Llei de la ciència: primer pas per impulsar la recerca i retenir el talent a Catalunya

La Covid-19 i la investigació al voltant de la pandèmia han evidenciat encara més la manca de recursos i els obstacles amb què es troba  la investigació a Catalunya: treballar gratis, salaris baixos, contractes temporals i fuga de talents. Ara el Govern acaba d'aprovar l'avantprojecte de llei de la ciència de Catalunya amb dos objectius bàsics: retenir i fer tornar el talent i implicar el sector privat.

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha anunciat que per primera vegada Catalunya disposarà d'una normativa que "permet la mobilitat i els processos de formació, de consolidació, de captació i retenció i retorn del talent."

Geis ha afegit que també s'estableixen noves figures rellevants en l'àmbit de recerca: la del personal tecnòleg i el tècnic de suport a la recerca, el col·laborador científic de la recerca o la direcció i gestió de programes de R+I+D."

La consellera ha demanat a la resta de forces polítiques que donin suport a una tramitació d'urgència d'aquesta normativa que, fins ara, ha comptat amb el consens de tots els partits i entitats del sector.
 

"Retenir, atraure i captar nou talent"

Geis ha explicat que el que es vol és "retenir, atraure i captar nou talent", un objectiu difícil d'assolir quan la temporalitat del sector és tan elevada.

Montserrat Batlle, doctora i presidenta del comitè d'empresa de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), explica que encara hi ha massa precarietat al sector de la recerca científica:

"Hi ha centres que tenen un 40% de temporalitat i altres centres, com el meu, que arriben al 80% de temporalitat."

En aquest sentit, Josep Samitier, president de l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca de Catalunya, explica que els contractes temporals són part de la forma de fer ciència perquè van lligats a la consecució de projectes: "sobretot en les fases inicials, predoctorals i postdoctorals, es fan aquest tipus de contractacions lligades a projectes i, per tant, lligades a un cert espai del temps".

El problema, però, diu Samitier, apareix un cop ja es passa l'etapa inicial i no hi ha un nombre suficient de places per posar en el sistema d'estabilització i de plantilla:

"A Catalunya, les plantilles de científic estable han envellit i el nombre de noves places estables que s'han generat està molt per sota del que faria falta. Això ha fet que l'edat d'incorporació a llocs estables en l'àmbit de la recerca hagi augmentat, també."

Jordi Moreno, doctorat en bioquímica i biologia molecular, va marxar sis anys a Suècia i al tornar a Catalunya no va trobar un contracte estable:

"Tenim una edat que volem establir-nos, ja hem fet el nostre periple per fora a l'estranger fent investigació puntera, tornem, tenim bons centres d'investigació, però no trobem aquesta estabilitat."

Les condicions laborals dificulten també la captació de talent. Toni Gabaldón és professor a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), cap de grup a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i a Barcelona Supercomputing Center. Explica que es troba que "hi ha gent molt interessada a venir al grup per la recerca que fem, però les condicions laborals no els convencen."
 

Cal un bon finançament

La nova llei vol augmentar el finançament públic d'acord amb els nivells europeus: planteja augmentar la inversió per passar d'un 1,5% a un 2% del PIB. També es vol crear un Consell del Mecenatge per potenciar la inversió privada.

Països com Suècia inverteixen més d'un 3% del PIB, i la mitjana de la Unió Europea supera el 2%. Les dades catalana i espanyola disten dels objectius, per sota de l'1 i mig per cent.

Josep Samitier, president de l'ACERC, recorda que 1 euro de la Generalitat n'atrau 3 més dels fons competitus europeus:

"No podem dependre només dels fons competitius. L'any 2022 és important que aquesta anàlisi que es va fer al Pacte Nacional del Coneixement es reflexteixi amb aquests increments en els pressupostos de la Generalitat."

L'avantprojecte també preveu la creació d'un òrgan, el Consell de Recerca de Catalunya, i una nova comissió interdepartamental de recerca dins la Generalitat.