Llibres sense paraules: imatges i històries que "eduquen la mirada artística del lector"

Una companyia de circ, un transatlàntic i un rellotge que ens indica que la història passa en 24 hores. "No tinc paraules" va ser el primer llibre que l'editorial Media Vaca va publicar, l'any 1998. L'autor, l'il·lustrador Arnal Ballester, no va incloure cap mot en el seu llibre perquè volia potenciar "la imatge com a element narratiu autònom".

El llibre d'Arnal Ballester és, doncs, un llibre sense paraules:

"Els llibres il·lustrats sense paraules són narracions estructurades estrictament amb imatges, on el text no intervé per a res."

Més enllà d'intentar definir les diferències entre àlbums o llibres il·lustrats sense paraules, Ballester insisteix que el fonamental és entendre com s'està explicant una història: "Desenvolupes un argument, una narració, valent-te només de les imatges".

En el cas de "No tinc paraules", Ballester no buscava que la història s'entengués de manera immediata, sinó que volia que el lector --perquè "les imatges es llegeixen"-- es construís la seva pròpia narrativa.

Qui també posa en valor l'element narratiu en aquest tipus de publicacions és la professora del Departament de Didàctiques Aplicades de la Universitat de Barcelona, Emma Bosch, i autora de la tesi "Estudi de l'àlbum sense paraules":

"L'autor ha de ser un bon narrador visual. Els personatges s'han de reconèixer d'una pàgina a una altra i s'han d'entendre les accions que fan, si vols que el missatge quedi clar."

Arnal Ballester explica que l'editorial Media Vaca va néixer amb uns principis molt clars: "No hi ha textos per a infants, sinó que hi ha textos que els infants poden entendre i interpretar a la seva manera".

L'editorial volia, també, "trencar amb la idea" que els llibres il·lustrats adreçats a públic infantil o juvenil han de ser "tutti colori" i, per això, explica Ballester, "No tinc paraules" està dibuixat a dues tintes.

Tallers per a totes les edats

La professora Emma Bosch és autora, també, de la guia pràctica "Sense paraules. Sis tallers de lectura d'àlbums sense mots per a totes les edats":

"El lector ha d'identificar quins són els signes que porten informació rellevant per seguir la història que s'explica, perquè no hi ha pistes textuals que t'ajudin a fer l'ancoratge."

I és el bagatge que té el lector, assegura Bosch, el que ajuda a entendre la història, més enllà de la creativitat: "El lector no s'inventa la història. La història que es llegeix és la que explica l'autor".

En aquest sentit, tant la professora Emma Bosch com la narradora oral i fundadora d'Umpalumpa, Gina Clotet, recomanen llegir aquests llibres en companyia perquè, diuen, "tenen diferents capes de lectura."

Emma Bosch en posa un exemple:

"Si en l'escenografia hi ha elements que només algú que sap d'història de l'art els pot reconèixer, evidencia que hi ha una segona capa de lectura."

En els tallers que fa, Clotet convida pares i mares a seure amb els fills i a participar-hi activament, per exemple en el que s'ha organitzat a la llibreria Abracadabra de Barcelona, on es llegeixen únicament llibres sense mots.

Gina Clotet assegura que aquests llibres "eduquen la mirada artística del qui llegeix".

"Selva", publicat el 2021 i guanyador del XIV Premi Internacional de Compostela per a Àlbums Il·lustrats, és el primer llibre de la il·lustradora Marina Gibert.

El llibre va sorgir d'una proposta d'un Seminari d'Il·lustració on estava estudiant:

"Tenia ganes de dibuixar plantes i animals i vaig anar al jardí botànic de Lisboa per tenir idees."

"Selva" va sobre un nen que s'endinsa en la selva i, de sobte, el que sembla una cosa, n'és una altra:

A "Zoom" (1995), l'hongarès Istvan Banyai proposa un viatge d'anada i de tornada a través d'un recurs fotogràfic, el zoom:

Un altre llibre que es llegeix al taller d'Abracadabra és "La ola", de la il·lustradora coreana Suzy Lee:

Els llibres sense paraules "democratitzen la lectura"

Tant la il·lustradora Marina Gibert com la narradora oral Gina Clotet coincideixen a dir que els llibres sense paraules "democratitzen la lectura" perquè qualsevol persona, vingui d'on vingui, pot accedir a la mateixa història a través de les imatges.

Però hi ha qui pot pensar que aquests llibres són només per a públic infantil o juvenil, ignorant la gran oferta que hi ha per a adults.

Un exemple és "Emigrantes", de Shaun Tan. Narra la història d'una migració:

Ballester explica que en el món editorial "hi ha un cert prejudici a l'hora de publicar llibres sense paraules més enllà del còmic":

"A altres països d'Europa està més normalitzat, però aquí encara hi ha la creença que els llibres amb lletra comporten un nivell superior d'elaboració cultural."

De fet, ja el 1925 l'il·lustrador flamenc Frans Masereel publicava "La ciutat", una novel·la adreçada a públic adult.

Infinitud d'interpretacions

De les diferents capes de lectura que tenen els llibres sense mots i la infinitud d'interpretacions, Arnal Ballester també en parla: "La qualitat més important de la imatge és l'ambigüitat".

Ballester explica que ha rebut diverses cartes de lectors de "No tinc paraules" amb les seves interpretacions, que, diu, "mai coincidien amb la idea base": "Recordo un nen que em va dir, convençut, que el personatge principal era un lluitador de lluita lliure mexicana".

L'il·lustrador mai es va plantejar incorporar un lluitador de lluita lliure mexicana, però reconeix que és una temàtica que li ha interessat molt, des de sempre:

"És possible que inconscientment se'm colés i és fantàstic que el nen ho veiés. Què més vull, que algú a partir dels elements que li dono es munti la seva pròpia història?"