Llei marcial a Corea del Sud: 9 claus per entendre com s'ha arribat fins aquí i què passarà ara

Corea del Sud ha viscut les hores més tenses i delicades de la seva democràcia, amb la declaració de la llei marcial al país per primera vegada en 44 anys.

El president del país, Yoon Suk-yeol, ho va fer amb un missatge televisat a la població assegurant que la mesura era necessària per protegir el país de l'amenaça nord-coreana.

Poques hores després, Yoon va aixecar la llei marcial després que l'Assemblea Nacional l'hi exigís de forma unànime i que la ciutadania es concentrés a les portes de l'edifici.

Però quines van ser les motivacions reals d'aquest moviment? Quina era la situació de Yoon Suk-yeol i què passarà a partir d'ara al país i a la regió?

Aquestes en són algunes claus:
 

1. Ni previsible, ni absolutament inesperat

La notícia de la declaració de la llei marcial a Corea del Sud va agafar per sorpresa la societat occidental, però a Corea del Sud havien arribat a imaginar-se una situació semblant.

Segons Pablo Pareja, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra especialista en política asiàtica, aquest anunci "no era previsible, però no era del tot inesperat".

En una entrevista a "Els matins" de TV3, Pareja ha descrit la declaració de la llei marcial com "un intent desesperat de salvar els mobles" per part de Yoon, sobre el qual giren nombrosos escàndols i acusacions de corrupció del seu entorn.

A més, el fet que el partit de l'oposició, el liberal Partit Demòcrata, controli l'Assemblea Nacional, dificulta qualsevol moviment al seu govern.
 

2. L'excusa de Corea del Nord

En el discurs en què Yoon Suk-yeol va declarar la llei marcial, el president sud-coreà va assegurar que la mesura era necessària per "protegir" el país "de l'amenaça de les forces comunistes de Corea del Nord".

Yoon va justificar la seva decisió després d'acusar l'oposició de "pro-nord-coreana" i "antiestatal", i va dir que havien convertit el Parlament en un "niu de criminals".

El conservador Partit del Poder Popular --el del president-- i el liberal Partit Demòcrata --principal opositor-- tenen diferències sobre la qüestió nord-coreana. El primer no en vol saber res, mentre que el segon segueix l'anomenada "política del Sol", partidària del diàleg i l'apropament.

Ara bé, no hi ha cap document que provi cap relació entre els membres del Partit Demòcrata i Corea del Nord, explica Pablo Pareja. I el president Yoon no ha especificat mai a quins diputats acusa de col·laborar amb el nord.
 

3. Impopular i lligat de mans políticament 

La presidència de Yoon Suk-yeol ha estat polèmica pràcticament des que va ser elegit l'any 2022 pel marge més petit de la història democràtica del país: va guanyar amb el 48,6% dels vots contra el 47,8% del seu rival.

Des d'aleshores, el seu mandat ha estat envoltat de controvèrsies. Una de les primeres, la seva gestió de l'allau humana que va deixar més de 150 morts a Seül l'octubre del 2022.

El març d'aquest any, les eleccions a l'Assemblea Nacional van donar una àmplia victòria a l'oposició, que va aconseguir una majoria absoluta de 156 escons dels 300 de la cambra.

Això dificultava molt els moviments del seu govern. Des d'aleshores, Yoon s'havia dedicat a vetar determinades lleis sorgides de l'Assemblea Nacional, que estava a punt de votar els pressupostos de l'any vinent, sobre els quals el president no té dret a veto.

El catedràtic de Relacions Internacionals de la King's College de Londres, Ramón Pacheco Pardo, ha explicat al 324 que veus del mateix partit de Yoon li havien demanat que adoptés un tarannà més dialogant amb l'oposició.

Al carrer, el percentatge d'aprovació de Yoon aquest mateix divendres no arribava al 20%, segons una enquesta de Gallup.

4. D'investigar presidents a bloquejar inspeccions

Yoon Suk-yeol va fer bandera de la lluita contra la corrupció durant la seva campanya electoral del 2022. De fet, Yoon havia estat fiscal general del país.

Ara, les acusacions de frau, malversació de fons i corrupció planen sobre el seu govern i el seu entorn.

Qui va ser el fiscal encarregat d'investigar les males praxis de presidents anteriors, actualment és acusat d'obstruir investigacions parlamentàries en el mateix sentit.

La dona del president, Kim Keon-hee --que a Corea del Sud gaudeix d'un cert grau de protecció judicial com a primera dama--, està acusada de corrupció i de beneficiar-se del càrrec.

