Lluís Puig: "Vull ser lliure al món, però també a Terrassa, d'on soc"

Han passat més de cinc anys des que va marxar a l'exili a Bèlgica. Lluís Puig va ser conseller de Cultura del govern de l'1 d'Octubre tres mesos i mig. Ara reconeix que té moltes ganes de trobar una solució a la seva situació judicial. Però creu que encara va per llarg.

"Els tempos de la justícia són molt lents. Si això acaba d'aquí 7, 8 o 10 anys... No ho sé. Jo vaig marxar a l'exili que em sentia jove i ara ja soc avi d'una neta. La vida va passant."

Fa dos anys, Bèlgica va rebutjar definitivament entregar-lo a Espanya per suposada malversació; una malversació per unes factures d'Unipost que el mateix Suprem ja va descartar a la sentència del procés perquè mai es van pagar. Tot i això, la justícia espanyola el segueix reclamant per aquest delicte, amb penes de fins a 12 anys de presó. Puig diu sentir-se en uns "llimbs".

"El motiu pel qual em demanen ja ha estat jutjat i rebutjat pel mateix Suprem"

La sentència d'aquest dimarts al matí del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de dir quan un país pot rebutjar una euroordre d'un altre estat. La resposta l'afecta directament. A diferència del president Carles Puigdemont, de Clara Ponsatí i de Toni Comín, ell no és eurodiputat i, per tant, no està protegit per la immunitat. Si el TJUE dona la raó a Llarena, se li podria aplicar una altra euroordre, la quarta ja.

"A les 10 del matí s'ha acabat el meu recorregut a la justícia europea. Una altra cosa és si, després, aconsegueixo arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Però, a l'espera, necessito també fer un procés dins la justícia espanyola. Confiant-hi més o menys. Però has de posar il·lusió que allò sortirà bé. És evident que vull ser lliure al món, internacionalment. Però també haig d'aconseguir ser lliure a Terrassa, d'on soc."

Això passa per esgotar recursos davant la justícia espanyola. Un canvi d'estratègia que també l'ha portat a canviar d'advocat. Ja no està amb Gonzalo Boye, l'advocat dels altres exiliats a Bèlgica. Ara el representa el seu amic, el també terrassenc Miquel Sàmper, exconseller d'Interior.

"Ara haig de seguir una estratègia molt centrada només en mi. No vaig lligat amb la immunitat dels europarlamentaris. Per tant, els tempos de les causes, dels recursos, són diferents. En aquesta qüestió dels tempos, cada cop estem més distanciats. I jo haig de mantenir la meva velocitat."

Respecte a una eventual tornada, té molt clar que no serà possible mentre el segueixin reclamant per malversació agreujada, amb penes de fins a 12 anys de presó.

"Presentar-se amb aquesta petició és anar a presó preventiva directament. I en això no m'hi trobaran. El dia que només tingui desobediència, si arriba, segurament podré entrar al Parlament de Catalunya i exercir com a diputat físicament, i no a distància."