d'entitats socials, el 36% és per alimentació animal i prop del 19% a biodegradació i compostatge. 

A més, la llei estableix que els restaurants estaran obligats a facilitar que el consumidor pugui endur-se els aliments que no hagi consumit, i pugui fer-ho "sense cost", amb envasos reutilitzables o "fàcilment reciclables". I hauran d'informar-ho clarament. La norma especifica, això sí, que no s'aplicarà en el cas del bufet lliure.

Incentius per comprar productes a punt de caducar

En paral·lel, els supermercats hauran d'incentivar la venda de productes que estiguin a punt de caducar o bé amb data de consum preferent pròxima. I en concret, hauran de disposar de línies de venda de productes "lletjos, imperfectes o poc estètics". 

També hauran de promoure el consum de productes de temporada, proximitat i ecològics. I les administracions demanaran a tots els agents de la cadena alimentària que ajustin les dades de consum preferent al màxim, garantint sempre la qualitat del producte i la seguretat alimentària. 

La norma també fixa els criteris amb què hauran de treballar les entitats socials que distribueixen els aliments que han rebut en donació, i amb els quals en cap cas podran obtenir un benefici econòmic. El Banc dels Aliments calcula que el 2024 van distribuir 18.300 tones d'aliments, el 60% dels quals eren recuperats. 

Sancions 

La llei també inclou les sancions per a aquelles empreses que no compleixin la normativa. Considera infraccions lleus no aplicar la jerarquia de prioritats a l'ús dels aliments o que les empreses de distribució al detall, d'hostaleria i restauració no donin a entitats socials aquells productes no venuts aptes per al consum humà. 

Pel que fa a les empreses i entitats socials que siguin receptores de les donacions, es considera infracció lleu el fet de no lliurar els excedents a persones desafavorides, o que estableixin algun tipus de discriminació en l'accés al repartiment d'aliments. D'aquesta manera es vol evitar criteris injustos per motius de discapacitat, edat, sexe, salut, orientació sexual, nacionalitat o situació administrativa. 

La norma també considera infracció "lleu" la negativa a col·laborar amb les administracions públiques per a la quantificació dels residus d'aliments. La llei preveu per a les infraccions lleus sancions d'advertència o multes de fins a 2.000 euros. Les considerades infraccions molt greus comportaran una multa d'entre 60.001 i 500.000 euros.
 

173.000 tones d'aliments malbarats a Catalunya

L'objectiu declarat de la llei és evitar que cada any es perdin milers de tones d'aliments per males pràctiques. Només a Catalunya, la Generalitat calcula que amb el malbaratament que es produeix es podria alimentar 274.000 persones durant un any. 

Segons un estudi, l'any 2024 es van deixar perdre 173.000 tones d'aliments. El Parlament va aprovar una llei contra el malbaratament l'any 2020, i encara s'ha de desenvolupar el reglament. S'ha posat en marxa la redacció del Pla Estratègic per a la Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari a Catalunya, que hauria d'estar llest l'any 2026.

Un pla pilot a Mercabarna

En aquest sentit, les iniciatives per evitar el malbaratament s'ha disparat els últims anys. Una d'elles la lidera Mercabarna en col·laboració amb el Banc dels Aliments. És l'anomenat Foodback, un magatzem on es fa el triatge de fruites i hortalisses excedents que aporten les empreses majoristes; després del primer cribratge, els aliments es distribueixen a entitats socials de tot Catalunya. 

En concret, s'hi han implicat 10 entitats i 600 empreses ubicades a Mercabarna, amb l'objectiu d'aconseguir entre 3.000 i 4.000 tones de productes recuperats anualment. 

Una esmena que permet tornar a caçar llops

El PP ha aprofitat el debat sobre la llei del malbaratament alimentari al Congrés per presentar una esmena que aixeca la prohibició de caçar llops a les comunitats autònomes situades al nord-oest de la península.

La iniciativa ha tirat endavant amb el suport de Vox, Junts i el PNB, i això vol dir que es podrà tornar a caçar aquest animal a Astúries, Cantàbria, Galícia i el nord de Castella i Lleó, com passava abans del 2021.

La nova legislació no afecta, però, els pocs exemplars de llop que viuen a Catalunya, bàsicament al Pirineu, on --per ara-- continua sent una espècie protegida.