Llei d'amnistia aprovada: quan s'aplicarà, qui ho farà i quines incògnites queden

Sis mesos i mig. És el temps que ha trigat tota la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés. Un camí ple d'obstacles. En una primera votació, Junts va tombar el text perquè considerava que encara no donava prou garanties. S'hi van afegir més esmenes. El PP ha aprofitat la seva majoria al Senat per bloquejar tot el procediment durant dos mesos. I ara que el text ja ha estat aprovat definitivament al Congrés, comença una nova fase en què també es preveuen turbulències: la de l'aplicació per part dels jutges.

Què cobreix la llei d'amnistia?

El text diu que queden amnistiats els actes amb "responsabilitat penal, administrativa o comptable" relacionats amb la consulta del 9N del 2014 i amb el referèndum de l'1-O del 2017. Això inclou tant els preparatius com l'execució. I, en aquest sentit, la llei marca una limitació temporal. Han de ser fets entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. És a dir, durant dotze anys i durant quatre presidències de la Generalitat: Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès.

Amb aquest redactat, quedarien amnistiats polítics i càrrecs públics, manifestants amb causes obertes i també policies, amb l'excepció de casos de tortura i de tracte inhumà o degradant.

Es fa difícil donar una xifra exacta de possibles amnistiats. En declaracions a "Els matins" de TV3, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va assegurar que se'n beneficiarien 372 persones amb causes penals relacionades amb el procés.

Alerta Solidària calcula que 419 activistes i manifestants es podran beneficiar de l'amnistia, sense comptar càrrecs polítics ni treballadors de les administracions.
 

Qui i com aplicarà la llei?

La llei l'hauran d'interpretar i aplicar els jutges. En concret, aquells que estiguin portant cadascuna de les causes que es podrien veure afectades per l'amnistia. Per exemple Pablo Llarena, del Suprem, pel que fa a la causa oberta per l'1-O al president Carles Puigdemont, a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i als exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí.

Els jutges hauran d'aplicar la llei en un màxim de dos mesos, amb "caràcter preferent i urgent". Ho hauran de fer d'ofici o a petició d'alguna de les parts. 

El primer que hauran de fer és estudiar i decidir si el cas que porten queda cobert per l'amnistia o no. En cas que considerin que sí que hi entra, això no implica que ja apliquin directament l'amnistia.

Els jutges poden tenir dubtes sobre la llei. I si és així, poden dirigir les seves qüestions al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o al Tribunal Constitucional.

Quan es planteja una qüestió prejudicial al TJUE, la jurisprudència diu que tot el procediment judicial queda suspès fins que el tribunal aclareix els dubtes. Això vol dir que l'aplicació definitiva de l'amnistia en alguns casos podria quedar ajornada durant uns quants mesos. Però també quedaria suspès tot el procediment judicial sobre el cas que ha provocat la consulta al TJUE. Per tant, els jutges tampoc no podrien fer nous passos.

Aquestes preguntes al TJUE o al Constitucional no suspendrien, en cap cas, la llei d'amnistia. Només en deixarien en suspens l'aplicació en el cas concret en què s'ha formulat la consulta. Per tant, altres jutges sí que podrien aplicar l'amnistia en les causes que porten, si ho consideressin oportú.

Dit d'una altra manera, durant un temps ens podríem trobar jutges que apliquen l'amnistia i arxiven causes i altres que mantenen en suspens l'aplicació fins que el TJUE o el Constitucional no resolguin els dubtes que han plantejat.

I quan podran tornar els exiliats per l'1-O?

Per la causa de l'1-O, el president Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, encara tenen ordres de detenció vigents. Això vol dir que si tornen sense que l'amnistia hagi entrat en vigor, se'ls detindrà. En el cas de Rovira, seria només una detenció per comparèixer davant del jutge i quedaria en llibertat, perquè està encausada per desobediència, que no comporta presó.

L'aplicació de l'amnistia dependrà dels jutges. I ja hem dit que, si tenen dubtes sobre la llei, els poden fer arribar a la justícia europea i al Constitucional. Uns moviments que deixarien en suspens l'aplicació de l'amnistia durant uns quants mesos.

Però davant d'això, l'article 4 de la llei deixa molt clar que, encara que els jutges plantegin aquestes qüestions que suspendrien temporalment l'aplicació de l'amnistia, el primer que han de fer és retirar de forma immediata qualsevol mesura cautelar. Per tant, haurien de deixar sense efecte les ordres de detenció com a màxim en dos mesos, el temps que tenen per aplicar l'amnistia des de l'entrada en vigor de la llei.

Si això es compleix, els exiliats podrien tornar sense risc d'anar a la presó. Però, de nou, l'aplicació depèn dels jutges i de com moguin les seves cartes.

Què passa amb la causa de Tsunami Democràtic?

Hi ha dotze persones investigades per terrorisme per les protestes postsentència del procés de Tsunami Democràtic. La causa contra el president Carles Puigdemont i contra el diputat d'ERC Ruben Wagensberg la porta el Tribunal Suprem, perquè són aforats. Puigdemont, com a eurodiputat. Wagensberg, com a diputat al Parlament. 

Els altres deu investigats els porta el jutge Manuel García-Castellón, de l'Audiència Nacional. Són la secretària general d'ERC, Marta Rovira; Oleguer Serra, d'Òmnium; el periodista Jesús Rodríguez i l'empresari Josep Campmajó, que són a Suïssa. També la dirigent d'ERC Marta Molina, el cap de l'oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, i l'empresari i editor Oriol Soler, que són a Catalunya. I, finalment, l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell, l'informàtic Jaume Cabaní i el banquer italià Nicola Flavio Giulio Foglia.

El terrorisme no queda amnistiat, segons recull l'article 2 de la llei, però s'han de complir dues condicions. Primera, ha de ser un terrorisme que encaixi en la definició que en fa la directiva europea del 15 de març del 2017, molt menys àmplia que el Codi Penal espanyol. I segona, s'han d'haver violat de forma greu i intencionada drets humans recollits també en el conveni europeu. Bàsicament, s'ha d'haver matat o torturat perquè el terrorisme no quedi amnistiat.

Per a les defenses dels dotze investigats en aquesta causa, aquests requisits no s'han donat. Fins i tot, van més enllà i deixen clar que no hi ha hagut cap delicte de terrorisme. Per tant, consideren que el cas hauria de quedar amnistiat.

Però la decisió la prendran els jutges que porten la causa. D'un costat, Susana Polo, magistrada del Suprem, un tribunal que ja ha dit que, de moment, hi veu indicis de terrorisme.

De l'altre, Manuel García-Castellón, jutge de l'Audiència Nacional que ha anat despertant una causa que estava totalment adormida a mesura que avançava la tramitació de la llei d'amnistia.

Si aquests jutges decideixen que la causa de Tsunami no entra dins l'amnistia, podrien seguir el procediment judicial per terrorisme i decretar presó provisional contra els investigats o ordres de detenció contra els que són fora de Catalunya. 

L'Audiència Nacional també haurà de decidir si l'amnistia és aplicable o no als dotze CDRs detinguts per protestes relacionades amb el procés i que ja han estat enviats a judici. La Fiscalia demana penes de fins a 27 anys de presó.

I què passa amb la suposada trama russa del procés?

És el que es coneix com el cas Volhov. Aquí hi ha, almenys, quatre investigats: el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell, l'informàtic Jaume Cabaní i l'exmembre de CDC Víctor Terradellas.

De nou, qui haurà de decidir si la causa queda amnistiada o no és el jutge que la porta. En aquest cas, Joaquín Aguirre. En un dels seus últims moviments, el magistrat va ampliar la instrucció mig any i va apuntar cap a un delicte, el de traïció, que també quedaria fora de l'amnistia. La seva tesi és que els investigats van buscar suport polític i, fins i tot, militar de Rússia per aconseguir la independència de Catalunya.

