Lloguers estafa: buscar pis i acabar amb un crèdit de milers d'euros al teu nom

El mercat de lloguer s'ha convertit en una autèntica història de terror per a la majoria de persones que busquen pis. No només perquè els preus estan pels núvols o les exigències són esbojarrades, sinó també perquè s'ha convertit en un cau perfecte de lladres i estafadors, a banda dels especuladors habituals.

La missió gairebé impossible de trobar pis fa que immobiliàries i particulars puguin demanar tot tipus de dades a potencials llogaters només per concertar una visita, no pas per quedar-se'l. Nòmina, fotocòpia del DNI, vida laboral i un llarg reguitzell de condicions que pot incloure, fins i tot, certificats bancaris. Teòricament per comprovar la solvència; a la pràctica, un càsting a mida degut a la fortíssima demanda i la poca oferta de pisos.

Buscar lloguer i acabar amb un crèdit

És aquesta ingent quantitat de dades personals el que fa que molts estafadors no s'hagin d'escarrassar gaire per aconseguir dades amb les quals suplantar la identitat de potencials víctimes.

Si abans havien de trucar fent-se passar per la companyia del gas, ara només han de publicar un anunci de pis en un portal immobiliari i esperar que soni el telèfon o el WhatsApp.

Demanen dades a les potencials víctimes, que desesperades, les entreguen amb l'esperança de concertar una visita. Dades que els estafadors utilitzen per contractar crèdits ràpids de milers d'euros en nom de la víctima per comprar productes Apple que després poden vendre a mercats secundaris.

Una estafa, la de la suplantació d'identitat amb posterior contractació de crèdit ràpid, que s'ha disparat un 15% a Catalunya durant l'últim any.

La desesperació de trobar pis

"No hem caigut mai en cap estafa, sabem quan un anunci de lloguer és fals", és el testimoni de la Marina Martínez, que buscava pis a portals immobiliaris. Alertes, missatges i correus electrònics. Els anuncis desapareixen ràpid per l'allau de trucades, i això fa que la precaució es minimitzi davant la desesperació. Però aquesta vegada era diferent, el preu del pis era el de mercat, un anunci fals impossible de detectar.

"Ens demanaven el DNI, la renda i el certificat bancari, res que no ens haguessin demanat totes les immobiliàries amb què havíem parlat i que havíem verificat que existien."

Buscar pis en una gran capital és com el salvatge oest, guanya el més ràpid i qui abans concerta cita. Quan surt un pis, qui cerca pis desenfunda de pressa i sense precaucions.

"Tens la desesperació que necessites viure sota un sostre, i els dones el que et demanin, perquè és el que t'exigeixen a tot arreu".

El perill de la suplantació

I un dia la Marina va rebre una carta on se l'informava que el seu crèdit ràpid de 3.000 euros havia estat concedit amb èxit. La seva reacció va ser d'estupefacció:

"Quin crèdit? Si jo no n'he demanat cap. Quan vaig trucar a l'entitat de crèdit explicant-los que havia d'haver-hi un error, em van dir que hi havia un crèdit al meu nom per comprar un portàtil a Apple."

El primer perill de la suplantació és l'econòmic, que l'entitat comenci a cobrar al compte bancari la quota. Però els estafadors aconsegueixen dades de moltes persones diferents, i per dificultar el rastreig, demanen un crèdit amb el nom d'una persona i utilitzen el compte bancari d'un altre. Per tant, hi ha un altre perill encara més gran: no assabentar-se'n.

Si la persona no se n'assabenta i no paga el crèdit, el seu nom pot acabar a una llista de morosos amb conseqüències greus i a llarg termini com que no pugui accedir a una hipoteca, un lloguer o un crèdit quan sí que ho necessiti.

En el cas de la Marina, va denunciar-ho a la policia i després de dies de trucades, l'entitat va anul·lar el crèdit una vegada revisada la denúncia.

Crèdits ràpids a dojo

Amb les dades que demanen totes les immobiliàries es pot demanar un crèdit ràpid de fins a 3.000 euros per internet i sense comprovació. És l'escletxa que han trobat els estafadors, que han vist que fàcil és aconseguir milers d'euros a crèdit per internet sense que les entitats no facin una comprovació més acurada, com pot ser una simple videotrucada.

Els estafadors "es cobren" aquests crèdits en espècies, en aquest cas, en productes de tecnologia de consum que tenen molt èxit a mercats secundaris i de segona mà. L'escletxa que han trobat és, sobretot, l'entitat de crèdit al consum Cetelem, que és qui treballa de forma oficial amb Apple.

Menys verificació, més negoci

Consultada per TV3, l'entitat assegura que els consta la problemàtica i que estan posant-hi remei amb tot tipus de verificacions. Però associacions d'usuaris com Asufin (Associació d'Usuaris Financers) denuncien com les entitats prioritzen fer com més crèdits millor, encara que sigui no vigilant i verificant prou qui els demana, perquè els tipus d'interès en molts productes poden arribar al 16%.

La presidenta d'Asufin, Patricia Suárez, assegura que "aquestes entitats fan una balança de quant frau hi ha i quants crèdits donen".

"Els surt molt més barat tenir un equip antifrau que els solucioni problemes, que tenir un equip de certificació que pugui entorpir donar més crèdits."

La Marina, afectada per aquesta estafa, es qüestiona "com pot ser que sigui tan fàcil demanar un crèdit i contractar-lo i tan difícil anul·lar-lo". I recorda que tot i tenir el crèdit cancel·lat, l'entitat encara no li ha tancat del tot el compte.

Estafes i el valuós mercat de les dades

Aquesta estafa és cada vegada més habitual a grans capitals, on el mercat de lloguer pateix de poca oferta i moltíssima demanda. Des de Madrid, passant per Palma, Granada o Barcelona. És per això que els Mossos d'Esquadra relacionen "l'auge dels falsos lloguers" amb l'increment del 15% de les suplantacions d'identitat amb posterior contractació de crèdits.

El subinspector José Merino, cap de l'Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos, assegura que "el mercat de dades és molt valuós i hi ha una autèntica compravenda per fer tot tipus de suplantacions".

Quantifica que es poden arribar a vendre paquets de perfils amb tot tipus de dades per uns 300 euros. Merino assegura que el perfil dels delinqüents és divers i que, normalment, són bandes organitzades on cadascú ocupa una tasca. A vegades, són els mateixos delinqüents qui completen el procés publicant l'anunci del pis, extraient les dades i demanant el crèdit, però en altres casos, qui demana el crèdit no té relació amb qui ha sostret les dades.