Lloguer de temporada, d'habitacions i pisos turístics: així esquiven la regulació del preu

Diuen que quan es tanca una porta se n'obre una altra, i això és el que han fet els propietaris quan han vist que se'ls tancava la porta cap a una escalada de preus del lloguer sense fre. Han buscat una escletxa legal i han generat un nou model d'habitatge que s'ha anat imposant.

La nova llei d'habitatge estatal aprovada el març del 2023, i en vigor des d'aquest any, ha limitat el preu del lloguer d'ús residencial a Catalunya establint un topall de preus.

Automàticament han proliferat altres modalitats com el lloguer de temporada, el lloguer d'habitacions i el lloguer de pisos turístics, que han quedat fora de la llei, i han permès esquivar el topall del preu del lloguer.

Puja un 40% l'oferta de lloguers de temporada publicats

Segons un estudi de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona fet a partir de les dades d'anuncis publicats al portal Habitaclia entre el primer trimestre del 2019 i el primer trimestre d'enguany, l'oferta d'habitatges de lloguer de temporada als portals immobiliaris s'ha incrementat més d'un 40%.

A Catalunya ja representa el 25% de l'oferta de lloguer, i a Barcelona s'eleva al 40%. El creixement més fort coincideix amb l'anunci o l'aplicació de lleis per controlar el preu del lloguer habitual.

Molts d'aquests lloguers de temporada es fan amb frau de llei perquè els acaben signant persones que en realitat no estan de pas a la ciutat, i que si volen aconseguir llogar el pis l'única alternativa que troben és acceptar, a contracor, el contracte de lloguer de temporada.  

Això és el que li ha passat a la família del Naoufal Amrani, que després de viure de lloguer durant 6 anys en un pis de Nou Barris, l'agència immobiliària que gestiona el pis els va advertir que només podien seguir vivint allà si signaven un contracte de temporada fraudulent i acceptaven una pujada del preu del lloguer de 250 euros i pagar 1.000 euros en concepte d'honoraris.

Lloguer d'habitacions, disparat però sense dades oficials

Pel que fa al lloguer d'habitacions no hi ha cap estudi que reculli la xifra del nombre d'habitacions que s'estan llogant, però només cal mirar els portals immobiliaris per veure com s'ha incrementat, també, l'oferta d'aquest tipus de lloguer. Famílies senceres es veuen abocades a haver de compartir pis amb altres famílies llogant una habitació.

Al barri de Gràcia hi ha una finca al carrer de Sant Agustí número 14 amb 11 pisos, on durant molts anys, i fins fa poc, hi han viscut de lloguer veïns de tota la vida. Però ara la propietat, un fons d'inversió, busca la rendibilitat màxima, i els lloga trossejats per habitacions.

Cada pis té tres habitacions, i els preus van des de 800 euros al mes per habitació fins a 930 euros. Els inquilins, joves estudiants o professionals de 21 a 35 anys, hi accedeixen a través del mòbil.

Els veïns han esbrinat que els pisos els gestiona l'empresa Entercoliving, que ja té 12 edificis a la ciutat de Barcelona on ofereix coallotjament, i que la propietat és d'un fons d'inversió d'uns propietaris holandesos que tenen un entramat d'empreses que es diu New Amsterdam Developers que es dedica a comprar edificis, reformar-los i transformar els pisos que abans eren de lloguer convencional a lloguer per habitacions.

Alguns dels pisos tenen 11 habitacions de lloguer, i Entercoliving ja gestiona gairebé 500 habitacions a la ciutat de Barcelona en diferents barris.

Txema Escorsa és un veí que fa més de deu anys que viu de lloguer en un dels pisos de la finca del carrer de Sant Agustí, 14, i ara la propietat es nega a renovar-li el contracte de lloguer perquè prefereix ofertar-lo per habitacions. Ell ha optat per mantenir-se al pis malgrat que no l'hi volen seguir llogant:

"Aquests pisos, com a molt, es podrien llogar per 1.021 euros. Si sumem la quantitat que estan demanant per les habitacions, que són 3 habitacions, gairebé arriba a 2.700 euros. És a dir, gairebé es triplica el preu límit que marcaria la llei."

