Llei d'amnistia: com seria, qui l'aplicaria i a qui afectaria?

Quan parlem d'amnistia, entrem en una mena de dimensió desconeguda. La Constitució ni tan sols l'esmenta. Això vol dir que l'exclou? O que la permet perquè no la prohibeix expressament? Ni tan sols els catedràtics i els professors de la matèria s'hi posen d'acord. I l'antecedent més immediat que tenim, l'amnistia del 1977 per passar pàgina al règim franquista, és preconstitucional.
 

Com hauria de ser una llei d'amnistia per a les causes del procés?

Hauria de limitar uns fets i un període determinat de temps. Tot allò que quedés dins d'aquesta llista deixaria de tenir responsabilitat penal. És a dir, s'esborrarien el delicte, la condemna i també els antecedents.

Un exemple de possible redactat és la proposta presentada pels independentistes al Congrés, el març del 2021, que la mesa va rebutjar seguint la recomanació dels lletrats.

"Queden amnistiats tots els actes d'intencionalitat política (...) efectuats des de l'1 de gener de 2013 i fins al moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei."

"Tindran la consideració d'actes d'intencionalitat política els fets vinculats a la preparació, l'organització, la convocatòria, el finançament, l'afavoriment, la promoció, l'execució i la celebració (...) del 9 de novembre de 2014 i (...) de l'1 d'octubre de 2017, com també els actes de protesta a la via pública."

Com més ben delimitada i justificada estigui la llei, menys problemes d'interpretació i d'aplicació donarà després.

Per què és tan important justificar molt bé la llei?

L'amnistia sempre és una mesura excepcional. Segons com estigui redactada i justificada, podria xocar de ple amb diferents articles de la Constitució; en concret, amb el principi d'igualtat de tots els ciutadans davant la llei (article 14), amb la funció dels tribunals de jutjar i executar allò que s'ha jutjat (article 117) i amb el dret a la tutela judicial efectiva i a la no indefensió (article 24).

Per tant, amb tota probabilitat la llei acabarà recorreguda al Constitucional. I, davant d'això, és molt important que la mateixa normativa ja s'avanci. Ha de raonar i justificar per què s'ha fet, amb arguments relacionats amb l'equitat, la utilitat pública i la millora de la convivència.

Segons Mercedes García Arán, catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB):

"En la llei d'amnistia, l'exposició de motius és fonamental. És molt important com vens i com raones el relat, si es tracta que passem tots pàgina i posem els comptadors a zero."

En una línia semblant es pronuncia Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla:

"Les diferents parts han d'acordar el redactat exacte de l'exposició de motius. Tant si l'amnistia es fa perquè els jutges van actuar malament com perquè van actuar bé, cal mirar cap al futur."

Com s'aprovaria?

El més probable és que es tramités com una llei orgànica.

Primer, s'hauria d'aprovar al Congrés. Després, passaria al Senat. En aquesta cambra, el PP té 143 senadors, molt per sobre de la majoria absoluta, que és de 133. I amb aquesta força podria imposar-hi un veto. Per fer-ho, tindria 20 dies si el text que els arribés del Congrés es considerés urgent; dos mesos si no ho fos.

Però després la llei tornaria al Congrés, que podria aixecar el veto i aprovar definitivament el text original, per majoria absoluta. Uns números que sortirien si, finalment, s'aconseguís un acord d'investidura entre el PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB i el BNG. Sumarien 178 vots.

Per tant, el Senat només podria retardar com a màxim dos mesos la tramitació de la llei d'amnistia.

I un cop aprovada, es podria recórrer?  

Sí. Es podria presentar un recurs al Tribunal Constitucional. Ho podrien fer 50 diputats, 50 senadors o els governs i els parlaments de les comunitats autònomes. Tot i això, aquest recurs no seria suspensiu; és a dir, no suspendria l'aplicació de la llei d'amnistia.

I com s'aplicaria?

