Segon i últim dia de declaracions en la catorzena setmana del judici del procés. Aquest dimarts destaca la citació dels exmembres de la mesa del Parlament Lluís Corominas, ex-vicepresident primer de la mesa, i Anna Simó, ex-secretària primera. No ho faran, en canvi, Lluís Guinó, ex-vicepresident primer de la mesa del Parlament, i Joan Josep Nuet, ex-secretari tercer, que s'han acollit al dret de no declarar ja que estan processats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Entre els testimonis que han de comparèixer avui, hi ha lletrats del Parlament; Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC i de la plataforma Escoles Obertes, i Marina Garcés, filòsofa i membre de la plataforma En Peu de Pau.

Aquest dimarts també passen pel Suprem més ciutadans presents en diversos col·legis electorals l'1-O. En total, ho faran 11 votants de l'1 d'octubre. Finalment compareixerà una testimoni per parlar sobre l'incident del cartell de l'1-O a Badalona.

Recupera el testimoni de Jaume Asens, de Mireia Boya i la resta de testimonis de la sessió del judici d'ahir dilluns, al minut a minut.
 

Els fiscals de sala Consuelo Madrigal i Jaime Moreno assisteixen a la sessió d'avui del judici del procés. A la tarda, prendran el relleu els fiscals de sala Fidel Cadena i Javier Zaragoza.
 

Segueix el minut a minut del que passa a la sala segona del Tribunal Suprem. Marchena obre la segona i última sessió de declaracions en la catorzena setmana del judici del procés.

Destaca la citació dels exmembres de la mesa del Parlament Lluís Corominas, ex-vicepresident primer de la mesa, i Anna Simó, ex-secretària primera. No ho faran, en canvi, Lluís Guinó, ex-vicepresident primer de la mesa del Parlament, i Joan Josep Nuet, ex-secretari tercer, que s'han acollit al dret de no declarar en estar processats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
 

El portaveu del sindicat USTEC i de la plataforma Escoles Obertes, citat a declarar per la defensa de Jordi Cuixart, és el primer testimoni del dia. L'interroga Benet Salellas.
 

Font, responent les preguntes de Salellas, explica quina és la relació d'Òmnium amb el moviment escolar: "Escoles Obertes era una iniciativa de la comunitat educativa. Òmnium té relació amb el moviment educatiu des del franquisme, quan feien classes de català."

Explica que, en concret, es compartia l'objectiu d'obrir les escoles el cap de setmana de l'1 d'octubre. "No concebíem que centres educatius, que són temples de la cultura, es tanquessin per cap poder de l'Estat. Vam reivindicar el dret a usar-los", assegura Font.

El 27 de setembre es va crear aquest moviment amb l'objectiu d'obrir els centres educatius el cap de setmana de l'1 d'octubre. Era una "mobilització descentralitzada", afirma Font, que explica que es feien tot tipus d'activitats: "Escoles Obertes vam fer una crida a fer activitats ludicofestives i reivindicatives."

Benet Salellas pregunta ara sobre la concentració del 20 de setembre. Ramon Font explica que va anar a la concentració convocat pels sindicats: "El 20S vaig anar a la conselleria convocat pel meu sindicat. Hi vam anar amb banderes, vam convocar per Twitter perquè la gent hi anés a protestar."

Font afirma que ningú va anar a impedir res, que era una manifestació pacífica i reivinidicativa:

"En cap moment la intenció dels manifestants era retenir ningú, ni coartar la llibertat de ningú."

Sobre l'1-O, Ramon Font diu que va anar a votar a la biblioteca de Calella. "Era conscient que es prohibia el referèndum, però no anar a votar. Però, si s'hagués prohibit votar, hi hauria anat igualment", afirma.

Sobre la iniciativa Escoles Obertes, declara que es va fer un acte de presentació el 27 de setembre a la seu d'Òmnium i que el moviment donava suport al referèndum.

El fiscal Jaime Moreno li demana si es van donar instruccions concretes de com s'havien de protegir les escoles: "Dèiem a la gent que anés a les escoles a defensar els seus drets. I entenem que això és legítim en una democràcia."

Moreno pregunta si Jordi Cuixart va ser el responsable de donar el tret de sortida i el testimoni afirma que recorda molta gent, gent de la societat civil organitzada, dient que s'anés a les escoles a defensar els drets.

"La paraula 'ocupació' ningú d'Escoles Obertes la va fer servir. No sé per què la utilitza vostè", li diu Font a l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane quan li pregunta si van contactar amb els directors dels centres per ocupar les escoles.

Font no respon la pregunta de Seoane amb claredat i Marchena perd la paciència: "Fer perdre el temps al tribunal té conseqüències legals." Al final Font diu que no, que els centres s'obren moltes vegades sense permís dels directors.

Acaba el testimoni.
 

És el torn de Garcés, filòsofa i membre de la plataforma En Peu de Pau, citada a declarar per la defensa de Jordi Cuixart.
 

