Llengua vehicular i escoles concertades, punts controvertits de la nova llei d'educació

La nova llei d'educació, l'anomenada LOMLOE, o llei Celaá, deroga l'anterior, promoguda pel ministre Wert, del Partit Popular.

És el vuitè text normatiu en democràcia que ha de regir el sistema educatiu. L'oposició en bloc ha carregat contra aquesta llei, amb l'amenaça de derogar-la més endavant i de portar-la al Constitucional. Només Esquerra Republicana la defensa perquè diu que blinda la immersió lingüística a Catalunya.

A falta de coneixe'n la redacció final i més enllà del debat al voltant de la immersió lingüística, la nova llei educativa presenta canvis importants. Un dels més controvertits afecta directament els centres concertats, als quals limita el finançament.

Les escoles que separen per gènere perdran el finançament públic i la resta no podran percebre quotes de les famílies ni obligar-les a fer aportacions a fundacions o associacions.

Carles Martínez, secretari de Polítiques Educatives del Departament d'Educació, nega que la llei sigui un atac als centres concertats, segons ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio:

"El que ve a fer és refoçar el model educatiu que tenim a Catalunya, un model educatiu plural i divers en què les famílies poden triar el centre que desitgen. És un model educatiu d'una sola xarxa amb dues titularitats, la titularitat pública i la concertada."

Des del departament diuen que la proposta els permet guanyar en competències. Per primera vegada, govern central i Generalitat es repartiran a mitges la distribució de les hores de currículum.

Martínez diu que això beneficiarà els centres perquè "permetrà incrementar l'autonomia que tenen en la presa de decisions pel que fa al currículum. Un dels problemes de la LOMCE".

A Catalunya, més que la nova llei d'educació -que també- molts sectors -sobretot dins la comunitat educativa- celebren la derogació definitiva de la llei Wert.

Des de la Plataforma per la Llengua, impulsors de l'esmena que elimina el castellà com a llengua vehicular, asseguren que ara es donen més eines perquè es fomenti l'ús del català més enllà de l'aula.

El president de l'entitat, Òscar Escuder, ho veu un pas endavant en la llengua que es parla al pati, als menjadors i en les activitats extraescolars: "S'ha de proporcionar als alumnes àmbits favorables a la pràctica sobretot de la llengua oral, que se la vagin sentint seva i que se sentin còmodes fent servir el català en altres àmbits que no sigui l'examen d'Història, per exemple".

A la LOMLOE hi ha assignatures, però es parla per primera vegada d'àmbits educatius, fent referència al treball per projectes i l'aprenentatge per competències.

Mira en aquest vídeo com afectarà la nova llei d'educació a Catalunya:

Bronca al Congrés

La vuitena llei educativa de la democràcia ha rebut els aplaudiments de la bancada esquerra i els crits i queixes de la bancada dreta.

Poc després, i malgrat la divisió, la ministra isabel Celaá n'ha celebrat l'aprovació. "A tots ens hauria agradat més consens", ha afirmat, "però he de dir que, lamentablement, el PP, Vox i Ciutadans s'han autoexclòs del debat".

Aquests partits ja han advertit que la LOMLOE va camí del Tribunal Constitucional.

Sandra Moneo, del PP, ha dit que "no és una llei innòcua" i que "certifica el trencament del pacte constitucional en educació". I Marta Rivera, de Ciutadans, ha estat contundent: "La seva tramitació ha estat inoportuna i de dubtosa garantia demoràtica".

La supressió del castellà com a llengua vehicular ha protagonitzat bona part de la picabaralla.

Montse Bassa, d'ERC, l'ha defensat. "Mai havíem arribat a tenir un nivell competencial tan alt. I blindar la immersió lingüística a Catalunya és més que un triomf".

Mira aquí la discussió de la llei al Congrés dels Diputats:

L'altre punt de la discòrdia ha estat el finançament de les concertades. El PSOE ha acusat el PP d'instrumentalitzar les protestes. I En Comú Podem ha celebrat la degogació de la LOMCE: "Blindem la immersió lingüística i donem un impuls a l'escola pública", ha defensat Joan Mena.

La llei ha estat aprovada amb el suport del PSOE, Podem, ERC, PNB, Més País i Compromís. S'han abstingut JxCat, PDeCAT, CUP, Bildu i BNG, i hi han votat en contra PP, Vox i Cs.

La falta d'acord històric entre els grans partits espanyols sobre l'educació ha portat a una nova llei gairebé amb cada canvi de govern. De lleis d'educació n'hi ha hagut 7 a Espanya des dels anys 70. La que ara aprova el Congrés serà la vuitena reforma. La LOMLOE substituirà la LOMCE, l'anomenada llei Wert, que es va aprovar el 2013 amb el PP a La Moncloa.

Punts destacats de la LOMLOE

Defensa de l'educació pública: l'educació pública constitueix l'eix vertebrador del sistema educatiu.

Castellà: deixa de figurar com a llengua vehicular de l'ensenyament i com a llengua oficial de l'Estat. Les administracions garanteixen el dret a rebre ensenyaments en castellà i en llengües cooficials per assolir un domini ple i equivalent.

Llengües pròpies: l'assignatura de Llengua Cooficial i Literatura passa a dir-se Llengua Pròpia i Literatura.

Curriculum: Els continguts bàsics dels ensenyaments mínims fixats pel ministeri no suposaran més del 50% dels horaris per a les comunitats amb llengua cooficial ni el 60% per a la resta.

Religió: d'oferta obligatòria, elimina l'obligació de cursar una matèria alternativa i la nota no comptarà per a processos d'accés universitari o beques.

Cultura de les religions: a primària i secundària es podrà establir l'ensenyament no confessional de cultura de les religions.

Valors cívics i ètics: s'estudiarà a primària i secundària, amb especial atenció al respecte dels drets humans i la infància i la igualtat. A secundària es parlarà del paper social dels impostos i de la justícia fiscal.

Educació especial: en deu anys els centres ordinaris hauran de tenir recursos per atendre alumnat amb discapacitat.

Concertats: elimina la "demanda social" per obrir nous centres o augmentar places. No podran percebre quotes de les famílies per rebre ensenyaments de caràcter gratuït ni imposar aportacions a fundacions o associacions.

Separació per sexe: els centres sostinguts parcialment o totalment amb fons públics no separaran l'alumnat pel seu gènere.

Places a infantil: augment de les places públiques de 0-3 anys. Es promouran els centres públics que incorporin infantil amb altres etapes educatives.

Igualtat de gènere: s'impulsarà l'increment de l'alumnat femení en ciències, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques, i es promourà la presència d'alumnat masculí en estudis amb més matrícula de dones.

Batxillerat: es podrà fer en tres anys.

Docents: els docents que mostrin una manca de condicions per ocupar el seu lloc o una falta de rendiment podran ser cessats.