Lleis socials que paralitza el 10N: eutanàsia, mordassa o transició ecològica
A més de la paralització d'iniciatives socials molt esperades, la repetició electoral té conseqüències econòmiques per la pròrroga dels pressupostos generals i l'asfíxia de les autonomies
La convocatòria de noves eleccions per al 10 de novembre suposarà que dilluns que ve, 23 de setembre, es dissolguin les Corts espanyoles i, per tant, es paralitzin totes les iniciatives parlamentàries.
Això afecta algunes de les lleis que generen més debat social, com ara la de l'eutanàsia, la de transició ecològica o la reforma del codi penal pel que fa als delictes sexuals arran de la sentència de La Manada. També hi ha nombroses conseqüències en l'àmbit econòmic.
Llei d'eutanàsia
Hi ha recollides un milió de signatures com a expressió del clam social, ja des dels anys 90, per tenir una llei que permeti a les persones morir amb dignitat i sense patiment. Dues vegades ha passat la despenalització de l'eutanàsia i el suïcidi assistit pel Congrés dels Diputats, l'última fa una setmana, i dues vegades ha quedat encallada.
La iniciativa demana que es reconegui el dret a posar fi a la pròpia vida en cas de malaltia greu o incurable o bé d'una malaltia greu, crònica i invalidant.
Des de l'Associació pel Dret a Morir Dignament, Isabel Alonso ha expressat que se senten defraudats i ha parlat d'"indignació" per la paralització:
"És urgent des del 1994, però de veritat que és dur agafar el telèfon de gent que està esperant la llei i haver de dir que ara tornem a començar."
Llei de transició ecològica
El febrer passat, el govern espanyol sortia a anunciar el projecte de llei de la transició ecològica. Com més se'n retardi l'aprovació i aplicació, més difícil serà complir amb els acords de París contra el canvi climàtic. El retard se suma a les reticències dels sectors afectats. El 2030, les emissions de gasos d'efecte hivernacle haurien de reduir-se un 20% respecte al 1990.
També queden aturades desenes d'iniciatives, com, per exemple, la lluita contra la pobresa energètica o els plans d'ajuda per comprar vehicles elèctrics.
Reforma del codi penal en delictes sexuals
La sentència de La Manada de Pamplona va fer urgent acabar amb la diferència entre abús i agressió sexual. Però les eleccions de l'abril passat i les del novembre que ve han tornat a aturar la reforma del Codi Penal pel que fa als delictes sexuals. Júlia Humet, advocada penalista:
"És un revés important perquè hi ha moltes mancances amb com s'estan abordant els delictes contra indemnitat sexual (delictes sexuals que afecten menors d'edat) i que s'hagi d'esperar ara un altre cop que es formi govern i que tot estigui paralitzat ho allarga molt més".
Exemple clar de llei que s'allargarà molt més és que s'haurà de tornar a tramitar el projecte de llei que canviava la prescripció dels delictes sexuals contra menors. Preveia que en aquests delictes el termini comencés a comptar a partir del moment en què la víctima fa 30 anys i no 18 com ara.
Finalment, al calaix tornen a quedar la reforma de la llei mordassa i una nova llei d'Educació, dues promeses del govern de Pedro Sánchez quan va arribar a La Moncloa fa 15 mesos gràcies a una moció de censura.
Menys recursos per a les comunitats autònomes
L'efecte immediat per a les comunitats autònomes és l'asfíxia financera. Aquest any les comunitats no han pogut beneficiar-se de la major recaptació i han continuat rebent els ingressos previstos el 2018. Això les ha deixat amb 7.500 milions d'euros menys per gastar, 874 en el cas de Catalunya, on, com en altres comunitats, ja s'han anunciat retallades per complir amb els objectius de dèficit.
L'actualització de les "bestretes" hauria de solucionar el problema, i sembla que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, treballa ara per autoritzar aquests pagaments com més aviat millor. Ho ha dit avui al Congrés dels Diputats:
"Evidentment es farà abans que acabi l'any, això és obligat, perquè, si no, hi pot haver problemes de tensió de tresoreria."
Reforma fiscal aparcada
Les eleccions deixen en suspens la reforma fiscal amb la qual el PSOE volia recaptar 5.500 milions d'euros més l'any. S'havia previst una pujada de l'IRPF a les rendes altes, un impost de societats per a les grans empreses del 15% i la creació de nous impostos a les transaccions financeres i a les plataformes digitals.
Altres conseqüències econòmiques
Les pensions tampoc s'actualitzaran segons la inflació, només pujaran un 0,25%, el que estipula la darrera reforma del 2013.
D'altra banda, el salari mínim s'estanca en els 900 euros. El govern de Sánchez s'havia mostrat favorable a apujar-lo fins als 1.000 euros el 2020.
I la reforma laboral anunciada pels socialistes, amb la qual, per exemple, es volia regular la subcontractació, haurà d'esperar o fins i tot podria, segons el resultat, desar-se al calaix.