A principis d'any va ser protagonista d'una polèmica per haver acceptat el regal d'una bossa de luxe d'uns 2.000 dòlars.

Aquest regal és "el pretext per iniciar una investigació, la sospita és que és la punta de l'iceberg", explica l'expert en política asiàtica Pol Pareja.
 

5. El carrer i el Parlament eviten que l'exèrcit arbitri

Una vegada declarada la llei marcial, l'exèrcit sud-coreà va ordenar la suspensió de l'activitat parlamentària i va intentar bloquejar les portes de l'edifici amb el desplegament de tropes fortament armades.

Tot i això, alguns diputats van poder accedir a la cambra i van acordar unànimement derogar la declaració de Yoon. Paral·lelament, centenars de persones es van concentrar a les portes de l'Assemblea Nacional per exigir el mateix.

Posteriorment, moviments socials i sindicats s'han sumat a les pressions i mobilitzacions perquè Yoon Suk-yeol abandoni el poder.

Segons Pol Pareja, aquestes mobilitzacions polítiques i socials permeten evitar que siguin els militars qui exerceixin d'àrbitres en el conflicte, fet que "podia suposar una involució en la democràcia del país". 

6. Cop a la 12a economia mundial

El terratrèmol polític a Corea del Sud, 12a potència econòmica mundial i referent a la regió, es va notar també als mercats de valors.

El país és un soci comercial important, tant dels Estats Units com dels països europeus.

Just després de l'anunci de l'aplicació de la llei marcial, la cotització de la moneda sud-coreana --el won-- va tenir una baixada sobtada de l'1%, de la qual s'ha començat a recuperar després de l'anunci de mesures econòmiques urgents aquest dimecres.

Les accions de les empreses de Corea del Sud als mercats estrangers també van experimentar un daltabaix. El fons cotitzat iShares MSCI South Korea, que segueix el rendiment de les principals empreses del país, va arribar a baixar fins a un 7%.
 

7. Clau per als interessos geopolítics occidentals

A més del poder econòmic, Corea del Sud juga un paper important en l'àmbit geoestratègic, especialment per als Estats Units, els seus principals aliats des de la Guerra de Corea a principis dels 50.

De fet, Washington va explicar a la premsa que estava "seguint de prop la situació a Corea", i va emetre un comunicat en què es mostrava satisfet de la decisió de Yoon un cop va aixecar la llei marcial.

Tradicionalment, els Estats Units han mantingut una bona relació amb el govern de Corea del Sud i són un dels països més interessats a mantenir l'estabilitat a la península coreana.

Washington veu en Seül un aliat clau a la regió. De fet, hi ha uns 25.000 soldats nord-americans sobre sòl sud-coreà. Els Estats Units es valen de Corea del Sud a l'hora de controlar tant els veïns nord-coreans com la Xina i els seus moviments sobre Taiwan, també aliat nord-americà.

8. Una moció de censura que s'allargarà

La primera reacció de l'Assemblea Nacional, una vegada rebutjada la llei marcial, ha estat la proposta d'una moció de censura contra el president Yoon Suk-yeol.

Amb aquesta votació, prevista per divendres o dissabte --la llei obliga a fer-la com a mínim al cap de 72 hores des que es proposa--, el Parlament reprovarà el president.

Això sí, Yoon no marxarà immediatament. Una vegada votada la moció de censura, el Tribunal Constitucional de Corea del Sud haurà de decidir si considera que té base legal o no.

Si sis dels nou membres del tribunal donen llum verda a la moció de censura, el president haurà de marxar i es faran eleccions en els 60 dies següents.
 

9. Yoon podria intentar aferrar-se al càrrec

El catedràtic de la King's College Ramón Pacheco Pardo creu que el president Yoon Suk-yeol mirarà d'aferrar-se al poder.

Segons Pacheco, en el temps que s'allarguin els processos parlamentaris per a la seva marxa, Yoon "intentarà que el Partit Conservador li doni suport i intentarà apel·lar a la ciutadania sud-coreana". Per això, assegura que la situació "no està en vies de solució" encara.

L'Assemblea Nacional, els sindicats, bona part de la ciutadania, l'oposició i fins i tot alguns diputats del seu partit demanen al president que marxi.

Però Yoon Suk-yeol ja ha demostrat que és capaç de moltes coses per assegurar-se la continuïtat. Fins i tot, de convertir-se en el primer president a declarar la llei marcial a Corea del Sud des del 1980.