Llum verda del govern espanyol a la llei trans, que permetrà canviar de gènere lliurement

Primer pas de l'anomenada llei trans per convertir-se en una realitat a Espanya. El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei per la igualtat real i efectiva de les persones transsexuals i per la garantia dels drets de les persones LGTBIQ+, que ara iniciarà el tràmit parlamentari necessari per entrar en vigor.

Quan ho faci permetrà que qualsevol persona pugui canviar de gènere a partir dels 12 anys, amb alguna condició, i lliurement a partir dels 16 anys.

A més, permetrà el canvi de nom a qualsevol edat, que és l'únic que podran fer els infants de menys de 12 anys.

Els menors que en tinguin 12 i 13 ja podran anar al registre a sol·licitar el canvi de gènere, però passant pel jutjat, perquè necessitaran una autorització judicial.

Els infants de 14 i 15 anys només hauran de presentar un consentiment patern.

A partir dels 16, en canvi, l'autodeterminació de gènere és plena.

La llei, a més, elimina requisits com els informes mèdics o els tractaments hormonals. Farà, en definitiva, que les persones trans deixin de ser considerades persones malaltes.

En aquest mateix sentit, prohibeix les teràpies per modificar l'orientació sexual.

La llei trans, d'altra banda, permetrà que les parelles de dones lesbianes i bisexuals puguin veure reconeguts els fills sense necessitat de contreure matrimoni.

I garantirà l'accés de les dones lesbianes, bisexuals i transsexuals als mètodes de reproducció assistida a través de la Seguretat Social.

Gairebé mig any de debat intern

La llei trans arriba al Consell de Ministres després de gairebé mig any de discrepàncies internes entre els dos socis del govern espanyol, el PSOE i Unides Podem (UP).

El màxim exponent va ser al maig, quan el PSOE es va abstenir en la votació al Congrés dels Diputats sobre una proposició de diversos grups parlamentaris d'esquerres per regular l'autodeterminació de gènere.

Amb anterioritat, la vicepresidenta, Carmen Calvo, ja s'havia mostrat en contra de l'autodeterminació de gènere, fent-se ressò dels plantejaments d'un sector del feminisme que considera que perjudicarà la lluita per la igualtat entre homes i dones.

En aquest sentit, un document publicat l'any passat pel PSOE ja defensava que l'autodeterminació de gènere "desdibuixa les dones com a subjecte polític i jurídic i posa en risc els drets, les polítiques públiques d'igualtat entre dones i homes i els assoliments del moviment feminista".

Sexe, no gènere

L'argument és que "el sexe és un fet biològic, i el gènere, una construcció social". I que les dones pateixen discriminació, desigualtat i violència masclista a partir del sexe amb què neixen, no pas del seu gènere.

Sigui com sigui, el cas és que la llei, al final, parla de canvi de sexe, i no pas de canvi de gènere.

Una llei, no dues

Una llei que, d'entrada, segons el pacte entre el PSOE i UP, n'havien de ser dues: una llei trans i una altra contra la discriminació de les persones LGTBI. Al final, però, els dos textos legals s'han fusionat en un de sol, fet que algunes veus consideren perjudicial per a les persones no binàries, les que no s'identifiquen ni amb el gènere home ni amb el gènere dona.

En general, les principals entitats LGTBIQ+ han celebrat que la llei es posi en marxa, tot i que ja han anunciat que confien a poder introduir-hi millores durant el tràmit parlamentari.

La llei trans ha estat aprovada pel Consell de Ministres durant la setmana de l'orgull LGTBIQ+.

Un tràmit de 4 mesos màxim

El procés de canvi de gènere que estableix la llei trans durarà, com a molt, quatre mesos.

La persona interessada ha de presentar sol·licitud al Registre Civil, que tornarà a citar-la en un termini màxim de tres mesos, perquè la ratifiqui. A partir d'aquí, la resolució de confirmació es farà en un termini màxim d'un mes.

Una realitat en 15 països

Quan la llei trans entri en vigor, Espanya es convertirà en el setzè país del món a reconèixer l'autodeterminació de gènere.

A Europa ja ho fan Dinamarca, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Malta, Noruega i Portugal. També països de Llatinoamèrica com l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, l'Equador i l'Uruguai.