Marina Garcés, quan Manuel Marchena li pregunta si té relació amb els acusats, respon que té un cafè pendent amb Jordi Cuixart des de fa més d'un any que no ha pogut fer. El president del tribunal l'adverteix que no li ha demanat si té cafès pendents i que es limiti a respondre les preguntes que se li formulin.

Benet Salellas pregunta sobre la seva presència a la concentració davant la seu d'Economia del 20 de setembre. Garcés respon: "El 20S vaig trobar gent de tot tipus a la conselleria i la sensació era d'una curiositat compartida que quelcom començava."

Continua narrant que en cap moment va veure ni va rebre cap misssatge de preocupació i que, al contrari, quan va veure que Sànchez i Cuixart desconvocaven la manifestació va pensar que acabava sense incidents, "com és habitual en aquestes concentracions":

"En cap cas vaig veure una acció hostil ni agressivitat a l'ambient. Quan els Jordis prenien la paraula vaig veure que tot va acabar com sempre, en pau. Com tanta gent, m'hi vaig acostar per mi mateixa. En cap cas vaig rebre cap ordre ni cap convocatòria. Si no, potser no hi hauria anat."

"Les seves dècimes i la seva febre no tenen transcendència jurídica. I no em repliqui", li etziba Marchena a Marina Garcés, quan comença a explicar què va fer l'1 d'octubre, i intenta explicar que la nit abans es va quedar a casa perquè estava malalta.
 

Nova esbroncada del president del Tribunal, Manuel Marchena, a la testimoni Marina Garcés, quan aquesta afirma que l'1 d'octubre va al·lucinar. "Les seves valoracions personals no tenen cap interès, encara que li encantaria, però les seves opinions no tenen cap interès per al tribunal", li recrimina Marchena.

Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart que està fent l'interrogatori, li replica que quan els testimonis eren policies el tribunal permetia que expliquessin extensament les seves percepcions sobre l'1 d'octubre. Salellas formula una protesta.

Després d'aquest xoc, Marchena encara recrimina a la testimoni que porti un guió per respondre l'interrogatori.
 

Garcés explica que l'1-O, des de primera hora del matí, veia pels mitjans, amb "estupefacció i sorpresa generalitzada", les càrregues policials. "A l'escola on vaig votar, al matí hi va haver una actuació policial dura. Hi havia voluntaris que intentaven desfer la por de la gent", narra.

"No preguntaré més", acaba Salellas, i Marchena afegeix: "Molt millor."

Ni les altres defenses ni les acusacions formulen preguntes a la testimoni. Acaba un dels interrogatoris més durs que hem viscut en el que ha transcorregut de judici.

Marchena, abans de que comenci l'interrogatori, amenaça el testimoni de fer-lo fora de la sala quan aquest formula una queixa per no poder respondre en català. "Si no vol parlar en castellà s'aixeca i se'n va, i assumeix les conseqüències legals", li diu el president del Tribunal.

Matamala va estar present a l'Escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, l'1-O, i està citat a declarar per la defensa de Jordi Cuixart. Pregunta Marina Roig.
 

Matamala manifesta que va anar a l'Escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada l'1-O. "Vaig anar a un col·legi a donar atenció jurídica de forma voluntària. Hi vaig anar perquè s'hi anaven a defensar drets", explica.

A partir d'aquí narra els fets del moment de la intervenció policial:

"Ens van començar a pegar de forma bàrbara amb la defensa. I jo els cridava: 'Per què pegueu? Els Mossos van parlar amb la Guàrdia Civil i llavors la Guàrdia Civil va marxar. La gent no els va insultar ni donar una resposta agressiva."

El fiscal Jaime Moreno interroga el testimoni sobre el paper de l'alcalde de la població. Es confon amb l'IES Quercus, on altres testimonis han declarat que l'alcalde es va avançar per parlar amb la Guàrdia Civil. Matamala afirma que l'alcalde no va anar a l'Escola Joncadella i manté: "La gent defensava els seus drets de manera pacífica. La Guàrdia Civil no va poder entrar perquè hi havia unes quatre-centes persones en bloc. Van desistir."

Responent a l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, diu: "La gent volia votar i hi havia mobilització, estava contenta, fins que van arribar les defenses de la policia."

El pròxim testimoni va estar present a l'Escola Sant Miquel de Castellgalí, al Bages, l'1-O, i està citat a declarar per la defensa de Jordi Cuixart.

Pich és advocat i mediador, i assesorava la gent en qüestions legals l'1-O.
 

Roig pregunta al testimoni sobre l'actuació de la ciutadania. "La gent va seure davant d'una porta, però hi havia poca gent i es podia entrar al centre. Hi havia un altre grup de gent més lluny que mirava què passava", explica.

Després li demana sobre l'actuació de la Guàrdia Civil. Pich respon: "Va arribar un guàrdia civil i va mirar com podia accedir al centre. Va dir: 'Volem entrar'. Se li va demanar una ordre judicial i va repetir que volien entrar. Va tornar al cap d'una estona amb agents uniformats." Afegeix que aleshores van començar a actuar i assegura que "arrencaven la gent". En descriu les conseqüències:

"Vint persones van haver de ser derivades a hospitals. I els vaig assessorar per  si havien de denunciar les lesions. No vaig veure cap cop guàrdies civils."

