Llums i ombres de la "desextinció" d'animals: quins seran els pròxims i què pot implicar

Si hi ha una notícia que aquesta setmana ha aconseguit colar-se als titulars de mitjans de tot el planeta, entre l'onada de novetats sobre aranzels i altres mesures de l'administració Trump, ha estat la de la suposada desextinció del llop gegant o terrible, els populars huargs de la sèrie "Joc de trons".

La companyia biotecnològica nord-americana Colossal va anunciar dilluns que havia aconseguit fer 'ressuscitar' aquest cànid prehistòric de grans dimensions, desaparegut fa uns 12.500 anys; i mostrava fotos i vídeos dels animals. Colossal assegurava que aquesta fita era només l'inici i llançava un nou i llaminer titular: el 2028 posaran de nou un mamut llanut sobre la Terra.

Des que es va crear a Dallas el 2021, de la mà de l'emprenedor Ben Lamm i el prestigiós i reputat genetista de la Universitat Harvard George Church, aquesta companyia ha tingut com a objectiu desenvolupar tecnologia i ciència per clonar, fer enginyeria genètica i cria selectiva d'espècies per fer-ne reviure algunes de les que ara només coneixem per fotografies en blanc i negre, individus dissecats en museus o esquelets fossilitzats.

Fins al moment, a més del llop gris tunejat perquè s'assembli físicament al terrible llop gegant, Colossal ja ha aconseguit clonar quatre llops vermells, que estan vius i sans, una espècie endèmica de Nord-amèrica en perill d'extinció i de la qual només quedaven 20 individus. I, segons expliquen a la seva web, també treballen perquè tornem a veure, a més del mamut, el dodo i el tigre de Tasmània, entre d'altres.

Trepitjaran, doncs, de nou els mamuts la tundra siberiana?

El que podria arribar primer és el mamut, una fita a escala científica extremament complicada. La catedràtica de genètica de la Universitat de Barcelona Gemma Marfany explica al 324.cat que la companyia, que compta amb investigadors de primera i finançament generós per part d'inversors privats, va contractar caçadors de fòssils perquè rastregessin la tundra i en trobessin espècimens molt ben conservats per així poder extreure'n i seqüenciar-ne el genoma complet. I ho van aconseguir.

Després van fer el genoma de l'elefant asiàtic, l'animal viu més proper als paquiderms prehistòrics, i els van comparar.

Abans de començar a fer canvis, però, van passar a fer proves en un model animal ben conegut, el ratolí.

"Els elefants són animals extremament complexos, amb embarassos de dos anys, per això van començar comprovant en ratolins si era factible introduir-hi certs canvis", explica Marfany en referència a uns rosegadors amb pèl llarg, abundant i cobrís que Colossal va presentar fa uns mesos.

"N'han publicat un primer article científic a un repositori online, bioRxiv.org, i tècnicament és brutal", exclama Marfany, que indica que han fet servir fins a quatre tècniques diferents per aconseguir les variants genètiques que volien. En cap cas, reitera aquesta experta, han utilitzat cap gen de mamut en el rosegador. "És edició gènica molt precisa", puntualitza.

Ara caldrà veure si Colossal és capaç de fer el salt del ratolí a l'elefant. De moment, han fet avenços importants, com ara crear cèl·lules pluripotents induïdes, unes cèl·lules mare que poden diferenciar al laboratori per crear qualsevol altra cèl·lula de l'elefant, assenyala Marfany. Aquestes IPS, com s'anomenen en argot científic, són una eina clau perquè els investigadors puguin provar els canvis que volen introduir al genoma dels elefants asiàtics.

Segons relata la companyia a la seva web, tornant a la tundra siberiana aquests enormes paquiderms llanuts, de grans ullals i orelles curtes, combatran el desgel del permafrost siberià, en comprimir el terra, i contribuiran a frenar el canvi climàtic.

El dodo, una mena d'ànec enorme

Més grans que els paons, sense capacitat de vol i de caràcter aparentment confiat, quan els colonitzadors portuguesos van arribar a l'illa Maurici, a la costa oriental africana, i els van descobrir, els van caçar per menjar-se'ls fins a extingir-los fa uns 300 anys. Els de Colossal treballen amb un ocell, un colom de Nicobar, que és el parent viu més proper al dodo que han trobat, tot i que no tenen res a veure en mides.

Com han fet amb la resta de casos, agafaran les cèl·lules germinals d'aquestes aus i les editaran genèticament perquè tinguin característiques físiques del dodo.

El tigre de Tasmània o tilací

Una altra de les espècies amb què treballen a Colossal és amb aquest marsupial únic d'Austràlia que els humans vam fer desaparèixer la dècada dels 30 del segle passat. Els australians el van caçar fins a eradicar-lo perquè el consideraven una amenaça per al bestiar.

