Llibertat i empoderament, clams de la música més feminista: de "Respect" a "Bad Girls"

En la lluita per la igualtat entre homes i dones, la música també ha tingut un paper molt important. Grans cançons, d'ahir i d'avui, que han marcat un abans i un després i que han popularitzat les situacions i injustícies que encara vivim les dones. Aquesta n'és una petita tria.

Una de les grans cançons feministes de la història de la música és "Respect", d'Aretha Franklin. L'any 1967, la reina del soul va convertir la primera versió d'aquesta cançó - escrita per Otis Redding en defensa del "respecte" que s'ha de tenir als homes quan tornen a casa després de treballar - en el primer gran himne de les dones. Va capgirar el sentit de la cançó: eren les dones les que demanaven respecte als homes.
 

Un altre gran himne és "Girls just wanna have fun", de Cyndi Lauper. En un principi, la lletra tampoc estava pensada per defensar els drets de les dones, però, quan Lauper la va fer famosa, l'any 1981, moviments feministes de diversos països la van fer seva.
 

Dones capaces

Una cançó que va popularitzar Whitney Houston el 1992 a la pel·lícula "El guardaespatlles" és "I'm every woman", de Chaka Khan (1978), una reivindació de la figura de la dona.
 

L'any 2011, Beyoncé va reivindicar la força i la capacitat de les dones per dominar el món amb "Run The World (Girls)".

Submises i dominades pels homes

El fenomen de la catalana Rosalia amb el seu "El mar querer" s'ha convertit en un referent pel públic més jove. L'àlbum, que comença amb el popular "Malamente", explica una relació tòxica, a partir d'una novel·la anònima occitana del segle XIII que té per nom "Flamenca".
 

"Toy", de Netta, va ser la cançó guanyadora del festival d'Eurovisió de l'any passat. Amb frases com "No soc la teva joguina", la cançó es va convertir ràpidament amb un himne contra l'objectivació de la dona.
 

Sexualitat lliure

Una cançó que gairebé va competir amb "Toy" a Eurovisió, va ser "Lo Malo", d'Aitana i Ana Guerra. Una cançó de Jess Morgan i Will Simms, amb lletra adaptada per Brisa Fenoy. Va ser la banda sonora del 8 de març de l'any passat, i es va convertir en un clam contra l'assetjament sexual amb frases com "Yo decido el cuándo, el dónde y con quién".
 

Una de les primeres dones que es va atrevir, en plena dècada dels anys 70, a parlar de la sexualitat de les dones va ser Mina. Després de patir la censura i ser vetada per la televisió italiana RAI per "Il cielo In una stanza", l'any 1976, lluny de fer-se enrere, va treure una altra cançó que segueix la mateixa línia titulada "L'importante è finire" ("L'important és acabar").
 

Ser una mateixa

La cantant de Sri Lanka M.I.A. defensa la llibertat de les dones de viure com cadascuna vulgui a "Bad Girls".
 

Kesha i la seva "Woman" deixa molt clara la seva reivindicació: "Em compro les meves coses, pago les meves factures, aquests anells de diamants, els meus cotxes. Els nois no poden comprar el meu amor".
 

El grup francès Madame Monsieur i la seva "Comme Une Reine" parla sobre les noies que pateixen una falta d'autoestima pel seu físic i els canons que estableix la societat.
 

Reivindicació amb accent català

Les Kol·lontai és un grup de música format per les cantautores Meritxell Gené, Sílvia Comes, Ivette Nadal i Montse Castellà. El nom del grup es deu a la feminista i política comunista soviètica Aleksandra Kol·lontai.
 

El grup Roba Estesa ha versionat la cançó tracidional "El senyor Ramon" que era molt masclista. L'han convertit en tot un clam per les noies amb "Les criades".