En principi, la llei d'amnistia l'hauria d'aplicar cada jutge en la causa que porti sobre el procés. És a dir, el magistrat del Suprem, Manuel Marchena, amb els líders empresonats i ara indultats parcialment. O el jutge també del Suprem, Pablo Llarena, pel que fa a l'expresident Carles Puigdemont; tot i que aquest magistrat ha dit que, d'acord amb la interpretació que ell fa de la llei, l'aplicació de l'amnistia també dependria de Marchena.

En qualsevol cas, si algun d'aquests jutges té qualsevol dubte sobre si el redactat de la llei és constitucional o no, pot fer arribar la pregunta a la màxima autoritat en la matèria: el Tribunal Constitucional.

És el que es coneix com a qüestió d'inconstitucionalitat. I se'n podrien presentar tantes com jutges que hi ha amb causes relacionades amb el procés.

En aquest cas, sí que tot el procediment s'aturaria. Tot i que l'amnistia estigués publicada al BOE i estigués oficialment en vigor, no quedaria aplicada formalment fins que el jutge ho determinés en cada cas. I el magistrat no podria prendre aquesta decisió fins que el Constitucional no es pronunciés sobre la qüestió d'inconstitucionalitat presentada.

Així queda recollit en l'article 35 de la llei orgànica 2/1979 del Tribunal Constitucional:

"El plantejament de la qüestió de constitucionalitat originarà la suspensió provisional de les actuacions en el procés judicial fins que el Tribunal Constitucional es pronuncïi sobre l'admissió. Un cop tingui lloc l'admissió, el procés judicial seguirà suspès fins que el Tribunal Constitucional resolgui definitivament la qüestió."

A qui podria afectar l'amnistia?

Com més clar i detallat sigui el redactat, més clar quedarà també sobre qui s'aplicaria.

La idea és que l'amnistia deixi sense efecte totes les causes que pengen del procés. I n'hi ha unes quantes:

► Els exiliats: Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig (processats per desobediència i malversació agreujada); Clara Ponsatí i Marta Rovira (per desobediència).

► Les exiliades que han tornat: Anna Gabriel (pendent de judici per desobediència) i Meritxell Serret (condemnada per desobediència).

► Els 12 líders condemnats pel Suprem. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa que continuen inhabilitats. També Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Josep Rull, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila. Tot i que aquests últims tenen la condemna extingida, també se'ls aplicaria l'amnistia perquè esborra els antecedents penals.

► La mesa del Parlament de l'1-O, presidida per Carme Forcadell. Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet van ser condemnats per desobediència, però estan pendents de la sentència ferma del Suprem.

► La mesa del Parlament presidida per Roger Torrent. Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado van ser absolts de desobediència, però hi ha recurs pendent al Suprem.

► Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, pendents de judici pels preparatius de l'1-O.

► Els 35 encausats pendents de judici al Tribunal de Comptes, el 17 de novembre. Inclou els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i membres dels seus governs. La Fiscalia els reclama 3,4 milions d'euros per l'organització del referèndum i per la promoció del procés a l'estranger.

► La trentena d'encausats pels preparatius de l'1-O al jutjat 13 de Barcelona. Inclou alts càrrecs de govern, empresaris i directius de mitjans de comunicació públics.

► Els síndics electorals de l'1-O. Jordi Matas, Marta Alsina, Josep Pagès, Tània Verge i Marc Marçal van ser absolts. Però la Fiscalia ho va recórrer i el judici s'ha de repetir.

► La desena d'alcaldes de l'1-O amb causes pendents.

► Els manifestants amb causes obertes per l'1-O. Difícil de tenir una xifra d'afectats.

► Els 126 policies amb causes pendents per l'1-O.

► Els 12 encausats per l'operació Judes, per protestes relacionades amb el procés.

► La vintena d'encausats a Volhov, complicadíssima causa que, en un principi, investigava si s'havien desviat diners públics per finançar el procés.

► Els encausats per Tsunami Democràtic, per les protestes posteriors a la sentència condemnatòria del Suprem.