Lloguers disparats i ingressos estancats: la meitat dels inquilins, en risc de pobresa

El Banc d'Espanya insisteix a posar el focus en el mercat del lloguer i assenyala com l'escassa oferta i els preus disparats estan posant en dificultats moltes famílies, sobretot formades per joves amb ingressos baixos a àrees urbanes. De fet, calcula que el 48,9% de les llars que viuen de lloguer corren risc de pobresa o exclusió social. Així ho diu en l'informe anual del 2022, publicat aquest dimecres.

És un número pràcticament calcat al de l'informe del 2021, que ja xifrava en el 48,7% el nombre de llars que paguen un lloguer i entren en la definició de risc de pobresa. Un concepte que, segons els estàndards europeus, mesura quina proporció de la població té una renda per sota del 60% de la mediana o bé pateix una carència material severa, com ara no poder permetre's una setmana de vacances l'any ni mantenir l'habitatge a una temperatura adequada i no poder afrontar despeses imprevistes de fins a 800 euros, entre d'altres.

De fet, l'informe del Banc d'Espanya ha començat a fixar-se en aquest problema en els seus dos últims informes anuals, corresponents al 2021 i el 2022. Segons els seus números, viure de lloguer -amb els actuals preus- apropa més al llindar de la pobresa (un 48,9% de tots els inquilins) que la mitjana general de la població; en el cas de Catalunya, el 24,7% de les llars entren dins aquests paràmetres.

Menys propietaris, més inquilins

A tot l'estat, entre el 2011 i el 2022, dos milions de persones s'han incorporat al mercat de lloguer i baixa la proporció de llars que tenen l'habitatge en propietat. En aquest període, el nombre de "propietaris" de la seva primera residència ha passat del 82,6% al 73,9% del total.

El Banc d'Espanya ho atribueix a la demanda per part dels joves en àrees urbanes, amb ingressos per sota de la mitjana, treballs precaris o, directament, sense feina.

El 42% de les llars amb la persona de referència entre els 30 i els 44 anys viu de lloguer, quan, l'any 2011, la proporció era només del 27,2%. Segons l'organisme, això s'explica per què l'opció de compra s'ha complicat, per diversos factors; els preus s'han disparat, les entitats són més prudents a l'hora de concedir una hipoteca i els ingressos no han seguit el ritme de les pujades.
 

Parc social sota mínims comparat amb Europa

I davant de tot plegat, l'oferta de pisos de lloguer ha estat insuficient, segons el Banc d'Espanya, que ho atribueix a la falta d'habitatge social.

D'acord amb les estimacions del Ministeri de Transports i Agenda Urbana, hi ha unes 290.000 vivendes socials, on viuen l'1,6% de les famílies. Molt lluny del 7,5% de mitjana a la UE, el 14% a França o el 34% als Països Baixos.

Contra el control de preus

El Banc d'Espanya fa referència també a la futura Llei de l'Habitatge aprovada recentment, que inclou la possibilitat de fixar límits en determinades zones on el mercat del lloguer està més disparat. I es mostra clarament contrari al control de preus, que pot generar "efectes indesitjats" a mitjà termini.

En concret, assenyala que, malgrat que pugui propiciar una baixada de preus a curt termini, a la llarga pot reduir l'oferta d'habitatges disponibles i la seva qualitat, així com fer pujar els preus a les zones no regulades.

Malgrat tot, l'estudi cita l'experiència de la regulació a Catalunya, suspesa pel Tribunal Constitucional, i admet que va propiciar una baixada de preus, tot i que la irrupció de la pandèmia "dificulta la valoració" d'aquesta política, segons el Banc d'Espanya.

L'esforç per pagar el lloguer, al límit

Una altra manera de veure l'impacte dels preus del lloguer en la renda de les famílies és mesurar "l'esforç" per pagar a finals de mes. Segons els criteris europeus, es considera que aquest esforç supera el llindar raonable quan s'emporta el 40% dels ingressos disponibles de la llar.

De mitjana, el 21,2% de les famílies europees que viuen de lloguer han de fer un sobreesforç, però en el cas d'Espanya s'arriba al 40,9% del total.