La testimoni també és advocada i va estar present a l'Escola Joventut de Callús, al Bages, l'1-O, per orientar jurídicament la ciutadania. Va estar a dos centres de votació més. Està citada a declarar per la defensa de Jordi Cuixart.

"Com a advocada, vaig participar en un servei d'orientacio jurídica de forma voluntària."

Sílvia Carmona explica amb tota mena de detall la intervenció policial l'1-O a l'Escola Joventut de Callús:

"Cap a les 10 vaig comptabilitzar 37 vehicles logotipats, i n'hi havia més. Va començar a baixar la Guàrdia Civil en formació i tots vam seure a terra i vam guardar silencia absolut. Quan van arribar els agents, l'alcalde es va avançar i es va dirigir a ells i van mantenir una curta conversa. Després he sabut que l'alcalde va demanar una ordre i que l'agent va respondre: 'La tenim de paraula'. És l'unica paraula d'avís que van fer. Els agents van avançar amb força i van colpejar l'alcalde amb l'escut. En aquest moment vaig sentir els dos únics insults que vaig escoltar en tot el dia. Dues persones van dir 'fill de puta'. Vam aixecar els braços i durant 15 minuts vam cantar 'Som gent pacífica'. Hi havia agents que només bloquejaven, però d'altres ens pegaven i ens donaven puntades de peu. Van començar amb defenses i escuts a colpejar la gent. Van trencar l'escut a l'esquena d'una dona. Se sentia cridar la gent. Jo volia entrar a mediar, perquè fins llavors la mediació m'havia funcionat, però no em van deixar. Una doctora del poble que es va acreditar tampoc la van deixar passar. La gent sortia i alguns agents els donaven puntades de peu com rematant-los."

Després de l'extensa descripció de la intervenció policial a l'Escola Joventut de Callús, Roig li pregunta a la testimoni sobre l'actitud de la gent concentrada: "Ningú podrà dir ni podrà veure una agressió als agents. Només hi va haver dos insults. Hi ha hagut nou informes de lesions als votants."

"Hi havia entre 70 i 80 persones assegudes a terra i crec que uns 120 agents", respon la testimoni quan pregunta el fiscal Jaime Moreno. Per la feina que fa com a advocada, Carmona s'ha dedicat a analitzar en detall totes les imatges i reitera que no hi va haver cap agressió als agents. Explica com creu ella que algun agent podria haver rebut un cop als testicles: "En el moment en què els agents ens bloquejaven quan estàvem a terra, ells estaven cos a cos i tenien les defenses molt pròximes."

Acaba la declaració de Sílvia Carmona.
 

S'atura el judici fins les 12.30. El segon testimoni a declarar després del descans és Jordi Pessarrodona, el pallasso i regidor de Sant Joan de Vilatorrada que el 20 de setembre es va plantar al costat d'un guàrdia civil a la seu del Departament de Governació.
 

Seguim en directe la vista d'aquest dimarts, de moment marcada per les esbroncades de Marchena a Salellas i alguns testimonis, entre ells la filòsofa Marina Garcés.
 

La testimoni, també advocada i que assessorava jurídicament els votants, va estar present al centre de votació de l'Ajuntament de Fonollosa, al Bages, l'1-O. Està citada a declarar per la defensa de Jordi Cuixart i Marina Roig li formula les preguntes.
 

La testimoni explica que va anar a cinc col·legis de pobles molt petits a oferir serveis jurídics i que al col·legi de Fonollosa hi va anar un ampli dispositiu policial que els va desallotjar de manera molt ràpida, violenta i desproporcionada: "La desproporció era evident entre la vintena de persones assegudes i el gran nombre d'agents. El desallotjament va ser desproporcionat i violent."

Assegura que, com a resultat de la intervenció policial, diverses persones van resultar ferides, entre elles el seu marit.

Un cop a dins del centre de votació, Torres narra que van entrar a la sala de plens, a les dependències municipals, i van rebentar totes les portes.

Recuperem imatges de l'entrada de la Guàrdia Civil al col·legi electoral de Fonollosa:

"Van agafar un votant per la nuca, el van tirar a terra, el van immobilitzar amb la bota al cap i el van emmanillar. El van dur fins a la part més visible, davant de tothom", continua narrant la testimoni. Afegeix que els tres agents que van fer la detenció estan sent investigats per detenció il·legal.

Sobre l'actuació policial a Fonollosa i els cinc lesionats que va haver-hi, la testimoni diu que es va obrir un procediment al jutjat número 2 de Manresa.

Mercè Torras manté que la gent congregada estava en silenci esperant si arribava alguna ordre, però que no va arribar mai. Defensa que la gent estava il·lusionada amb la celebració del referèndum.