Llum verda al repartiment obligatori de menors migrants, que té en compte l'acollida prèvia

El Congrés ha donat llum verda aquest dijous al reial decret llei que modifica l'article 35 de la llei d'estrangeria i que farà obligatòria la distribució de menors migrants no acompanyats entre comunitats autònomes quan estiguin saturades, com les Canàries o Ceuta. 

La cambra ha aconseguit tirar endavant la reforma gràcies a l'acord entre el PSOE i Junts per tal que el repartiment dels 4.400 nens i adolescents sense família que hi ha a l'Estat es faci tenint en compte l'esforç d'acollida fet fins ara pels territoris. El Partit Popular hi ha votat en contra.

Josep Maria Cervera, de Junts, ha assegurat que Catalunya ha estat pionera en l'acolliment durant molt de temps: "No té cap sentit portar un menor d'un sistema tensionat a un de col·lapsat. Per això vam arribar a un acord per posar fi a un sistema de repartiment que no funcionava i que posava més pressió a Catalunya."

Què diu el text?

El text aprovat estableix que les comunitats que comptin amb una presència de menors no acompanyats que tripliqui la seva capacitat ordinària ho hauran de traslladar al govern espanyol perquè s'activin els mecanismes de reubicació en un període de 15 dies.

L'article modificat estableix una sèrie de criteris per a la distribució d'aquests nens i joves, com la població, la renda per càpita, l'esforç fet amb anterioritat per cada comunitat autònoma en l'acollida, la taxa d'atur, el nombre de places o la insularitat del territori, entre d'altres.

Els territoris podran modificar aquests criteris per unanimitat a la conferència sectorial d'infància i adolescència, que s'ha convocat per al 28 d'abril, segons ha informat la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego.
 

Polèmica amb les xifres

Per posar en marxa el mecanisme, l'executiu espanyol va demanar als governs autonòmics que informessin de quants menors acullen, però alguns del PP han donat xifres diferents de les demanades.

Fins i tot l'Aragó s'ha negat a respondre i ha recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid aquesta petició de xifres per part del govern central. 

L'executiu espanyol ha donat més marge a les autonomies perquè corregeixin les dades o, si no, assegura que farà servir les últimes disponibles, de finals del 2023.

Una vegada compti amb la imatge general, s'establiran quants menors ha d'acollir cada comunitat.

El repartiment començarà a partir de l'estiu i el període per reubicar-los serà d'un any. 

Els càlculs de Junts

Segons els càlculs de Junts, dels 4.400 menors que s'han d'acollir, a Catalunya n'arribaran entre 20 i 30.

D'acord amb els criteris que va fixar el ministeri, les comunitats que n'hauran d'acollir més seran la Comunitat de Madrid, Andalusia i el País Valencià. 

"Hi ha comunitats que han fet un esforç més gran que d'altres. I no és cert, com han dit alguns de manera oportunista, que s'hagi volgut beneficiar unes comunitats enfront d'altres", ha defensat el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, davant les crítiques de la dreta.

El ministre ha insistit que aquesta mesura no fa "diferències ni privilegis" entre comunitats: "És un decret just. Avui són Ceuta, Melilla o les Canàries, però demà pot ser qualsevol altre territori perquè les rutes migratòries són variables."
 

La batalla del PP

La iniciativa s'ha aprovat després de reiterats xocs entre l'executiu espanyol i les comunitats autònomes governades pel PP, la majoria de les quals ja han anunciat una ofensiva judicial al Constitucional perquè consideren que "envaeix" competències autonòmiques. 

De fet, el passat juliol, Junts va unir els seus vots als dels populars i Vox per rebutjar el text, que havien registrat PSOE, Sumar i Coalició Canària.

Des d'aleshores, els de Pedro Sánchez han estat negociant la manera per desbloquejar-ho amb successives reunions amb el govern canari i el PP, que es van arribar a aixecar de la taula de negociació argumentant que el govern de l'Estat havia rebutjat l'ajuda europea.

Dos mesos després, els d'Alberto Núñez Feijóo hi van tornar amb l'amenaça de Vox de no donar suport als pressupostos econòmics, però l'acord s'ha acabat tancant amb els vots dels socis d'investidura.

Aquest dijous, al Congrés, el govern espanyol ha acusat el PP d'assumir les tesis racistes de Vox.

En aquest sentit, Salvador Duch, d'ERC, s'ha dirigit als diputats de la formació d'extrema dreta per acusar-los d'haver pecat "de pensament, de paraula, obra i omissió", tot i el seu catolicisme.

"De pensament, perquè criminalitzen el diferent; d'obra, perquè promouen lleis inhumanes; i d'omissió, perquè quan un menor pateix, miren a una altra banda", ha dit.