Llei de dependència: divuit anys fallant a les famílies malgrat els avenços per accedir-hi

Aquest any la llei de la dependència compleix la majoria d'edat, però no en el millor estat de salut. El mateix exconseller de Drets Socials Carles Campuzano va reconèixer a l'abril davant del parlament que el sistema havia fet fallida i que s'havia de redissenyar. Ha estat víctima de l'infrafinançament, de la batalla entre administracions i de la mala gestió.

Ara, davant la imminent elaboració dels nous pressupostos, el sector que representa les residències per a gent gran i centres de dia reclama sobretot un millor finançament públic, una millor gestió dels expedients que alleugereixi l'actual excés de burocràcia, i una aposta decidida per trobar mecanismes per contractar més personal, més format i més ben pagat.

Això és perquè l'evolució demogràfica planteja un horitzó i alhora un repte preocupant. El 2050, el 28,9% dels catalans tindrà més de 65 anys. El progressiu envelliment de la població s'haurà d'acompanyar, doncs, de més suports i serveis per a aquells que vagin perdent capacitats.

La llei de dependència va néixer amb la millor de les intencions segons el president de l'Associació Catalana de Directors de Centres i Serveis d'Atenció a la Dependència Gerontològica, Andrés Rueda, que apunta que els resultats no han estat els esperats:

"Reconeix el dret universal de tothom a disposar, quan ho necessiti, d'unes prestacions adequades a les necessitats i assumibles econòmicament. Però sempre ha estat un dret de paper, que ha generat una gran frustració i desconfiança perquè a l'hora de la veritat no ha estat així."

Menys d'un 1% del PIB espanyol, destinat a cures a llarg termini

Segons un estudi de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Espanya només inverteix el 0,96% del PIB a finançar serveis de cura de llarga estada, quan la mitjana europea és de l'1,55%.

De fet, Espanya se situa a la cua d'Europa en cobertura de residències i serveis a domicili.

De fet, poc més del 4% de persones de més de 65 anys accedeixen a una residència, mentre que la mitjana de l'OCDE és un punt percentual superior:

Si s'analitzen les dades de despesa en dependència del govern català en el context de tot l'estat espanyol, la inversió per persona potencialment dependent és de 1.643 euros, mentre que la mitjana espanyola és de 1.815 euros, segons dades de l'observatori estatal per a la dependència.

Pel que fa a la inversió per càpita, Catalunya destina a dependència 219 euros anuals per habitant, 21 menys que la mitjana espanyola.

Més de 25.000 persones pendents de valoració

Tot i aquest infrafinançament, sí que s'ha aconseguit reduir les llistes d'espera i, sobretot, els temps de resolució dels expedients.

Amb dades del tancament de l'any 2023 de la Generalitat, a Catalunya hi ha 201.207 persones amb un grau de dependència aprovat i prestacions o serveis actius, un 7,3% més que l'any passat.

Hi ha 25.386 peticions pendents de valoració (creix en 1.052) i 48.463 pendents del Pla d'Intervenció Individual (PIA), una xifra que s'ha reduït en 21.300.

S'ha de tenir en compte que hi ha 18.787 persones pendents de plaça en una residència i 6.381 persones més pendents d'accedir a un centre de dia.

El temps d'espera mitjà per aconseguir una valoració de grau és de sis mesos. Un cop l'usuari ja disposa de grau, passen més de tres mesos de mitjana per aconseguir la prestació o servei sol·licitat.

L'any passat van morir a Catalunya 12.280 persones a tot l'Estat sense rebre la prestació per dependència a què tenien dret.

"Com pot ser que triguin un any a fer-te una valoració?"

Són xifres despersonalitzades, però que tenen noms i cognoms i que, a la majoria de les famílies, generen molta angoixa i estrès.

Ho sap molt bé el José Ramon, que té la seva mare Encarna ingressada en una residència concertada de Terrassa des de fa 18 mesos. Diu que, des que va ingressar, els seus problemes de tensió i sucre estan controlats i ella està més animada perquè no està sola tot el dia com quan era a casa.

Està a punt d'aconseguir tenir plaça pública, de manera que només amb la seva pensió ja podran fer front a les despeses. De fet, després de la important despesa que han assumit durant mesos, recorda el moment que van acceptar la seva mare així:

"Quan la residència em va dir que tenia plaça a la residència, vaig veure el cel obert. És que ja no sabíem què fer, vèiem que passaven els dies i que necessitàvem una solució."

A més, recorda com un malson el procés per aconseguir que la valoressin i la poca dedicació que hi van esmerçar:

"Com pot ser que triguin un any per fer-te una valoració i que, quan finalment venen, triguin més a obrir l'ordinador que a fer-la? Li van preguntar quatre coses i ja està."

Reclamen més finançament i menys burocràcia

Per als gestors de les residències, la solució passa per més finançament i millor gestió eliminant burocràcia.

La patronal, de fet, aposta per les contractacions en origen a l'estranger amb formació inclosa, però també agilitzant les homologacions dels títols. I també pagant millors sous i millorant les condicionals laborals.

Si no, diuen, no hi haurà forma de trobar els entre 15.000 i 20.000 treballadors que, segons l'Associació Catalana de Recursos Assistencials, faran falta els pròxims vuit anys. La presidenta de l'associació afirma: "No ens enganyem, en el nostre sector hi ha molta economia submergida. Ho podem fer millor, aquí ja tenim persones treballant, ja estan arrelades. Doncs regularitzem la seva situació perquè tinguin contracte i puguin cotitzar. Fem-ho."