Llei per als municipis rurals: què preveu per frenar el despoblament i qui se'n pot beneficiar

El nou Estatut de Municipis Rurals inclou 596 municipis de Catalunya, que tindran avantatges fiscals, econòmics i burocràtics amb l'objectiu d'afavorir l'equilibri territorial
Teresa Macià Viles Actualitzat
TEMA:
Generalitat de Catalunya

A principis del 2022, l'Estatut de Municipis Rurals començava a fer els primers passos. Era la resposta a les llargues reivindicacions del món rural perquè es tinguessin en compte les seves singularitats, demandes i necessitats. Ara, finalment, el govern ha aprovat la llei de l'Estatut de Municipis Rurals per afavorir l'equilibri territorial i lluitar contra el despoblament. El projecte, que no ha variat respecte al que va deixar enllestit el govern Aragonès, es començarà a tramitar al Parlament a finals d'octubre i s'espera que estigui enllestit durant el primer trimestre del 2025.

Fa temps que hi treballen les entitats impulsores d'aquest Estatut com l'Associació de Micropobles de Catalunya, Eines de Repoblament Rural, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Segons Omar Noumri, alcalde de Castelló de Farfanya i secretari d'Eines de Repoblament Rural "és un fet històric que hi hagi una llei que per primer cop faci una discriminació positiva cap als municipis rurals i que té avantatges econòmics, com una millora del finançament dels nostres ajuntaments".
 

L'Estatut defineix què és municipi rural

L'Estatut defineix, per primera vegada, que un municipi rural és aquell que té menys de 2.000 habitants, se situa en una comarca rural i té una densitat inferior als 150 habitants per quilòmetre quadrat. A Catalunya, el 61% dels municipis són rurals, i hi viu un 4,2% de la població, mentre que al 39% restant hi viu el 95,8% de la població.

 

Dels 947 municipis catalans, 596 són rurals. Per les entitats impulsores del nou Estatut, són unes xifres que reforcen la necessitat de tenir una normativa específica.
 

 

Mesures per frenar el despoblament

Però quines mesures proposa l'Estatut de Municipis Rurals? Promoure l'habitatge amb deduccions en l'IRPF per trasllat, rehabilitació o compra de la residència habitual a un municipi rural. També s'aposta per la creació d'una borsa d'habitatge rural.

L'Estatut també preveu mesures econòmiques, com dotar els municipis de més autonomia financera i impulsar incentius per fomentar l'activitat, com paquets d'ajudes als emprenedors i als autònoms.

La nova normativa també busca ajudar els ajuntaments amb els tràmits amb l'administració per reduir-los la càrrega burocràtica. Per això, es preveu la creació d'un portal únic per simplificar i agilitzar els procediments amb l'administració.

L'alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, considera necessària aquesta simplificació administrativa:

"Nosaltres aquí tenim dues persones treballant, una administrativa i la secretària. I som dels pobles amb molta sort perquè la majoria dels pobles tenen una administrativa unes hores a la setmana i la secretària hi va un dia a la setmana unes hores. Per tant, aquesta simplificació administrativa és important. Hem de presentar els mateixos comptes tenint un pressupost de 400.000 euros que una ciutat d'1.500.000 d'habitants". 

 

Alcaldes reclamen anar més enllà

Malgrat aquestes mesures, els alcaldes reclamen un pas més. Omar Noumri assegura que haurien estat "més ambiciosos". L'alcalde de Castelló de Farfanya manifesta que "és un primer pas per revertir el despoblament al món rural, però insuficient perquè el pas definiu seria la modificació de la Llei d'Urbanisme". "L'actual llei és molt restrictiva i el problema més greu és que no es pot edificar, no es pot fer obra nova en municipis rurals", afegeix Noumri.

Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de l'Associació de Micropobles de Catalunya, considera que no es pot tenir "la mateixa Llei d'Urbanisme per a una gran ciutat que per a un micropoble de 300 habitants".

L'alcalde de Puigverd d'Agramunt i membre d'Eines per Repoblament Rural, Joan Eroles, especifica que planteja un "Incasòl rural", que considera que "hauria d'invertir".


Rural Proofing, una eina de control

L'Estatut serà d'aplicació obligatòria i comptarà, a més, amb un mecanisme de garantia que es coneix com a Rural Proofing. Aquesta és una eina que, com indica la Comissió Europea, obliga els estats a fer una revisió de les polítiques públiques perquè incorporin la perspectiva rural per adaptar-les a qui viu i treballa en zones rurals.

L'alcalde de Torrebesses i membre de l'Associació de Micropobles explica que és una eina de control: "Que qualsevol llei passi per aquest filtre i digui: això perjudica el món rural? Sí, doncs no la podem tirar endavant, aquesta llei."

 

 

ARXIVAT A:
Generalitat de Catalunya
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut