Llei d'amnistia: què es vota avui i què intenten blindar Esquerra i Junts fins a l'últim moment

Acció i reacció. O el joc del gat i la rata. Així es podrien definir els últims moviments dels partits polítics a favor de l'amnistia i d'alguns jutges que porten causes relacionades amb el procés.

D'una banda, des que es va registrar la proposició de llei el 13 de novembre passat, Esquerra, Junts i el PSOE han anat introduint canvis en el text per afinar-lo. Segons els partits independentistes, han pactat millores amb un doble objectiu: que l'amnistia tingui efectes immediats i que totes les causes del procés quedin clarament dins la llei.

Però cada moviment dels partits a favor de l'amnistia per intentar blindar més el text ha tingut resposta d'alguns jutges que han provat de trobar-hi escletxes. Unes escletxes que podrien deixar el president Carles Puigdemont i la secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Rovira, fora de l'amnistia, entre altres.

I així, en ple joc del gat i la rata, la proposició de llei d'amnistia arriba a un altre dia clau. Aquesta tarda, el text s'ha de votar en un ple extraordinari del Congrés.

Si s'aprova, ja passarà al Senat. I els últims moviments dels jutges han tornat a disparar la desconfiança dels partits independentistes, sobretot de Junts, que fins i tot es planteja no avalar la llei si no s'incorporen canvis que donin més garanties als investigats en les protestes de Tsunami Democràtic i en la suposada trama russa del procés de Volhov.

Canvis que es podrien introduir a través de les esmenes que encara mantenen vives. Cap grup en pot incorporar ja de noves.
 

Quins canvis?

1. Els casos investigats per terrorisme

Ara mateix, la llei diu que quedaran incloses dins l'amnistia les persones investigades per terrorisme, sempre que no hagin vulnerat de forma greu drets humans. El text especifica, sobretot, violacions de dos articles del Conveni Europeu: el 2 (dret a la vida) i el 3 (prohibició de tortures).

Això és el que van pactar Esquerra, Junts, el PSOE, Sumar i tres grups més dimarts passat, en la Comissió de Justícia del Congrés. Una violació de l'article 2 del Conveni Europeu, del dret a la vida, quedava com a exclusió clara de la llei d'amnistia.

Dos dies després, dijous, el jutge Manuel García-Castellón ja hi veu, per primera vegada, una possible violació d'aquest article 2, del dret a la vida, en les protestes de Tsunami Democràtic. En concret, sobre dos policies que van resultar ferits.

Si aquesta interpretació del magistrat tirés endavant, Puigdemont, Rovira i els altres 10 investigats en la causa de Tsunami quedarien fora de l'amnistia.

Davant d'això i per evitar interpretacions no desitjades de la llei, Junts insisteix que cal treure del text qualsevol referència al terrorisme. En aquest sentit, encara manté dues esmenes que intentarà que s'aprovin avui, tot i que amb poques probabilitats.

En la mateixa línia d'aconseguir blindar al màxim les causes dels CDRs i de Tsunami Democràtic, Junts i Esquerra també mantenen una altra esmena, en aquest cas de forma conjunta. Proposen conservar l'actual redactat, amb l'exclusió de l'amnistia d'actes que hagin violat de forma greu drets fonamentals, però sense fer cap referència explícita al terrorisme.

2. El delicte d'alta traïció

És la nova preocupació, sobretot de Junts, davant dels últims moviments del jutge que porta el cas Volhov, sobre suposats contactes de l'entorn del president Puigdemont amb emissaris russos.

El magistrat Joaquín Aguirre ha prorrogat mig any més la investigació. Insisteix en suposats contactes del president Puigdemont i del seu entorn amb dirigents russos per aconseguir el seu suport a la independència de Catalunya. I, si això prospera, podria encaixar en un delicte d'alta traïció, que queda, de forma explícita, fora de l'amnistia.

L'article 2.e de l'actual text diu que queden exclosos de l'amnistia "els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat". És a dir, no quedarien amnistiats aquells actes per concertar-se amb una potència estrangera amb l'objectiu de declarar la guerra o de perjudicar Espanya.

Davant d'aquest risc, Junts manté dues esmenes. Una per treure els delictes de traïció de les exclusions de l'amnistia. I encara una altra, pactada amb el PNB, en què només s'eliminarien de les exclusions alguns delictes de traïció.

En aquest sentit, sí que quedarien amnistiats els delictes que comprometen la pau o la independència de l'Estat. Amb aquest canvi, Junts creu que es donarien més garanties als investigats per la suposada trama russa del procés de Volhov.

Quines probabilitats tenen aquestes esmenes d'aprovar-se?

Per tirar endavant, necessiten majoria. I, de moment, no en tenen.

Des del PSOE, han qualificat els últims moviments dels jutges per buscar escletxes en la proposició de llei d'amnistia d'ingerències en el poder legislatiu. Però, tot i això, de moment no es mostren oberts a introduir nous canvis en el redactat.

Davant d'això, Junts es planteja no avalar la llei. Si això passa, el text tornaria a la comissió de justícia i, durant un mes, es podrien negociar més esmenes i canvis.

Com ja ha passat en els últims plens del Congrés, tot apunta que la votació d'aquesta tarda tornarà a ser d'infart.