Llum verda a la tramitació de l'Estatut de Municipis Rurals: com pot beneficiar gairebé 600 pobles
Les associacions que han impulsat el text reclamen celeritat per tirar endavant la llei, que ha començat a tramitar-se amb consens entre els grups parlamentaris
El Parlament ha donat llum verda aquest dimecres a la tramitació de l'Estatut de Municipis Rurals, una llei que ha de servir perquè els 596 municipis rurals d'arreu del país tinguin més serveis i es reverteixi el despoblament.
El primer tràmit ha comptat amb un ampli consens a la cambra, on cap grup ha presentat esmenes a la totalitat.
Poc abans del debat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, han rebut alcaldes i representants d'entitats i associacions amb qui s'ha treballat l'Estatut.
Les associacions municipalistes, el govern i els partits li han volgut donar tota la solemnitat a la jornada amb un acte en què els alcaldes han aprofitat per reivindicar les solucions que esperen d'aquest text.
Grans en extensió, petits en estructures
"El més important és que ens reconeguin l'especificitat dels municipis rurals i introduir aquesta mirada rural a tots els òrgans del govern de la Generalitat", ha reivindicat als micròfons de TV3 Joan Solà, que és el president de l'Associació de Micropobles.
I és que, com reivindiquen des de fa anys, els ajuntaments dels pobles més petits són els més propers als veïns que serveixen, però també els que compten amb menys mans per fer la feina: en molts casos, un administratiu i un secretari que hi treballa unes hores, i que han de fer la mateixa paperassa que l'Ajuntament d'una ciutat.
"Els pobles som grans en extensió, però petits en estructures", recordava a la sortida de l'acte Anna Torrent, que és alcaldessa d'Ordis.
Canvis en l'urbanisme i el finançament
La simplificació administrativa, així com les millores en el finançament i els serveis públics o els canvis perquè les lleis d'urbanisme s'adaptin a les particularitats del món rural i permetin que els fills del poble puguin quedar-s'hi a viure, són algunes de les claus que aquests ajuntaments posen damunt la taula per frenar el despoblament i que més gent marxi a les ciutats.
L'Estatut de Municipis Rurals potser no els ho solucionarà tot, però creuen que els donarà eines per millorar tant en el finançament com en el fet que se'ls hagi de tenir en compte obligatòriament en cada llei que es faci.
En aquesta línia, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, recordava que la llei haurà de servir per equilibrar els drets entre els ciutadans dels micropobles i els de qualsevol altra població de Catalunya:
"El 4% de catalans no tenen menys drets que el 96% restant. És una obvietat, però no sempre una realitat."
Les entitats han coincidit que és "un dia històric" i han demanat que es mantingui el consens en els pròxims tràmits parlamentaris i "celeritat" en l'aprovació de la llei, i Salvador Illa s'ha compromès a aplicar-la "al més aviat possible".
La llei l'havia aprovat inicialment el govern de la legislatura passada, però la iniciativa va decaure per la convocatòria d'eleccions anticipades.
Beneficis fiscals i una borsa d'habitatge
Entre altres qüestions, la llei oferirà deduccions en l'IRPF per trasllat, rehabilitació o adquisició de la residència habitual a un municipi rural; preveurà finançament per incentivar l'activitat econòmica; es crearà una borsa d'habitatge rural, i es posarà en marxa un portal únic a la seu electrònica per simplificar la burocràcia que afecta aquests municipis.
Dels 947 municipis catalans, 596 (el 63%) tenen una població de menys de 2.000 habitants, que es consideren municipis rurals. D'aquests, 332 no arriben als 500 habitants.
