Llei de memòria democràtica de l'Aragó: el TC suspèn la derogació impulsada per PP i Vox
És una suspensió automàtica demanada per Pedro Sánchez, i el tribunal ara té cinc mesos per decidir si la declara inconstitucional
El Tribunal Constitucional (TC) ha suspès aquest dilluns l'aplicació de la llei de les Corts de l'Aragó que va derogar la llei de memòria democràtica, aprovada el 2018.
L'ha suspès de manera automàtica i temporal en admetre a tràmit el recurs del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que demanava declarar-la inconstitucional.
El motiu és que en el recurs Sánchez invocava l'article 161.2 de la Constitució, que li permet impugnar les resolucions autonòmiques i aconseguir una suspensió automàtica de cinc mesos.
Per tant, la suspensió comporta que la llei de memòria democràtica aprovada per les Corts de l'Aragó el novembre del 2018 torna a estar vigent en aquesta comunitat autònoma.
Defensar els drets de les víctimes del franquisme
El recurs considera que la llei de derogació aragonesa, aprovada pel PP, Vox i el PAR, partits que governen aquesta autonomia, vulnera els drets de les víctimes del franquisme.
També que trepitja competències estatals i es contradiu amb la legislació internacional en matèria de drets humans.
El govern de l'Aragó ha reaccionat dient que la llei "és plenament constitucional", que s'ha tramitat "des de la més escrupolosa legalitat" i que reclamarà que s'aixequi la suspensió.
Derogacions "obligades per Vox"
En canvi, Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, s'ha felicitat de la suspensió i ha afirmat que aquesta i altres lleis autonòmiques similars són "obligades per Vox".
Segons Torres, és una llei que "dificulta a les associacions l'accés a subvencions, no dona publicitat de les exhumacions i no treballa amb la justícia, la reparació i la veritat", i ara espera que el TC la declari inconstitucional.
El ministre ha dit que Sánchez va presentar el recurs al TC després que el govern de l'Aragó es negués a reunir-se amb representants del govern espanyol per dialogar i negociar.
La primera llei autonòmica derogada
La llei de derogació de la memòria democràtica de l'Aragó, aprovada a mitjans de febrer, va ser la primera d'una sèrie de lleis similars qualificades pels seus impulsors com "de concòrdia".
El text legal, de dues pàgines, afirma que la llei derogada "imposa un relat oficial" que fa una "idealització extrema de la Segona República" que "pot arribar a sembrar la divisió i la confrontació entre aragonesos".
Per això suprimeix els mecanismes creats per la llei, com el cens de memòria democràtica, l'inventari de llocs i rutes, el registre d'entitats o les activitats educatives relacionades.
Les Balears, Castella i Lleó i el País Valencià, també governades per PP i Vox, ja estan tramitant lleis similars, mentre que només quatre comunitats autònomes, totes governades pel PP, no tenen llei de memòria democràtica pròpia.
A principis d'abril el ministre Torres ja va anunciar la intenció de portar aquestes lleis de derogació al TC, perquè segons va dir, "blanquegen la dictadura" franquista i pretenen equiparar-la amb la Segona República.
Un mes després va ser un informe de tres relators de l'ONU el que va criticar les "lleis de concòrdia" de PP i Vox perquè poden dificultar "la preservació de la memòria històrica de violacions greus de drets humans".
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica AragóPPVox