El 2024, Colossal va anunciar que havia aconseguit resoldre el puzle del genoma del tigre de Tasmània, un primer pas cap a modificar una altra espècie, en aquest cas, el ratolí marsupial cuagruixut, perquè s'hi assembli el màxim possible. I sembla que han avançat més ràpidament del que esperaven i, segons diuen, ja han fet 300 canvis genètics a una línia cel·lular del petit rosegador, que haurà de gestar el pseudotilací.

Però és ètic desextingir un animal?

Aquests projectes, extremament complexos científicament, per intentar fer reviure, ni que sigui de manera simulada, un animal posen sobre la taula un gavadal de qüestions ètiques. Per començar, quin sentit té portar de nou animals que es van extingir de manera natural perquè es van quedar sense hàbitat, com és el cas del llop gegant o dels mamuts? Seran capaços d'adaptar-se als ecosistemes actuals? Els llops, per exemple, consumien megafauna prehistòrica. De què s'alimentaran ara?

Si s'alliberen a la natura, corren el perill de creuar-se amb espècies emparentades. El llop gegant ho podria fer amb el gris amb conseqüències imprevisibles. És per això que Colossal ha reclòs els cadells de huargs en un tancat, vigilats. Té sentit fer-los reviure per posar-los en una mena de zoo, sols? Tant els llops com els elefants són criatures socials, que viuen en grup, i aprenen uns dels altres.

Church, al capdavant de Colossal, ha afirmat que recuperar aquests animals carismàtics també obre la porta a explotar-los, com ara per turisme, per consumir-ne la carn, o fins i tot el pèl, com si els mamuts llanuts fossin ovelles. Inclús, ha dit, es podria utilitzar per obtenir marfil de manera legal. O sigui, recuperar espècies per explotar-les?

Com ens beneficiarem de la recerca de Colossal?

L'altra cara de la moneda és que, com va passar amb la missió Apollo a la lluna, que va accelerar el desenvolupament dels ordinadors i de la navegació per satèl·lit, entre moltes altres coses, les tecnologies i la ciència desenvolupades per aquesta companyia nord-americana obren la porta a noves estratègies de conservació i de biodiversitat, amb potencial de protegir espècies en vies d'extinció, d'adaptar-les millor a la crisi climàtica.

L'investigador ICREA Marc Martí-Renom, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) assenyala que, quan hi ha espècies de què queden pocs individus, es creen colls d'ampolla genètics, comencen a tenir problemes de consanguinitat per endogàmia i acaben desapareixent. En aquest sentit, es podrien utilitzar les tècniques de Colossal "per introduir canvis, diversitat, i superar aquell coll d'ampolla".

Però, perquè això passi, és clau que primer Colossal comparteixi la seva recerca en revistes científiques. Posar a l'abast de la resta de la comunitat recercaire el coneixement generat podria contribuir a la conservació d'espècies, com ara la del rinoceront blanc, però també de teràpies gèniques per a malalties humanes.

Church, artífex en alt grau d'aquestes fites, és "una ment brillant i un dels millors científics del nostre temps que es mereixeria el Nobel", en opinió de l'ICREA Marc Güell, de la Universitat Pompeu Fabra, que va treballar al seu laboratori a Harvard durant set anys.

Aquest investigador català apunta que Church segurament ha refinat la tecnologia d'edició genètica Crispr-cas9 perquè sigui ultraprecisa i li permeti fer una gran quantitat de canvis en el genoma sense aparentment introduir-hi errors. I això obre la porta a poder-ho aplicar en teràpies gèniques humanes, però també utilitzar-ho en recerca animal o amb plantes, o inclús en seguretat alimentària.

A més, apunta Güell, el de Harvard també està treballant a fer un cromosoma des de zero.

Una placenta artificial

Un altre avenç important podria ser en medicina neonatal. I és que els animals que la companyia de Dallas vol fer "ressuscitar" són molt més grans que les espècies actuals que les hauran de gestar. En el cas del llop gegant, per exemple, els investigadors van haver de practicar una cesària a la gossa que feia de mare gestant.

Si volen fer un mamut, és clar que no cabrà a l'úter d'una elefanta. És per això que estan treballant a desenvolupar ectoplacentes o placentes artificials, una fita extremament complexa. En el cas d'humans, hi ha diversos projectes internacionals que persegueixen des de fa anys desenvolupar-ne una -entre els quals n'hi ha un de català liderat per Eduard Gratacós, de la Unitat maternofetal del Clínic i Sant Joan de Deu. "Si acaben desenvolupant placentes artificials, el coneixement que generin podria aplicar-se en el cas de nens prematurs", apunta Marfany.

"La paraula 'impossible' no existeix en el seu vocabulari", conclou Güell.