Lliçó de democràcia per a Modi a l'Índia: el hat-trick amarg del nacionalisme hindú

Se sabia que els sondejos a peu d'urna fallen força a l'Índia, amb més de 640 milions de vots dipositats en aquestes eleccions.

Però ni les enquestes anteriors a les eleccions ni les projeccions de resultats a posteriori havien previst el fort retrocés del Bharatiya Janata Party, el Partit del Poble Indi o BJP, el partit governant liderat per Narendra Modi. Tot i assegurar-se un tercer mandat, haurà de pactar per governar. El hat-trick, per tant, ha estat agredolç.

L'agenda hinduista de Modi ha girat clarament al voltant d'un dels seus projectes més simbòlics, el temple al déu Ram, a la ciutat d'Ayodhya. No només l'agenda recent o els càlculs electorals.

El projecte de portar l'hinduisme al poder enfront dels governs seculars liderats pel clan Gandhi-Nehru ve de molt lluny, ja des del domini colonial britànic.

El radicalisme de Modi i els musulmans

Però sense retrocedir tant, l'agenda hinduista es fa particularment violenta a Ayodhya amb la destrucció pels radicals hindús de la Mesquita Babri, al centre de la ciutat, el 1992, perquè consideren que està construïda sobre el punt exacte on va néixer, segons la llegenda, el déu Ram, la setena reencarnació de Vishnu.

Gairebé 40 anys després d'aquells fets i de la violència entre hindús i musulmans que va desencadenar, els hinduistes han aconseguit edificar un temple al déu Ram que Narendra Modi va inaugurar al gener.

Malgrat que el temple d'Ayodhya és el gran projecte estrella del primer ministre, les urnes no li han recompensat. El BJP ha perdut l'escó del districte on es troba el temple.

Ayodhya és a l'estat d'Uttar Pradesh, un dels que aporta més diputats al Lok Sabha, el Parlament del país. Forta davallada dels de Modi en el conjunt de l'Estat i important avenç del Congrés, el partit dels Gandhi.

L'Índia, un Estat aconfessional?

En la seva compareixença davant dels mitjans al final de la jornada de recompte, Rahul Gandhi, fill de Rajiv i net d'Indira, aixecava davant dels congregats un exemplar de la Constitució índia.

Hi diu que és un estat aconfessional. En els seus dos primers mandats, Modi ha anat portant el país cap a un estat amb ciutadans de primera, els hindús, i de segona, les minories, especialment la musulmana, 200 milions de persones.

"No hi ha ni un sol ministre en el govern de Modi que sigui musulmà, vol dir que els 200 milions de musulmans no tenen representació," diu el professor Mujibur Rehman, de la Universitat Nacional Islàmica de Nova Delhi, autor d'un llibre sobre el futur polític de la comunitat musulmana. "És una característica de les administracions colonials: impostos sense representació," afegeix.

Els musulmans se senten discriminats

El bullici de clàxons constant dels "rickshaws" al Vell Delhi fa d'aquesta zona de la capital, al voltant de la Mesquita Jama, un dels punts més caòtic i més vius de la ciutat. Molt comerç, activitat frenètica i mendicitat, un contrasentit que a l'Índia no és inhabitual.

El sentiment en aquesta barriada és que els musulmans estan pagant el preu de la discriminació de Modi. També votants musulmans es queixen obertament.

Una votant de mitjana edat, amb nicab negre, m'explica que té un fill jove en edat de buscar feina i no en troba: "Volem que el govern ofereixi oportunitats als joves als quals els pares hem pagat una educació," assegura en un col·legi electoral de Benarés, el gran cor hindú de l'Índia.

A més de la discriminació, l'agenda hinduista es basa en una estratègia de setge a tot el que és de tradició musulmana.  

Setge legal a les mesquites

El professor Mujibur posa l'exemple de la denúncia grotesca de la contaminació acústica de l'azan, la crida a la pregària des de les mesquites. "Imagina't com pot generar contaminació acústica un azan en un país on tothom està exposat a altíssims nivells de decibels enmig del caos de trànsit que vivim a l'Índia!"

L'assetjament també es concreta en denúncies per falta de documents legals de les mesquites, construïdes fa segles, quan no s'atorgaven permisos d'obres... Amb aquesta excusa, es considera il·legal l'edifici de la mesquita i es pot tirar a terra. Es tracta d'invisibilitzar els musulmans.

Rahul Gandhi va valorar la seva victòria moral com un missatge per al primer ministre: "No ens agrada la manera com han governat, ni com han atacat la constitució, ni la manera com han dirigit aquest país durant els darrers deu anys."

Qui es beneficia del creixement econòmic?

A més de la bretxa religiosa, el creixement econòmic de l'Índia, més del 8% en l'últim exercici, també està deixant tants beneficis com desigualtat i corrupció.

Hi ha grups clarament alineats amb el govern de Modi. És el que es coneix com el model gujarati: quan els radicals hindús van destruir la mesquita d'Ayodhya, els incidents entre musulmans i hindús es van estendre per l'estat de Modi, Gujarat.

Per superar aquella crisi, es va acostar a les elits econòmiques locals, que es van enriquir desenvolupant Gujarat. Al govern central de Nova Delhi Modi va fer el mateix. Per això durant la jornada del recompte la borsa es va enfonsar. L'agenda que beneficia els amics rics pròxims al Bhahatiya Janata ja no està tan clara.

Els joves no s'han incorporat a votar. Només una dada de les dificultats econòmiques per les quals passa bona part de la població malgrat els grans números en macroeconomia. Entre els 20 i els 24 anys, l'atur és de gairebé el 45%.

"L'Índia no és un país d'un sol partit"

Modi podrà governar cinc anys més, però la victòria moral de l'oposició indica el que l'analista polític Nilanjan Mukhopadhyay em resumia amb un sintètic: "l'Índia no és un país d'un sol partit."

Una lliçó de democràcia per a Modi. Entre els seus seguidors, vinguts de diversos punts en autocars organitzats pel BJP, satisfacció pel tercer mandat i reconeixement de la pèrdua de poder.

El Kamal Ratawalak, d'uns quaranta i molts, celebrava el tercer mandat amb la família la tarda del recompte al voltant de la seu del BJP. Sostenint l'emblema del partit en una mà, em deia que era un dia de festa però... "haurem de fer el debat d'on han estat els fracassos, les deficiències, per no poder assolir els 400 diputats que ens havíem marcat."

"Potser a la gent els pot agradar la idea durant un temps d'algú que és molt carismàtic, autoritari, un líder centralitzador com Modi, però arribats a un cert punt, la gent voldrà algú que sigui més un d'ells, no algú que els parla de més amunt com el primer ministre," conclou Mukhopadhyay.

En el discurs de la victòria, per amarga que fos, Modi va tornar a jugar amb les paraules. Va donar les gràcies als qui han donat la victòria al BJP per afegir de seguida que aquest triomf és el de la democràcia més gran del món. Es tornava a identificar com l'únic líder possible.

Però les urnes són tossudes, no ho veuen igual, i li han enviat un clar toc d'atenció. No volen un home fort, sinó governs que gestionin bé i que la riquesa es reparteixi més equitativament. Com diu Mukhopadhyay, "la ciutadania índia estima i aprecia la seva democràcia."