Lloguer concertat o eliminar el topall dels preus, propostes del Cercle per a l'habitatge

La construcció d'un parc ampli d'habitatge protegit a través de la col·laboració publicoprivada és una de les idees del Cercle d'Economia per resoldre el problema d'accés a l'habitatge. Ho recull una nota d'opinió de l'entitat, elaborada sobre la base de les aportacions d'un grup d'experts.

El document, titulat "De la desconfiança a la col·laboració", aposta, de fet, per un partenariat entre el sector públic i el privat. Això resoldria "de debò", segons el Cercle, el problema de l'habitatge a Catalunya i al conjunt de l'Estat.

Sòl públic per a promotors privats

El parc d'habitatge protegit que proposa es faria en sòl públic cedit als promotors privats durant un període llarg de temps, per exemple 65 anys. S'hi construirien pisos de lloguer protegit al qual accedirien famílies a uns preus taxats, per sota del mercat.

Les condicions les establiria l'administració corresponent, però els riscos de la iniciativa els assumirien els inversors privats. Precisament, la gestió d'aquest parc d'habitatge seria encomanada a un gestor privat de lloguers o a una entitat sense ànim de lucre.

El projecte, remarca el Cercle d'Economia, requeriria ajuts públics per tal que el sector privat s'hi involucri i accepti el risc que suposa. La fórmula no és nova: ja s'està executant, per exemple, al pla Habitatge Metròpolis Barcelona, que preveu la promoció i gestió d'un parc de 4.500 habitatges de lloguer assequible a la capital catalana i la seva àrea metropolitana.

Lloguer concertat per a famílies vulnerables

Aquesta és una de les mesures a mitjà termini que proposa la nota d'opinió del Cercle, que també n'inclou d'altres a curt termini, per fer front a la situació d'emergència de les famílies amb menys recursos. La més destacada: la introducció de la figura del lloguer concertat.

Es tractaria d'un lloguer subvencionat per a famílies vulnerables, desnonades o en risc de desnonament. Segons l'entitat, es podria posar en marxa de forma immediata i permetria fer front a casos de vulnerabilitat més extrema sense necessitat d'esperar que es construeixi més parc d'habitatge protegit.

S'inspira en el model que funciona des de fa anys a Dublín. Grans i petits tenidors de la capital irlandesa ofereixen a l'Estat habitatges perquè puguin ser ocupats per famílies vulnerables i, a canvi, reben rendes per sota del preu de mercat per un nombre elevat d'anys.

En contra del topall dels lloguers

Una altra mesura plantejada en el document, en aquest cas per augmentar l'oferta d'habitatge de lloguer, seria no aplicar la regulació del preu del lloguer. Aquest topall està inclòs en la nova llei d'habitatge del 2023, amb la qual el Cercle d'Economia és molt crític.

Així, assegura que les mesures del text "no només difícilment tindran els efectes esperats", sinó que "és probable que acabin sent obertament contraproduents en relació amb els objectius que diu perseguir". I en el cas de la limitació dels preus del lloguer, és contundent: "difícilment aconseguirà els objectius que persegueix."

Menys oferta i lloguers de temporada

I encara més. El Cercle afirma que, per contra, el topall pot donar pas a una reducció de l'oferta i, fins i tot, a la creació d'un mercat negre o la reconversió de lloguers regulars en modalitats com els lloguers d'habitacions o de temporada, que aniran en perjudici dels llogaters.

Per tot plegat, doncs, la nota aposta per no aplicar aquesta regulació i recomana plantejar un canvi de la llei en aquest punt. Si no, conclou l'entitat, serà molt difícil que la iniciativa privada inverteixi en lloguer o que els particulars que tenen pisos els posin al mercat per llogar-los.