Llistes d'espera en les persones amb discapacitat intel·lectual: "La meva il·lusió és viure en un pis"

 

Aquest article està traduït pel projecte Fàcilment 

Sergio Conesa viu al barri de Cerdanyola, a Mataró,

i és molt bo fent equilibris sobre d'una cadira.

 

Va per tot el món amb un espectacle

que es diu "Mur", fet per la Fundació El Maresme

i la productora Camaleònica.

 

Amb els diners que guanya treballant d'equilibrista,

s'ha pagat els tatuatges que porta:

 

• un dibuix del seu germà
• un dibuix amb formes estranyes
• un lleó

 

--"El lleó és el meu signe del zodíac", explica el Sergio.

En Sergio té 41 anys

i viu amb la seva mare.

 

Va al taller de la fundació,

fa esport a la piscina, li agrada molt passejar

i, dos cops per setmana, surt a fer una volta

amb una assistenta social.

 

10 anys en llista d'espera

Però el problema és quan es posa nerviós:

 "Quan vull una cosa i no la puc tenir,

a vegades, se m'aixequen les celles,

 no em puc controlar, i pico", recorda el Sergio.

 

 

"Jo ho intento evitar, i moltes vegades ho aconsegueixo.

Però a vegades no puc. Llavors, em sento fatal,

 i em pregunto què he fet malament",

explica la seva mare, Pilar de Gea.

 

Tots dos pensen que el millor per al Sergio

seria entrar en una residència.

Així viuria amb altres companys

i sempre tindria l'atenció que necessita,

sobretot quan es descontrola,

perquè la seva mare es va fent gran

i cada vegada li costa més.

 

Però fa 10 anys que es van apuntar a les llistes d'espera,

i no n'han sabut res més.

 

La seva mare diu que no pot evitar pensar en el futur,

què passarà quan ella no hi sigui.

La seva mare diu:

 "Hi penso cada dia, perquè, mentre hi soc, lluito,

però, quan no hi sigui, no podré enviar ningú a lluitar per mi".

 

Quasi 4 mil persones esperant plaça

Més de mil persones amb discapacitat intel·lectual

esperen una plaça en una residència de Catalunya,

com el Sergio.

 

Gairebé 3 mil estan apuntades

per anar a viure a una llar-residència,

un centre en què cada persona té el seu espai,

però totes tenen ajuda per a les coses bàsiques del dia a dia.

 

 

En total, les llistes d'espera han crescut

en més de 600 persones en els últims 2 anys.

 

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano,

reconeix que cal fer millor la feina

perquè no hi hagi tanta llista d'espera.

 

Recorda que aquest any

s'han creat noves places de residència i de llar-residència.

I que l'any que ve n'hi haurà més.
 

"Assistents personals" a casa

El conseller també anuncia que la Generalitat

vol fer una atenció més individual

de les persones amb discapacitat intel·lectual.

I per això, creu que el més important

és oferir més assistència a casa

i fer més pisos amb els suports necessaris.

 

Aquest any, es dediquen més diners

a l'atenció a les llars.

A més, el govern vol provar els "assistents personals",

amb les entitats del sector.

Els "assistents personals" són treballadors

que ajuden les persones amb discapacitat intel·lectual.

 

"M'hauria agradat tenir una vida independent"

Ramsès Campeny té 53 anys i també viu a Mataró.

Passa els matins al nou servei "d'envelliment actiu"

de la Fundació El Maresme,

pensat per a persones que s'estan fent grans.

 

 

Allà fa moltes activitats. Fa tallers de lectura i de dibuix.

Juga a petanca i canta,

i li agraden molt les sopes de lletres i els sudokus.

El Ramsès diu que és una  persona molt activa,

i que no para mai.

 

Però nota que cada vegada té menys força

i està més cansat.

Per això, també ha començat a pensar

d'anar-se'n a viure a una llar-residència.

 

La seva mare s'està fent gran

i potser d'aquí a un temps ja no el podrà cuidar.

"Ara ens ajudem molt: jo faig el que puc i ella fa el que pot",

Explica el Ramsès.

 

El Ramsès sempre ha tingut il·lusió

per "anar a viure a un pis amb companys

o amb alguna persona especial,

com una parella, però no hi ha places".

 

Va estar un temps buscant-ne,

amb l'ajuda del seu pare,

però no en va trobar cap,

i ho va deixar córrer.

"M'hauria agradat tenir una vida independent,

però ara ja veig que no puc,

que cada vegada estic més malament,

i m'hauré de conformar amb el que vingui".