Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona bateguen per la República catalana

Entre vuit-centes mil persones i un milió -segons si la font és la policia local o els organitzadors- s'han aplegat a les cinc concentracions descentralitzades a Barcelona, Salt, Tarragona, Lleida i Berga. En total, les fonts policials oficials situen la xifra de participants en més de 800.000 i els organitzadors en un milió. 

A Barcelona, la Guàrdia Urbana, calcula que han assistit a la concentració 540.000 persones i els organitzadors no han donat una xifra diferent. A Lleida és on la diferència és més gran: 117.000, segons l'ANC, i 30.000, segons la policia local. També hi ha força diferència a Salt, on les fonts oficials parlen de 135.000 participants i els convocants, de 200.000. A Berga, uns i altres donen la mateixa xifra: 60.000 persones. I a Tarragona, només s'ha fet públic el balanç dels organitzadors, 110.000 assistents.

En canvi, la Delegació del Govern espanyol dóna una xifra molt més baixa, 370.000 persones sumant les cinc concentracions.

De les campanes de la Seu Vella al batec conjunt

Quan faltava un minut per a un quart de sis, és a dir a les 17.14, les campanes de la Seu Vella de Lleida, que simbolitza la república de l'equilibri territorial, han anunciat l'inici de les concentracions, una concentració que, a Lleida, és la més gran que s'ha fet mai, a la llera del riu Segre.

Seguidament, Txe Arana ha anunciat que "centenars de milers de persones" omplien les cinc concentracions i l'escriptora Maria Barbal ha iniciat la lectura de la primera part del manifest conjunt. Llavors, els assistents han fet bategar de manera simbòlica la República catalana amb uns punts de cartolina de color que han aixecat, de manera compassada, simulant el batec d'un cor.

Lleida ha passat el relleu a la Catalunya Central, a Berga, que simbolitza la república de la cultura i representa les arrels d'una identitat viva, diversa, en construcció permanent. Amb Màrius Serra com a mestre de cerimònies, l'atleta Núria Picas ha llegit la segona part del manifest i els assistents han fet bategar les seves cartolines.

I de la Catalunya Central a les comarques gironines. El passeig dels Països Catalans de Salt, que simbolitza la República de tots, del respecte de la immigració, ha acollit la tercera part del manifest conjunt. L'ha llegit el cantant Gerard Quintana, en un acte que ha presentat el "foraster" Quim Masferrer.

Tarragona ha representat la república en xarxa i de progrés. El líder de Lo Riu és Vida, Manolo Tomás, ha estat l'encarregat de llegir la part del manifest corresponent a les comarques del sud, i, després del batec conjunt, el relleu ha passat a l'última concentració, la de la capital catalana.

Barcelona, que simbolitza la República de les llibertats, ha aconseguit omplir els passeigs de Sant Joan i de Lluís Companys, plens de més amunt de la Diagonal al parc de la Ciutadella. El cineasta Pere Portabella, com a organitzador de la manifestació de fa 40 anys a Sant Boi, ha llegit l'última part del manifest i els cors dels congregats han bategat amb les cartolines grogues, i llavors, a tres quarts de sis de la tarda, ha arribat el torn del batec conjunt.

Un enèrgic Jordi Cuixart, president Òmnium, ha fet un discurs multilingüe en què ha assegurat que "la República catalana es guanya a les urnes i es construeix al carrer". Cuixart ha remarcat que "som un sol poble" i que "tenim més força mai". Per la seva banda, el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, ha pres la paraula per assegurar que "no renunciarem a mantenir ben alta i clara la nostra veu". "Estem a punt", ha afegit, i "ens uneix la nostra voluntat insubornable de tenir llibertat".

L'acte s'ha tancat amb el cant d'"Els segadors" interpretat per la Coral Sant Jordi.

2.500 voluntaris

Les entitats sobiranistes han superat un nou desafiament organitzatiu amb més de 2.500 voluntaris.

Ha estat la primera ocasió en què ha participat en l'acte reivindicatiu de la Diada un president de la Generalitat. Carles Puigdemont s'ha manifestat a Salt, acompanyat de la seva dona i les seves filles. Per la seva banda, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat a Tarragona, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha estat a la concentració de la capital catalana.

Dispositiu de seguretat i carrers tallats

S'ha desplegat tot un dispositiu per garantir la seguretat en tots els actes, tant a Barcelona com a la resta de ciutats, un desplegament que s'ha dissenyat tenint en compte el nivell 4 d'alerta antiterrorista.

Pel que fa als transports, TMB preveia una alta afluència de passatge en metro i autobús a Barcelona.

Les 17 línies d'autobusos que circulaven o travessaven el passeig de Sant Joan i el passeig Lluís Companys han quedat afectades a partir de les quatre de la tarda. Algunes han estat desviades, i en d'altres se'ls ha limitat el recorregut.

La xarxa de metro s'ha reforçat amb més trens entre les dues del migdia i dos quarts de deu del vespre. A totes les línies convencionals, en circula un cada 5 minuts aproximadament. S'ha reforçat el personal d'atenció a les estacions d'Arc de Triomf, Urquinaona, Tetuan, Monumental, Sagrada Família, Diagonal, Girona i Verdaguer, que són les que es preveia que tindrien més afluència, i també a les estacions d'enllaç.

També s'han reforçat els Ferrocarrils de la Generalitat. Totes les línies del Vallès han funcionat amb l'oferta màxima de trens. A la línia Llobregat-Anoia, els horaris han estat els d'un dia feiner, amb la majoria de trens amb el doble de vagons.

Rodalies de Catalunya ha donat més servei entre les dues i les quatre i entre les sis de la tarda i les deu del vespre. Els horaris en aquestes franges han estat els d'un dia feiner. Tots els trens, també els regionals, han tingut una composició doble.