Segons recull l'article 2 de la llei, els delictes de traïció no queden amnistiats sempre que s'hagi produït "tant una amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d'Espanya", d'acord amb legislació internacional.

Per les defenses dels investigats, aquests requisits no es compleixen i creuen que la causa quedaria arxivada per l'amnistia.

Quines causes quedarien amnistiades? 

La causa oberta contra els dirigents de l'1-O hauria de quedar arxivada. El president Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig estan perseguits per malversació agreujada i desobediència, amb penes que podrien arribar als dotze anys de presó.

Amb la reforma del Codi Penal i l'eliminació de la sedició, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i Clara Ponsatí estan encausades per desobediència, un delicte que no comporta presó.

També s'hauria d'eliminar la condemna que el Suprem va imposar a dotze líders durant el judici del procés. Nou d'aquells dirigents van ser condemnats a penes d'entre nou i tretze anys de presó, per les quals van acabar sent indultats. Però n'hi ha quatre que encara segueixen inhabilitats: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. L'amnistia hauria d'acabar amb aquesta inhabilitació i també amb tots els antecedents penals. 

La llei també hauria de cobrir les causes obertes contra els membres independentistes de dues meses del Parlament. Primer, la de Carme Forcadell, amb Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet condemnats per desobediència i pendents de sentència ferma del Suprem. Segon, la mesa de Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado absolts, però també a l'espera de l'última paraula del Suprem.

Per als preparatius de l'1-O, hi ha dues causes judicials que haurien de quedar arxivades amb l'amnistia. Una afecta els que han estat aforats: els dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó estan acusats de desobediència, prevaricació i malversació. Haurien d'anar a judici el 2 d'octubre i s'enfrontarien a penes de fins a 7 anys de presó i 32 d'inhabilitació. Aquell mateix dia, també està citada la consellera Natàlia Garriga per desobediència.

D'altra banda, hi ha la macrocausa que porta el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Hi ha 29 alts càrrecs de govern, empresaris i directius de mitjans de comunicació públics acusats de malversació, desobediència, prevaricació i falsedat documental. Quan l'amnistia entri en vigor i s'apliqui, tot hauria de quedar arxivat.

També quedarien amnistiats els 35 encausats al Tribunal de Comptes pels diners públics destinats a l'1-O i a la promoció del procés a l'estranger. La consellera que porta el cas el va deixar vist per a sentència aquest dimecres, la vigília de l'aprovació de la llei.

Estarien coberts, a més, els cinc membres de la Sindicatura Electoral: Jordi Matas, Marta Alsina, Josep Pagès, Tània Verge i Marc Marçal. Tots cinc van quedar absolts de desobediència i usurpació de funcions públiques, però la justícia va acceptar la petició de la fiscal de repetir el judici.

L'amnistia també hauria de cobrir nou alcaldes de l'1-O amb sentència o causes encara obertes i els manifestants i els policies encausats.

Segons el redactat de l'article 1 de la llei, també queden amnistiades altres accions no relacionades amb el 9N i amb l'1-O però que s'emmarquin "en el context de l'anomenat procés independentista català". 

En aquest punt, la llei parla d'actuacions per divulgar el projecte independentista o per recopil·lar informació sobre experiències semblants. També de persones que han prestat "protecció o seguretat" a responsables d'haver reinvindicat o promogut la independència de Catalunya. Alguns juristes interpreten que, amb aquest redactat, podrien quedar amnistiades causes com les que afecten l'exconseller Miquel Buch o el cap de l'oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay.

Però, com en tots els casos, l'última paraula la tindran els jutges. Ells hauran d'aplicar la llei. I per això, tot aquest article està escrit en un temps verbal en condicional. Una cosa és el que diu la llei i una altra, com s'interpreta. I no es descarten sorpreses.