"Estan transformant la meva finca en lloguers de ‘coliving'." Fa 10 anys que el Txema viu a Gràcia, a Barcelona. Un fons d'inversió ha comprat tot l'edifici i no renova el contracte als llogaters. Remodela els pisos per llogar-los per habitacions https://t.co/JgVnJSaud5 pic.twitter.com/L9uytc5KnG

— 324.cat (@324cat) December 18, 2024

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, assegura que el govern està treballant per fer una nova regulació del lloguer de temporada i d'habitacions, i que mantindrà el topall del preu del lloguer perquè les famílies ja estan destinant més del 50% dels seus ingressos al pagament del lloguer.

Aquest dimecres mateix el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat al Parlament que el 2025 hi haurà un règim sancionador que s'aplicaria a aquells propietaris que saltin el topall del preu del lloguer.

La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, va més enllà i reclama que s'eliminin els incentius del lloguer de temporada i d'habitacions perquè no sigui més rendible oferir aquests tipus de contracte que el d'un lloguer convencional.

"El que cal és tapar el forat. I tapar el forat és assegurar que el lloguer de temporada també tingui un topall de preu."

Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona asseguren que si finalment es regula el lloguer d'habitacions el que passarà és que s'aprofitaran menys. Explica que aquest fenomen que es dona a Barcelona també s'està donant en altres ciutats del món. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, diu:

"A Londres ja no es lloguen habitacions, es lloguen llits dintre de l'habitació. Nosaltres encara no hem arribat aquí."

I manté que si es limiten els preus del lloguer d'habitacions baixarà l'oferta d'habitacions disponibles i es deixarà molta gent al carrer. Perquè avisa que en el supòsit que s'acabés regulant de tal manera que la suma del lloguer de les habitacions no pogués superar el topall de preus d'aquell pis, el que pot acabar passant és que el propietari optés per llogar només les habitacions que ja sumin aquest topall de preus i deixar la resta d'habitacions buides:

"Si jo pago 750 i tu pagues 750, i fem els 1.500 que val el pis, topat, per què hem de compartir tu i jo habitatge amb 8 persones més? I no estarem optimitzant l'ús del poc habitatge que hi ha a la ciutat de Barcelona. La conseqüència és que hi haurà més gent fora del mercat."

Més pisos turístics que hotels

Una altra escletxa per on es perden lloguers habituals és amb els pisos turístics. Ja no es concedeixen noves llicències a la ciutat de Barcelona, però ara es reformen alguns dels habitatges que la van aconseguir i això està posant en perill la continuïtat de la vivenda dels qui fins ara hi han viscut de lloguer durant anys.

És el cas de la Roser Crexells, que viu en un pis del carrer Muntaner 496, que en el seu moment va demanar la llicència per a ús turístic per a 17 pisos de l'edifici i ara estan fent obres en alguns d'ells.

"Ara, dos pisos estan en obres, i el de sota segur que és turístic... hi veus moviment."

Pel que fa al nombre de pisos turístics, sí que hi ha dades. Segons la Direcció General de Turisme, actualment a Catalunya hi ha més pisos turístics que hotels.

El nombre d'habitatges d'ús turístic ha crescut molt els darrers anys. Aquest setembre s'ha arribat a més de 105.000 pisos turístics a Catalunya.

La Generalitat va regular l'ús dels pisos turístics en municipis tensats a través d'un decret llei el 7 de novembre. L'Ajuntament de Barcelona va dir que aplicaria el decret llei i s'ha compromès a no renovar les 10.101 llicències turístiques que ara mateix els propietaris tenen concedides a la ciutat, perquè el 2028 aquests pisos siguin residencials.

Aleshores hauran passat 5 anys des de l'entrada en vigor del decret llei de la Generalitat i, segons l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, aquests pisos perdran la llicència de turístics i no impulsarà cap planejament urbanístic per mantenir aquesta figura.