Llums i ombres del traspàs de Rodalies: quins recels tenen els maquinistes?

El Miguel Huélamo i el César Vila són maquinistes de Renfe. Un va arribar fa 32 anys de València, i l'altre tot just fa un any i mig de Galícia. Van aterrar a Barcelona amb molts anys de diferència però amb una mateixa intenció: "Tornar a la nostra terra, amb la família i els amics." Tan aviat com poguessin, ens diuen els dos.

Quedem amb ells davant de l'estació de França, la que durant una època va ser, justament, la gran porta d'entrada a Barcelona per a moltes persones que venien de fora.

Els seus casos són els de tants i tants companys, perquè, des de fa molts anys, la majoria de maquinistes de Renfe que treballen a Catalunya arriben de la resta de l'Estat, i estan de pas; tot i que alguns, com el Miguel, s'acaben quedant. "Molts dels companys que van arribar amb mi des de València van aconseguir tornar, perquè res els va lligar aquí", explica.

"Jo vaig conèixer la meva dona, i aquí vaig acabar fent la meva vida. I n'estic molt content. Sempre explico la meva història als que arriben"

I un dels últims a arribar és el César. Al seu poble gallec hi ha una gran tradició ferroviària, que va decidir seguir. Però, a l'hora de triar un destí, es va trobar que en tot el nord-oest peninsular, des de la mateixa Galícia fins a Astúries o Lleó, no hi havia ni una sola plaça.

"El 75% de la gent de tot l'Estat va acabar a Catalunya"

"Jo porto un any i mig i hi estic molt bé, però m'agradaria tornar a casa. I som molts els que estem en aquesta situació. Hi ha gent casada, gent amb fills, gent que ha de cuidar de familiars...", ens explica el César.

Quines són les pors dels maquinistes?

Almenys dos de cada tres maquinistes dels 700 que Renfe té a Catalunya són de fora, segons els sindicats. I cada any en marxen uns 300 que s'han de tornar a cobrir, a banda dels que es jubilen.

Amb l'acord pel traspàs de Rodalies pactat per la investidura de Pedro Sánchez, els actius de Renfe a Catalunya, tant personals com materials, s'haurien d'integrar en una nova empresa operadora, Rodalies Catalunya, participada per la Generalitat i l'Estat. I aquí venen els recels de la plantilla, que no vol deixar de formar part d'un ens estatal com Renfe.  

"Si ara passem a formar part d'una empresa diferent, hi ha la por que traslladar-te a altres parts de l'Estat o fins i tot moure't dins la mateixa Renfe ja no sigui possible"

El César es refereix no només a la mobilitat geogràfica, sinó també a la professional. Per exemple, a la possibilitat que un maquinista de Rodalies pugui conduir algun dia, si ho desitja, un tren d'alta velocitat o un tren de mercaderies; uns serveis que no oferirà Rodalies Catalunya. 

Els sindicats no amaguen la seva preocupació per les condicions laborals, tot i la garantia que se'ls mantindran, i pel "trossejament" de l'empresa, que temen que pugui anar a més si aquesta operació s'estén a altres comunitats autònomes.

Per què van desconvocar la vaga de cinc dies?

Des de Madrid, els comitès d'empresa de Renfe i Adif van anunciar cinc dies de vaga, que finalment van desconvocar in extremis. Ho van fer després de signar un document, dijous, en què el ministre Óscar Puente es comprometia a "garantir la integritat del grup Renfe i Adif, mantenint-ne les plantilles i les operacions".  

El ministre, però, assegura que aquest pacte amb els sindicats en cap cas contradiu tot el que ha acordat amb ERC en relació amb el traspàs.

Sigui com sigui, les negociacions amb els treballadors seran un dels temes delicats que haurà d'abordar la Generalitat per fer realitat un traspàs que, quan sigui efectiu, suposarà un canvi molt important respecte al model actual.

Qui hi surt perdent?

Renfe serà substituïda per Rodalies Catalunya a totes les línies on opera. Però en cap cas hi surt perdent, segons Jordi Julià, enginyer de camins i consultor de transport. 

"El problema que tenia Renfe és que la Generalitat, que té competència per triar operador, el podia anar expulsant"

Segons Julià, la Generalitat podia anar donant línies a altres operadors, com per exemple FGC: "No tota la xarxa a la vegada, perquè cap operador té 200 trens, però podia anar apartant Renfe a poc a poc." Ara les coses canvien: "Amb aquest acord, en canvi, quan la Generalitat senti com a seva l'empresa Rodalies de Catalunya ja no tindrà gens d'interès a fer fora Renfe."

Des del punt de vista de Renfe, doncs, és la manera de garantir-se la continuïtat a Catalunya, segons Julià. "S'associa amb algú molt important, ni més ni menys que la Generalitat", assegura. 

On aniran les inversions i on es posaran les vies?

Aquest nou model també suposarà un altre canvi molt rellevant. La Generalitat tindrà veu i vot al Pla de Rodalies, com el que s'està executant ara (2020-2030). És el marc on es decideixen les inversions, però fins ara depenia exclusivament d'Adif i Renfe.

"La Generalitat hi feia d'observador, però no hi participava. S'ho havia de mirar des de fora, però ara en serà corresponsable i podrà influir en el que es fa", afirma Julià.

Tot aquest procés de canvi d'operador serà llarg i complex, i pot durar uns quants anys. Però encara serà més complicat tècnicament fer efectiva una altra part de l'acord, la que traspassa la infraestructura --com les vies i les catenàries-- a tres línies, la R1, la R2 Sud i la R3.

En qualsevol cas, Julià considera que el model que s'ha pactat "és la millor resposta, segurament, a la situació a què s'havia arribat".

"Un sistema tan local com Rodalies funciona millor quan més es gestiona des del territori. De tota manera, tot això no s'arreglarà de cop"

Entre altres coses, perquè, a banda del model de governança, l'altre gran problema de Rodalies ha estat la desinversió acumulada durant molts anys. I, si bé és cert que ara s'està invertint més que mai, tots els experts coincideixen a assenyalar que costarà molts anys posar al dia tota la xarxa.